A propòsit de l’informe Bosque

A les envistes del 8 de març, les cinc acadèmiques i els vint-i-set acadèmics que van assistir al ple de la Real Academia Española del dia 1 van subscriure un informe redactat per Ignacio Bosque titulat Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer.

Com que se n’ha fet molta difusió, em limitaré a tractar-ne dos aspectes. En primer lloc, a comentar-ne alguns punts concrets però, al meu entendre, rellevants de la redacció de l’informe; ho arrodoniré amb comentaris a alguns punts d’articles escrits a favor de l’expressat informe. En segon lloc, posaré alguns exemples —pocs— de la qüestió o opció que sembla que posa més nerviós l’acadèmic i resta de membres tant numeraris com corresponents, ja siguin o no professionals de la llengua. Em refereixo a les formes dobles.

1.1

El segon punt de l’informe comença així: «2. La mayor parte de estas guías han sido escritas sin la participación de los lingüistas». És evident que en la frase hi ha alguna cosa que grinyola. Si encara no havia parlat de cap lingüista, com és que els anteposa un determinant? La redacció més habitual i corrent seria: «2. La mayor parte de estas guías han sido escritas sin la participación de lingüistas». Fa tot l’efecte que l’autor ha forçat la frase per poder utilitzar-hi un franc masculí, potser per deixar clar de bell antuvi que ell considera que el masculí inclou el femení. Sembla que rebutgi una redacció sense dubte genèrica, impecablement inclusiva, com la segona; potser s’hi sentiria menys anomenat o representat. 

1.2

Més endavant parla d’unes dones que serien «miembros femeninos de un comité». L’expressió és curiosa, per no dir «errònia» sintàcticament, atès que, segons el diccionari de la mateixa Real Academia Española, miembro és un substantiu comú (miembro. 7. com. Individuo que forma parte de un conjunto, comunidad o cuerpo moral). És sabut que la gramàtica normativa diu que els substantius comuns referits a persones han de concordar amb articles i adjectius que indiquin el sexe de la persona de referència. Per tant, miembro ha de concordar amb un adjectiu masculí o femení depenent del sexe de la persona a qui s’al.ludeix. Segons el criteri de la RAE, «miembros femeninos de un comité» són individus del sexe masculí que tenen alguna o algunes qualitats que fan que se’ls qualifiqui de «femenins»; en cap cas, però, poden ser altra cosa que dones. En realitat el que passa és que no diu el que vol dir sinó una altra cosa ben diferent. Com que no hi ha cap dubte que es referia a dones, hauria d’haver escrit: «miembros femeninas de un comité». De la mateixa manera que, per exemple, per referir-nos a una «telefonista ràpida», posem l’adjectiu en femení.

Aquesta badada té una gran virtut: dóna pistes de la raó per la qual algunes o moltes dones —si és que parlen castellà— s’estimen més autodenominar-se amb el terme «miembra» que amb la paraula «miembro».

Article de Eulàlia Lledó Cunill és Doctora en lletres, Publicat a La Independent.cat
Llegir més...