.jpg)
A les envistes del 8 de
març, les cinc acadèmiques i els vint-i-set acadèmics que van assistir
al ple de la Real Academia Española del dia 1 van subscriure un informe
redactat per Ignacio Bosque titulat Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer.
Com que se
n’ha fet molta difusió, em limitaré a tractar-ne dos aspectes. En primer
lloc, a comentar-ne alguns punts concrets però, al meu entendre,
rellevants de la redacció de l’informe; ho arrodoniré amb comentaris a
alguns punts d’articles escrits a favor de l’expressat informe. En segon
lloc, posaré alguns exemples —pocs— de la qüestió o opció que sembla
que posa més nerviós l’acadèmic i resta de membres tant numeraris com
corresponents, ja siguin o no professionals de la llengua. Em refereixo a
les formes dobles.
1.1
El segon punt de l’informe comença així: «2.
La mayor parte de estas guías han sido escritas sin la participación de
los lingüistas». És evident que en la frase hi ha alguna cosa que
grinyola. Si encara no havia parlat de cap lingüista, com és que els
anteposa un determinant? La redacció més habitual i corrent seria: «2.
La mayor parte de estas guías han sido escritas sin la participación de
lingüistas». Fa tot l’efecte que l’autor ha forçat la frase per poder
utilitzar-hi un franc masculí, potser per deixar clar de bell antuvi que
ell considera que el masculí inclou el femení. Sembla que rebutgi una
redacció sense dubte genèrica, impecablement inclusiva, com la segona;
potser s’hi sentiria menys anomenat o representat.
1.2
Més endavant
parla d’unes dones que serien «miembros femeninos de un comité».
L’expressió és curiosa, per no dir «errònia» sintàcticament, atès que,
segons el diccionari de la mateixa Real Academia Española, miembro és un substantiu comú (miembro.
7. com. Individuo que forma parte de un conjunto, comunidad o cuerpo
moral). És sabut que la gramàtica normativa diu que els substantius
comuns referits a persones han de concordar amb articles i adjectius que
indiquin el sexe de la persona de referència. Per tant, miembro
ha de concordar amb un adjectiu masculí o femení depenent del sexe de
la persona a qui s’al.ludeix. Segons el criteri de la RAE, «miembros
femeninos de un comité» són individus del sexe masculí que tenen alguna o
algunes qualitats que fan que se’ls qualifiqui de «femenins»; en cap
cas, però, poden ser altra cosa que dones. En realitat el que passa és
que no diu el que vol dir sinó una altra cosa ben diferent. Com que no
hi ha cap dubte que es referia a dones, hauria d’haver escrit: «miembros
femeninas de un comité». De la mateixa manera que, per exemple, per
referir-nos a una «telefonista ràpida», posem l’adjectiu en femení.
Aquesta
badada té una gran virtut: dóna pistes de la raó per la qual algunes o
moltes dones —si és que parlen castellà— s’estimen més autodenominar-se
amb el terme «miembra» que amb la paraula «miembro».
.jpg)
