martes, 23 de octubre de 2012

Dones de la cultura catalana rebutjen la pujada de l'IVA


Les convidades a l'acte
Notícia publicada a La Independent

Per Tona Gusi

El Grup de Cultura de Feministes de Catalunya ha mostrat el seu rebuig a la nociva pujada de l'IVA als productes culturals en un acte celebrat el dijous 18 d’octubre al Pati de la Casa Elizalde.

Mariona Sagarra (música), Ma. Àngels Cabré (escriptora), Francesca Llopis (artista visual), Carme Sansa (actriu), Mireia Ros (actriu i directora), Patrícia Gabancho (periodista i escriptora) i Isabel-Clara Simó (periodista i escriptora) n'han estat les portaveus.

Malgrat l’hora intempestiva, hi ha hagut moltes cares conegudes aquest migdia a l’acte organitzat per Feministas de Catalunya a la Casa Elizalde per protestar contra la pujada de l’IVA als productes culturals. Per aquest acte s’ha comptat també amb el suport de PROJECTE VACA, MAV (Mujeres en las Artes Visuales) i de Clásicas y Modernas. Entre d’altres feien públic un compromís ferm en defensa de la cultura catalana: Laura Freixas, Najat El Hachmi, Gemma Calvet, Eva Peruga, Eulàlia Lledó, Anna Massó, Elvira Altés, Pilar Aymerich, Mercè Otero, Montserrat Abelló, i la política Dolors Camats. A destacar també la presència de Carles Duarte, Director del CoNCA, el Consell de la Cultura i les Arts, que ha mostrat en tot moment la seva conformitat amb el discurs expressat.

La responsable de cultura de Feministes de Catalunya, Ma. Àngels Cabré ha donat les gràcies a les responsables de la Casa Elizalde pel seu suport a l’acte en aquest espai de la ciutat que tan sovint serveix d’escenari per a les dones. Ha recordat a la poeta i novel•lista Maria Mercè Marçal fent diverses presentacions en aquest indret poc abans de morir.

Per Cabré en aquests moments socials tan complicats la cultura no n’és aliena i és per això que cal sortir en la seva ferma defensa: “En l’actual atac a la cultura hi ha un atac a la pluralitat”, ha afirmat la presentadora de l’acte. I ha volgut destacar que les dones portaveus presents a l’escenari són una bona representació transversal de les dones de la cultura catalana.

Patrícia Gabancho ha expressat el seu astorament davant l’agressió a la cultura que el govern espanyol està portant a terme. Per aquesta periodista i escriptora “cada vegada que un ministre del PP fa una declaració sembla que tornem 20 anys enrere. A una Espanya que s’assembla molt a l’Espanya franquista. En democràcia, això sí! Però no deixa de ser una refranquització de la democràcia on la cultura no hi té lloc ja que és precisament en la cultura on hi ha la creació de tothom i el gaudi de tothom”.

Moment dels parlaments durant l'acte

Gabancho creu que hi ha molta gent que si se’ls hi posa difícil l’accés a la cultura no en podran ser protagonistes ni gaudir-ne. Per això qualifica aquesta actitud del govern central d’imperdonable! I crida davant aquests atacs a la defensa de la cultura amb els ulls posats en un horitzó de llibertat.

Tot seguit han pres la paraula Isabel-Clara Simó, Mireia Ros, Francesca Llopis i Carme Sansa per llegir la Carta als Governants que acaba amb aquesta afirmació: "...Però us avisem que no deixarem que mori el nostre esperit crític, el mateix des del qual ara us estem dient alt i clar que us equivoqueu". Ha estat un apunt de qualitat el recitat i cant de poemes de la reconeguda poeta Montserrat Abelló per part de Mariona Sagarra. I aprenc a dir que no i Visc i torno a reviure (aquest darrer amb versos recitats per la poeta) tancant amb nota alta aquest acte de Feministes de Catalunya.
 
LES DONES DE LA CULTURA CATALANA DIUEN NO A LA PUJADA DE L'IVA CULTURAL. PER UNA CULTURA DEMOCRÀTICA I A L'ABAST DE TOTHOM

Benvolguts governants,

Les dones de la cultura catalana ens hem reunit aquí per dir-vos alt i clar el que pensem de la vostra decisió d'apujar l'IVA a bona part del productes culturals que alimenten la nostra societat en valors i coneixements i, per què no, són també una de les fonts principals d'esbarjo de la ciutadania.

Us volem dir que:
Us equivoqueu si considereu la cultura com un luxe.
Us equivoqueu si considereu la cultura com un mer entreteniment.
Us equivoqueu si penseu que la cultura només ha d'estar a l'abast de qui se la pot pagar.
Us equivoqueu si penseu que la cultura ha d'estar en mans d'uns privilegiats.
Us equivoqueu posant dificultats a l'accés a la cultura.
Us equivoqueu posant pals a les rodes de la feina de tantes i tants professionals de la cultura.
Us equivoqueu si no enteneu que el sector cultural alimenta el nostre PIB en una proporció gens menypreable.
Us equivoqueu si no enteneu que restant llocs de treball a la cultura augmenteu les xifres de l'atur amb persones qualificades i sobradament preparades que hauran de marxar a l'estranger no per gust sinó per obligació.
Us equivoqueu deixant que les condicions desiguals en què les dones accedeixen a la creació, la difusió i la gestió de la cultura s'incrementin encara més.
Us equivoqueu deixant que les dones que tan esforçadament han ocupat un petit percentatge de llocs en la cultura els perdin.
Us equivoqueu si us estimeu més promocionar sectors com ara el de les sales de joc i els casinos en lloc de promocionar la cultura.
Us equivoqueu si us estimeu més allunyar-vos cada cop més dels països on a cada ciutat mitjana hi ha una companyia de dansa i una orquestra estables.
Us equivoqueu si en lloc de llegir llibres electrònics voleu que veiem tele-escrombreria.
Us equivoqueu si en lloc d'anar al cinema, al teatre, a un centre d'art o a un concert voleu que els joves practiquin botellón.
Us equivoqueu si deixeu que les sales d'exhibició de cinema i d'espectacles tanquin.
Us equivoqueu si deixeu que el teixit cultural del país llangueixi.
Us equivoqueu si deixeu que el teixit cultural acabi morint per inanició.
Per això us volem dir que us equivoqueu radicalment pujant l'IVA als productes culturals com no ho fan enlloc d'Europa perquè aquest serà el camí cap a l'afebliment de l'educació dels ciutadans i un clar retrocés en el nostre desenvolupament com a poble.

I ara que us hem dit el que pensem d'aquesta decisió vostra tan poc assenyada, ens preguntem si el que voleu precisament no és això: afeblir el nostre teixit cultural per frenar el nostre desenvolupament com a poble lliure i crescut en valors humanistes i afeblir així el nostre esperit crític.
Però us avisem que no deixarem que mori el nostre esperit crític, el mateix des del qual ara us estem dient alt i clar que us equivoqueu.

Pancartes i preguntes

Maria Dolors Renau
Article de Maria Dolors Renau, pedagoga i psicòloga. 

Publicat avui a El Punt 
La vida política de Catalunya s'està accelerant els darrers temps. Es produeixen manifestacions ciutadanes que expressen anhels i preocupacions diverses: unes, moltes, assenyalen el malestar per la progressiva destrucció d'institucions destinades a garantir el benestar social i la igualtat d'oportunitats per a una àmplia majoria, és a dir, a garantir els drets fonamentals de tota persona. D'altres, sobretot la de la Diada, agombolada darrere la gran pancarta de la “independència”, reclama no solament el dret a decidir, sinó canvis dràstic en la relació amb l'Estat espanyol.

Curiosament i per primer cop en els últims temps, ningú ha discutit el nombre d'assistents, com en un inèdit acord, mentre que en totes les altres manifestacions la guerra de xifres resulta ser el primer motiu de debat. D'altra banda, la resposta institucional, la del govern i la dels partits que li donen suport, ha estat radicalment diferent en un cas i en l'altre. Això fa pensar. Mentre que les moltes manifestacions en pro dels drets de les persones –la sanitat, l'educació i la protecció als més desvalguts, a una feina, a la cultura– no han fet bellugar ni un pam el camí del govern, les destinades a proposar una separació de l'Estat espanyol han dut l'executiu a moure's, a saltar entusiasmat, a fer pròpia la pancarta. Una pancarta que diu molt. Però que explica poc. Seductora en la seva simplicitat, impactant en la seva contundència, canalitza sentiments, malestars de diversos ordres, expectatives, projectes… Però també tapa totes les vergonyes. I amaga la sordesa que les manifestacions socials han rebut i reben com a resposta.

A menys que es cregui en l'existència de la màgia, darrere les pancartes que proposen la independència resta una colla de preguntes que de moment no tenen resposta. No ens expliquen, els responsables institucionals que s'hi han sumat amb tanta decisió, quina Catalunya independent volen. Ni quin serà el procés, quin el camí, quines les dificultats, quin el preu. Hi haurà víctimes? Jugarem a bons i dolents? El procés ens farà millors persones, més solidàries i dialogants o ens tornarà a tots plegats més desconfiats envers els que no són com nosaltres? Tendirem més a donar sempre tota la culpa als altres? Més endavant, com serà la nova Catalunya? Serà solidària o dividida i despietada? Quan siguem lliures, donarem suport a l'escola pública? Tornarem a disposar d'una sanitat decent i efectiva? Atendrem els minusvàlids i els dependents com es mereixen? Tractarem les persones immigrades com a iguals o bé, com diuen alguns que aguanten pancartes, creurem que els que vénen de fora no tenen els mateixos drets humans que els d'aquí? Són preguntes pertinents sobretot quan no s'escolta el clam dels que defensen els drets humans socials, els que saben que la justícia social fa els països més igualitaris, més pròspers, més cohesionats, més intel·ligents. Països on fa de més bon viure. I no tracta d'això, la política? Sí, hi ha pocs recursos econòmics. Però savis economistes diuen que hi ha altres maneres, moltes altres, de distribuir els escassos recursos; que existeixen criteris i valors diferents per fer polítiques diferents. Quina Catalunya construirem si ara acceptem destruir bona part del teixit social que ens ha fet créixer humanament? Dues paraules ben triades no poden substituir propostes polítiques explícites. Fóra bo que Catalunya mantingués intacta la seva enriquidora pluralitat cultural, la seva creativa barreja humana, la seva capacitat de diàleg.

si no és que, enlluernats per la brillantor de l'espectacle, comencem a creure en un futur dibuixat a cops de vareta màgica.

miércoles, 10 de octubre de 2012

Informe: Una nova exclusió de l'espai públic


L'informe, "Contractació pública, anàlisi de la situació" es va presentar el passat 4 d'octubre a la Fundació Maria Aurèlia Capmany. 

Des de Feministes de Catalunya volem contribuir a fer difusió de les conclusions que es desprenen de l'esmentat informe. Reproduïm noticia íntegra de la Revista Dones Digital

Pitjors condicions per a lesTreballadores del Sector Públic 
 
El sector públic expulsa les dones del mercat laboral”, així de contundent és l’informe presentat per la Fundació Maria Aurèlia Capmany, que fa un anàlisi de com la contractació pública està marginant les dones en l’actual situació de crisi que travessem".

Escrit pere Cristina Mora.- L’informe, que analitza dades comparatives de diferents països de la Unió Europea com França, Alemanya, Dinamarca, Itàlia i Espanya, des del 2009 fins l’actualitat, conclou que a Catalunya i a l’Estat espanyol el sistema públic no està impulsant polítiques actives d’ocupació, sent les dones en aquest sentit les més perjudicades.

Si fins el 2009 les dones havien aconseguit certa igualtat en la incorporació al mercat laboral, gràcies a l’expansió i consolidació dels serveis públics, les retallades, que estan afectant greument l’estat del  benestar, estan provocant novament una precarització de l’ocupació pública.

A més de la bretxa salarial entre homes i dones i de la manca de representativitat de les dones en els càrrecs directius, s’ha de sumar l’elevat índex d’atur. Segons l’informe, a l’estat espanyol les dones desocupades han passat del 19,2% al 2009 al 24,71% al 2012, mentre que a Catalunya, al 2009 hi havia un 15,19% de dones en situació d’atur enfront del 21,79% actual.

El Sector Serveis, altament feminitzat, ha estat, segons dades de l’Enquesta de Població Activa, el que ha contractat a més dones en els darrers anys. L’informe posa l’accent però en la privatització de la contractació pública en el sector serveis, com la neteja d’edificis municipals, l’atenció a persones amb dependència, les activitats sanitàries, l’educació, la sanitat o les activitats administratives.

"A partir de l'any 1996 hem assistit de forma tímida a una retirada del  sector públic respecte al desenvolupament dels Serveis per ell mateix. Passant a deixar-les en mans del sector privat i erigint-se l'Administració Pública només en un mer regulador de les mateixes. Aquesta afirmació es posa de manifest en la regulació i implementació del procés liberalitzador que es va inicar a principis de la década dels 90”, afirma Carme Porta, directora de la Fundació Mª Aurèlia Capmany.

Alemanya, al capdavant de la inversió pública.

Segons l’estudi de la Fundació MªAurèlia Capmany, Alemanya és el país que més despesa pública inverteix en les adjudicacions de contractes, seguit de França, mentre que Espanya es situa en el quart lloc.

“Aquest procés d'externalització a qui més ha perjudicat en altres païssos com Alemanya és a les dones, ja que aquestes son majoritàries a l'Administració pública  en la prestació de serveis. Iniciant un camí de descapitalització de la Funció Pública i transferint els serveis al sector privat per a la seva realització mitjançant un determinat preu”, matitza Carme Porta.

L’anàlisi de les dades a l’Estat Espanyol ratifiquen la segregació ocupacional i horitzontal en els llocs de treball de les dones, una situació que no ha variat gens en els darrers anys. A Barcelona, per exemple el 91,68% de les dones son auxiliars d’infermeria hospitalària, el 88,16 tècniques en educació infantil i el 81,49 infermeres no especialitzades. Així doncs, l’estudi reflecteix que la sanitat, les activitats del lleure, l’educació, els serveis socials i la neteja són les activitats productives més feminitzades, on les dones resisteixen al mercat de treball.

Un canvi de model que expulsa les dones del Sector Públic

Per Carme Porta, autora de l’informe,és altament sospitós que la forma d’eixugar el dèficit del sector públic sigui acudint a l’externalització dels Serveis Públics”, ocupacions que afecten sobretot a les contractacions de les dones que els desenvolupen. “La perspectiva és força negativa per a les dones, que som majoritàries en les prestacions de serveis a l'administració pública”, añade la directora de la Fundación.

En aquest sentit, l’informe incideix que ens trobem en un canvi de model iniciat al 1996 amb la regulació dels serveis econòmics d’interès general. Segons Carme Porta, “volen expulsar les dones de l’administració pública. Les dades demostren que l’obertura de l’aprimament del sector públic té com a destinatari un cop més les dones”.

La directora de la Fundació MªAurèlia Capmany no es mostra gaire optimista. Segons les seves paraules “les dones continuarem desenvolupant les mateixes ocupacions però pel sector privat amb: menys salari, més riscos laborals, com l’estrés i l’ansietat, i amb jornades interminables i indeterminades”

martes, 2 de octubre de 2012

Dones contra l'IVA Cultural




Benvolgudes amigues i benvolguts amics

Des del Grup de Cultura de FEMINISTES DE CATALUNYA, us volem convidar a sumar-vos al nostre rebuig a la nociva pujada de l’IVA als productes culturals que l’actual Govern del Partit Popular ha posat en marxa en contra de la opinió del sector cultural sencer.

Les dones de la cultura catalana expressarem la nostra absoluta disconformitat davant aquesta mesura en un acte públic del que a continuació us adjuntem la convocatòria.

Dijous 18 d’octubre a les 13 hores
al Pati de la CASA ELIZALDE
(València 302, entre Pau Claris i Roger de Llúria).

Discurs inicial:
PATRÍCIA GABANCHO, periodista

Lectura de la carta als nostres governants:
CARME SANSA, actriu
ISABEL-CLARA SIMÓ, escriptora
FRANCESCA LLOPIS, artista visual
MIREIA ROS, directora de cine

Peça musical de cloenda:
MARIONA SAGARRA, cantant

Ens agradaria molt comptar amb la vostra assistència. 

Salutacions cordials!

Grup de Cultura de FEMINISTES DE CATALUNYA


Aquí teniu el text de la carta que llegirem: