viernes, 16 de noviembre de 2012

Tertúlies Salambó: Dones i Cultura en hores de lleure

Nuria Ribó, la convidada
Article escrit per Mª Àngels Cabré, escriptora i crítica literària. Publicat a La Indpendent



Diu un proverbi xinès que una conversa de sobretaula amb un home savi val més que un mes de lectures. Quin no serà doncs el valor d'una bona conversa al capvespre amb una dona sàvia, i més si podem amenitzar-la amb una copa!

I és per això que des del Grup de Cultura de Feministes de Catalunya, CIMA (Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals) i Clásicas y Modernas (Associació per a la igualtat de gènere en la cultura), ens hem llançat a organitzar el CICLE DE TERTÚLIES SALAMBÓ.

El cicle començarà aquest dilluns 19 de novembre, a les 19 hores, amb una convidada fantàstica, la periodista Núria Ribó, que ha tingut l'amabilitat d'acceptar la nostra invitació. Acabada d'arribar de cobrir les eleccions nord-americanes, ens parlarà de la seva vivència des de la visió de gènere, amb especial incidència en la presència de les dones a la política nord-americana i en les seves col·legues del periodisme, que com sabem als Estats Units són tota una institució.

La trobada tindrà lloc al pis de dalt del CaféSalambó (c/Torrijos 51), al cor del barri de Gràcia, un lloc ja emblemàtic per les seves activitats musicals i literàries. Les tertúlies estan destinades a dones de la cultura i a totes les dones que estiguin interessades en assistir-hi. Tenim intenció que tinguin periodicitat bimensual i volem que siguin un punt de trobada per parlar de dones i de cultura. També intentarem donar-lis un caire plural i que les dones convidades a arrencar la conversa en cada sessió provinguin d'àmbits diversos com ara el cinema, les arts plàstiques, la literatura, les ciències socials... També tenim intenció d'organitzar visites en dies festius a manifestacions artístiques fetes per dones o relacionades amb les dones, ja siguin exposicions, mostres d'arquitectura urbana o el que es presenti al fil de l'actualitat cultural de la nostra ciutat.

Barcelona ja compta amb diversos espais de trobada per dones, com ara la ja veterana Llibreria Pròleg, que porta més de vint anys propiciant el diàleg entre les dones, o bé les sessions de Còctels & blocs organitzades per Dones en Xarxa. Les TERTÚLIES SALAMBÓ volen enriquir aquest panorama de comunicació entre dones de Barcelona i rodalies.

Estem convençudes que és una iniciativa que despertarà interès, i tot i que no tenim la certesa que ens passi com allò que deia Gracián, el qual pensava que les dones curen tots els mals propis parlant, estem segures que passarem unes estones molt bones en molt bona companyia.

Per qüestions logístiques preguem confirmació a la següent adreça de correu: grupdeculturafdc@gmail.com

jueves, 15 de noviembre de 2012

Esperar ya no es una opción

Viviane Reding, Comisaria de Justicia de la UE

Once países de la UE han legislado por la paridad en las empresas con normas poco severas.

Artículo de Gabriela Cañas, publicado en El país 

Si hay una virtud que no se le puede negar a la luxemburguesa Viviane Reding es la de la perseverancia. Desde que esta veterana comisaria europea tomó las riendas de la cartera de Justicia ha emprendido una dura batalla por aumentar el poder de las mujeres europeas incorporándolas a los consejos de administración de las grandes empresas. No es la única. Hay muchas organizaciones en este continente peleando por el mismo objetivo. Los resultados son desalentadores como, quizá, era de esperar, dado que, aun sin haber ganado del todo otras batallas, esta amenaza directamente a la cúpula del poder, allá donde ni un solo varón está dispuesto a ofrecer graciosamente su asiento a una dama. 

Por eso fracasó la primera propuesta de Reding, en marzo de 2011, de invitar a las grandes corporaciones a que voluntariamente tuvieran en cuenta la igualdad de oportunidades.
Los sistemas de cuotas, tan extendidos en nuestras democracias representativas para otros conceptos, no cuentan en este terreno con el apoyo unánime ni de los países (véase el caso alemán, que preferie de momento la autorregulación) ni de la sociedad en su conjunto. Y también es de ley admitir que hay sólidos argumentos en contra —libertad de empresa, meritoriaje frente a género, base legal, etc.—. 

Lo cierto es también que la discriminación es evidente: el 86,3% de los consejeros son hombres en un continente de larga trayectoria igualitaria en el que el 60% de los nuevos licenciados son mujeres.

Por eso, cruzarse de brazos a esperar que dentro de medio siglo se corrija tan injusto desequilibrio es una opción que dentro de poco tiempo será minoritaria en Europa. Once de los veintisiete países de la UE ya han legislado para forzar el cambio en un plazo algo más breve. Son legislaciones muy jóvenes. Muchas se han aprobado en los tres últimos años. Es el caso de Bélgica, Dinamarca, Francia —con resultados espectaculares, por cierto—, Italia, Holanda o Eslovenia. España se adelantó, junto a los nórdicos. Son leyes muy tímidas que han logrado, eso sí, acelerar las incorporaciones a los consejos, aunque a un ritmo muy modesto (han pasado del 11,8% al 13,7%).

Ello indica que no se pueden echar las campanas al vuelo, pero tampoco caer en la melancolía. La UE solo dispone de auténtico poder de decisión en asuntos agrícolas, comerciales y de competencia. En el resto, los avances se realizan con mucha convicción y más perseverancia con el objetivo de que, finalmente, sus tesis se abran paso a nivel nacional e incluso en los tratados internacionales. Véase el caso de la batalla contra el cambio climático y la penúltima derrota europea respecto a la imposición de una tasa contaminante a las compañías aéreas extranjeras. En igualdad, las resistencias son similares y el origen de las mismas se podría decir que también. Los intereses económicos, el sistema productivo, la costumbre... Nadie mejor que la Comisión Europea sabe lo que cuesta contar con mujeres. Cada cinco años Bruselas implora a los gobiernos que presenten candidatas y aún no ha logrado componer un colegio de comisarios con más de un tercio de mujeres. El impulso igualitario que imprimió Zapatero a la política española ha vuelto a decaer con Rajoy.

La nueva iniciativa de Reding está algo descafeinada para lograr que se abra paso, pero su propuesta más irreal es prever que sea de carácter temporal y expire en 2028. Dudo que para entonces y con normas tan poco severas tanto a nivel europeo como a nivel nacional se haya terminado con tan flagrante discriminación.

La Catalunya que volem.


 
Feministes de Catalunya també va participar a l'Speak Cornner del 20minuts. La nostra companya, Carme Freixa va ser present en representació de FdC.


FEMINISTES DE CATALUNYA VOLEM



Una Catalunya lliure de religions i Governs que conculquen els Drets de la Salut Sexual i Reproductiva perquè les dones i els homes puguin lliure i responsablement decidir la seva vida sexual.

Volem un país amb Democràcia real on el Open Governement i la reforma electoral garanteixin que la ciutadania no es una espectadora si no que participa i te veu i vot en les decisions que afecten al present i al futur.

Un país on la funció social del periodisme garanteixi que les persones poden escollir amb coneixement quin volen que sigui el present i el futur de les polítiques i les decisions de país

Una Catalunya lliure de violència ver les dones. Perquè la violència sexista i el terrorisme masclista son un atemptat als Drets Humans i un greu problema de salut pública. Ambdós problemes volem que siguin considerats Qüestió d’Estat per fer real un país Democràtic.

Una Catalunya lliure de sistemes educatius que discriminen en raó del sexe, que permeten i creen desigualtats socials i fomenten la manca de paritat en la vida laboral i social.
Volem un país on el valor de la Cultura i el foment de la igualtat d’oportunitats sigui el fonament de les polítiques dels partits democràtics en relació al Dret a la Educació.    

Una Catalunya lliure de puteros on el tràfic i la explotació sexual siguin durament perseguits i castigats.

Una Catalunya lliure de desigualtats en el mon laboral que perllonguen les relacions sexistes, impedeixen l’accés de les dones als principals llocs de decisió política i econòmica, al temps que impedeixen als homes compartir i assumir com a pròpies les tasques de la vida quotidiana que tant tenen a veure amb el benestar i l’equilibri social i personal.

Una Catalunya que desenvolupi les Polítiques Públiques dels Usos Socials del Temps perquè el temps de les persones sigui l’eix de les polítiques socials i laborals que permetran unes persones més felices i unes empreses més competitives.


Volem un país on el valor del medi ambient sigui un pilar de les polítiques per a construir el present i el futur.

Volem un país on les polítiques dels partits democràtics respecte al Dret a un treball digne es fonamentin en el valor de l’equitat.

Volem una Catalunya on els governs, com diu l’economista Joseph Stiglitz s’ocupin del benestar de la ciutadania.

Volem polítiques que controlin el sistema financer, la banca i els mercats perquè volem un país Democràtic.  Volem un país on, com diuen les Economistes Feministes contra la crisi, l’equitat entre dones i homes sigui el valor que fonamenti:
Les polítiques d'ocupació i les de protecció de l’atur.
Les polítiques de protecció dels Drets de la Ciutadania
Les polítiques de reconeixement dels treballs de cura de les persones.
Les polítiques tributaries que no han de fomentar la discriminació envers les dones i que han de gravar amb impostos les grans fortunes i les polítiques salarials que fomenten les desigualtats del 300% en els sous.

En definitiva, volem una Catalunya on la Política defensi els Drets de les Persones i el seu benestar i dignitat personal consolidant un sistema públic que els garanteixi i que els defensi dels atacs dels mercats.
Volem una Catalunya laica on els partits polítics comprenguin que sense la aportació de les reivindicacions del Feminisme no hi ha una veritable Democràcia.




lunes, 12 de noviembre de 2012

El 14N... Totes a la vaga! Fem-la general del tot!

Feministes de Catalunya  es fa ressò d'aquest comunicat de Ca La Dona sobre la Vaga General convocada pel proper 14 de Novembre. (PDF del Comunicat)
Com a feministes, ara i aquí, ens convoquem a ser molt presents i de forma activa a la vaga general del 14N.

Perquè no volem una vaga només productivista, ens convoquem a posar al centre de la vaga, la cura de la vida, a través de totes les estratègies que se'ns acudeixin: blocs feministes, piquets violetes, pancartes, accions de creació i resistència...

Perquè no volem viure abocades al treball de mercat.
Perquè no volem cap retallada en els nostres drets laborals, socials, sexuals.
Perquè no volem estar al servei de l'estat i dels bancs.
Treballem per una vida vivible!
Volem la coresponsabilitat de dones, homes, societat i Estat i fins i tot dels mercats. Una coresponsabilitat que posi al centre de l'organització social i econòmica no el creixement econòmic, sinó el sosteniment de totes les vides i el respecte pel planeta.
Volem un Estat que proporcioni els serveis que necessitem i que rescati la ciutadania i no els bancs.
Volem que els sindicats i les formacions polítiques introdueixin el pensament i la pràctica de la cuidadania en el seu treball i les seves propostes per a no reproduir una societat abocada al productivisme, sinó per assolir una vida vivible i de qualitat per a totes les persones.

El que està en crisi és el sistema capitalista i patriarcal!!
El 14 de novembre, Ca la Dona farà vaga. La casa estarà oberta per a descansar, menjar i reposar energies durant la jornada de resistència i acció cuidadana feminista.
Ens sumem a totes les iniciatives feministes que es proposen per aquests dies. Us mantindrem informades de les propostes que vagin arribant! I, sobretot, us animem a fer les vostres a cada casa, a cada barri, a cada ciutat.
Som moltes, i no estem soles! Prenguem les cases, els bancs, les empreses, prenguem els carrers!!!

I què és això de posar al centre la cura?
Ja fa uns anys que algunes economistes feministes i alguns grups de dones estem parlant dels treballs de cura i d'una diferent forma de fer l'anàlisi econòmica de la societat i, per tant, les propostes de canvi.
La idea se sintetitza en la següent gràfica, que recull el circuit del treball:


Elaboració gràfica: 
Cristina Carrasco a partir de Picchio. 
http://revistadeeconomiacritica.org 
Núm. 11, 1S. Art. 
“La economía del cuidado: planteamiento actual y desafíos pendientes”.
No podem continuar fent el joc al mercat i al capital, quedant-nos en el discurs i la pràctica de les relacions laborals, el productivisme, el benefici. 

Les feministes estem generant altres  eines d'anàlisi i altres pràctiques econòmiques, laborals, socials. 
Perquè no és la crisi, és el sistema capitalista i patriarcal.
Per a una vida vivible per a totes i tots, i respectuosa amb el planeta.

EXIGIM:
Invertir en cura,
Repartir el treball,
Compartir la vida

Cap retallada en els nostres drets. Prou precarització.

TOTES A LA VAGA GENERAL!

jueves, 8 de noviembre de 2012

Pressupostos del Govern de l'Estat 2013, 24% menys en Polítiques d'Igualtat i de l'Estat de Benestar


Des de Feministes de Catalunya us comuniquem que ens hem l'adherit al Manifest que, en el marc de la "Marea Violeta" han redactat diverses associacions feministes d'arreu de l'Estat per denunciar la disminució d'un 24% en el pressupost estatal de 2013 dedicat a polítiques d'igualtat. Es demana, aixímateix, l'impuls i obligació dels informes d'impacte de gènere a tots els àmbits governamentals.

Quadre comparatiu 2011-2013





Adjunterm:  Manifest en format PDF  

Per a signar el manifest:
nosmismasch@mujeres.e.telefonica.net
impactodegeneroya@gmail.com
info@forumpoliticafeminista.org


Les signatures rebudes fins les 12h del 12 de novembre es presentaran als Grups Parlamentàris en l'acte de celebració a Madrid, el dilluns 12 de Novembre a les 18h. 

miércoles, 7 de noviembre de 2012

"Comando Ciudadanas" El 14-N vamos a la huelga,


El 14-N  ¡HUELGA DE CUIDADOS!


Feministes de Catalunya es fa ressó d'aquesta campanya.

De cara al 14 de noviembre vuelven los "Comandos de Cuidados"La propuesta es ponernos nuestro mejor delantal, guantes y utensilios varios con un cartel "Huelga de Cuidados" y salir a la calle, tanto el día 14 como los días previos, para explicar en la calle, en los mercados, en las plazas y donde se nos ocurra que el día de la huelga lo paramos TODO, también los cuidados. Queremos visibilizar que también son trabajo los trabajos de cuidados que se realizan dentro de los hogares, sin remuneración alguna, y desarrollados casi siempre por mujeres. Estos trabajos invisibilizados y realizados gratuitamente, son indispensables para la sociedad, y la base sobre la que se sustenta el sistema capitalista y patriarcal. Vamos a contarle a la gente que no lo sepa lo que es una huelga de cuidados y por qué es necesaria. 

Nos apoyaremos en el díptico que ajuntamos "Comando de Cuidados" y que también puedes descargar desde tomalaplaza (Es importante imprimir a doble cara para cortar por la mitad, haced las copias que podáis!!!). Haremos quedadas varias los días previos y el día de la huelga, de las que iremos informando, pero la idea es que cada una se busque un grupito, o se lleve los dípticos en el bolsillo cuando vaya al mercado, y se monte un Comando de Cuidados en su barrio. Sería estupendo también que se organizaran desde las asambleas de barrios y pueblos.

¿QUÉ QUEREMOS?
Denunciar que se relegue el trabajo de cuidados a las mujeres y se exima a los hombres de ellos como si se tratara del orden “natural” de las cosas.
Denunciar que el trabajo en los hogares, invisibilizado por su gratuidad, es la base de todo este sistema.
Poner el mantenimiento de la vida en el centro (y sacar de ahí a los mercados).
Redistribuir y colectivizar los cuidados, más allá de la familia nuclear, pero no sólo de mano de las mujeres.
Reconocer lo que supone la reproducción.
Acabar con el mercado financiero porque no tiene en cuenta a las personas, ni el ritmo de la vida, NO responde a nuestras necesidades y se está cargando el planeta.
Denunciar la plusvalía emocional, afectiva y sexual de las mujeres en los hogares.
Reconocer lo que supone la crianza/educación.
El derecho a cuidar y  a no cuidar.
El derecho al autocuidado y al cuidado.


¡ORGANÍZATE VECINA! ¡NO ESTÁS SOLA!

¡LA HUELGA SERÁ FEMINISTA!

martes, 23 de octubre de 2012

Dones de la cultura catalana rebutjen la pujada de l'IVA


Les convidades a l'acte
Notícia publicada a La Independent

Per Tona Gusi

El Grup de Cultura de Feministes de Catalunya ha mostrat el seu rebuig a la nociva pujada de l'IVA als productes culturals en un acte celebrat el dijous 18 d’octubre al Pati de la Casa Elizalde.

Mariona Sagarra (música), Ma. Àngels Cabré (escriptora), Francesca Llopis (artista visual), Carme Sansa (actriu), Mireia Ros (actriu i directora), Patrícia Gabancho (periodista i escriptora) i Isabel-Clara Simó (periodista i escriptora) n'han estat les portaveus.

Malgrat l’hora intempestiva, hi ha hagut moltes cares conegudes aquest migdia a l’acte organitzat per Feministas de Catalunya a la Casa Elizalde per protestar contra la pujada de l’IVA als productes culturals. Per aquest acte s’ha comptat també amb el suport de PROJECTE VACA, MAV (Mujeres en las Artes Visuales) i de Clásicas y Modernas. Entre d’altres feien públic un compromís ferm en defensa de la cultura catalana: Laura Freixas, Najat El Hachmi, Gemma Calvet, Eva Peruga, Eulàlia Lledó, Anna Massó, Elvira Altés, Pilar Aymerich, Mercè Otero, Montserrat Abelló, i la política Dolors Camats. A destacar també la presència de Carles Duarte, Director del CoNCA, el Consell de la Cultura i les Arts, que ha mostrat en tot moment la seva conformitat amb el discurs expressat.

La responsable de cultura de Feministes de Catalunya, Ma. Àngels Cabré ha donat les gràcies a les responsables de la Casa Elizalde pel seu suport a l’acte en aquest espai de la ciutat que tan sovint serveix d’escenari per a les dones. Ha recordat a la poeta i novel•lista Maria Mercè Marçal fent diverses presentacions en aquest indret poc abans de morir.

Per Cabré en aquests moments socials tan complicats la cultura no n’és aliena i és per això que cal sortir en la seva ferma defensa: “En l’actual atac a la cultura hi ha un atac a la pluralitat”, ha afirmat la presentadora de l’acte. I ha volgut destacar que les dones portaveus presents a l’escenari són una bona representació transversal de les dones de la cultura catalana.

Patrícia Gabancho ha expressat el seu astorament davant l’agressió a la cultura que el govern espanyol està portant a terme. Per aquesta periodista i escriptora “cada vegada que un ministre del PP fa una declaració sembla que tornem 20 anys enrere. A una Espanya que s’assembla molt a l’Espanya franquista. En democràcia, això sí! Però no deixa de ser una refranquització de la democràcia on la cultura no hi té lloc ja que és precisament en la cultura on hi ha la creació de tothom i el gaudi de tothom”.

Moment dels parlaments durant l'acte

Gabancho creu que hi ha molta gent que si se’ls hi posa difícil l’accés a la cultura no en podran ser protagonistes ni gaudir-ne. Per això qualifica aquesta actitud del govern central d’imperdonable! I crida davant aquests atacs a la defensa de la cultura amb els ulls posats en un horitzó de llibertat.

Tot seguit han pres la paraula Isabel-Clara Simó, Mireia Ros, Francesca Llopis i Carme Sansa per llegir la Carta als Governants que acaba amb aquesta afirmació: "...Però us avisem que no deixarem que mori el nostre esperit crític, el mateix des del qual ara us estem dient alt i clar que us equivoqueu". Ha estat un apunt de qualitat el recitat i cant de poemes de la reconeguda poeta Montserrat Abelló per part de Mariona Sagarra. I aprenc a dir que no i Visc i torno a reviure (aquest darrer amb versos recitats per la poeta) tancant amb nota alta aquest acte de Feministes de Catalunya.
 
LES DONES DE LA CULTURA CATALANA DIUEN NO A LA PUJADA DE L'IVA CULTURAL. PER UNA CULTURA DEMOCRÀTICA I A L'ABAST DE TOTHOM

Benvolguts governants,

Les dones de la cultura catalana ens hem reunit aquí per dir-vos alt i clar el que pensem de la vostra decisió d'apujar l'IVA a bona part del productes culturals que alimenten la nostra societat en valors i coneixements i, per què no, són també una de les fonts principals d'esbarjo de la ciutadania.

Us volem dir que:
Us equivoqueu si considereu la cultura com un luxe.
Us equivoqueu si considereu la cultura com un mer entreteniment.
Us equivoqueu si penseu que la cultura només ha d'estar a l'abast de qui se la pot pagar.
Us equivoqueu si penseu que la cultura ha d'estar en mans d'uns privilegiats.
Us equivoqueu posant dificultats a l'accés a la cultura.
Us equivoqueu posant pals a les rodes de la feina de tantes i tants professionals de la cultura.
Us equivoqueu si no enteneu que el sector cultural alimenta el nostre PIB en una proporció gens menypreable.
Us equivoqueu si no enteneu que restant llocs de treball a la cultura augmenteu les xifres de l'atur amb persones qualificades i sobradament preparades que hauran de marxar a l'estranger no per gust sinó per obligació.
Us equivoqueu deixant que les condicions desiguals en què les dones accedeixen a la creació, la difusió i la gestió de la cultura s'incrementin encara més.
Us equivoqueu deixant que les dones que tan esforçadament han ocupat un petit percentatge de llocs en la cultura els perdin.
Us equivoqueu si us estimeu més promocionar sectors com ara el de les sales de joc i els casinos en lloc de promocionar la cultura.
Us equivoqueu si us estimeu més allunyar-vos cada cop més dels països on a cada ciutat mitjana hi ha una companyia de dansa i una orquestra estables.
Us equivoqueu si en lloc de llegir llibres electrònics voleu que veiem tele-escrombreria.
Us equivoqueu si en lloc d'anar al cinema, al teatre, a un centre d'art o a un concert voleu que els joves practiquin botellón.
Us equivoqueu si deixeu que les sales d'exhibició de cinema i d'espectacles tanquin.
Us equivoqueu si deixeu que el teixit cultural del país llangueixi.
Us equivoqueu si deixeu que el teixit cultural acabi morint per inanició.
Per això us volem dir que us equivoqueu radicalment pujant l'IVA als productes culturals com no ho fan enlloc d'Europa perquè aquest serà el camí cap a l'afebliment de l'educació dels ciutadans i un clar retrocés en el nostre desenvolupament com a poble.

I ara que us hem dit el que pensem d'aquesta decisió vostra tan poc assenyada, ens preguntem si el que voleu precisament no és això: afeblir el nostre teixit cultural per frenar el nostre desenvolupament com a poble lliure i crescut en valors humanistes i afeblir així el nostre esperit crític.
Però us avisem que no deixarem que mori el nostre esperit crític, el mateix des del qual ara us estem dient alt i clar que us equivoqueu.