Tots en som responsables

Marina Subirats

Article de Marina Subirats, Catedràtica Emèrita de Sociologia a la UAB, publicat a Diari Ara.

De nou els drets de les dones son utilitzats amb finalitats partidistes. Ara el PP recorda que ha incomplert un munt de les seves promeses electorals i, per adobar-ho, dispara contra un dels col·lectius més febles, les noies joves embarassades que no tenen suport familiar. La presentació d’una proposta de llei per modificar la llei de l’avortament pretén suprimir la possibilitat d’avortar sense consentiment i acompanyament exprés de pares, mares o tutors a les noies de 16 i 17 anys. Un moviment amb el que tracta de rentar-se la cara davant els sectors pro-vida pel fracàs de la llei de l’avortament, sense tenir en compte en absolut el perjudici que pot causar amb aquesta decisió. 

Per què algunes noies no van acompanyades, en una situació tan difícil? Quantes queden afectades per aquest canvi? Segons un estudi dut a terme per 22 clíniques en les que es practica la IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) de gener a setembre del 2014, es van dur a terme 25.394 avortaments. D’aquests, només en un 3,6% dels casos es tracta de noies de 16 o 17 anys; les que no van ser autoritzades ni acompanyades van ser 113, un 0,44% del total d’IVEs i un 12,38%  de les noies d’aquesta edat que van avortar. Un percentatge que ha baixat una mica respecte a anys anteriors, i que, comparat amb els de països propers, és relativament baix, perquè encara entre nosaltres el suport familiar segueix sent fort, en moments de dificultat.

Així doncs estem parlant d’una estricta minoria, la més fràgil i vulnerable. Els motius pels quals no van ser autoritzades ni acompanyades son greus: família desestructurada, pares empresonats o en situacions invalidants, com demència o drogadicció, risc de maltractaments, estrangeres sense família, i pares i mares que no volen acompanyar per la raó que sigui. Com es pot veure, situacions totes en les que la noia es troba desemparada i segurament te prou feina per tirar endavant la seva pròpia vida. M’han arribat algunes històries concretes i fan esgarrifar, drames propis del tercer món. És a dir, situacions en les que és la  noia qui necessita ajut, i li serà impossible assumir en condicions la càrrega d’una criatura. Sense comptar, és clar, amb els casos en els que aquests embarassos poden ser conseqüència d’abusos fins i tot en l’entorn familiar, de violacions de pares, avis, o altres parents, i la família és la primera que castiga la noia per gosar parlar-ne.

L’argumentació del PP és del gènere esperpèntic: ho fan pel seu bé, per protegir la seva salut, per obligar els seus pares o tutors a ocupar-se’n. Sabem, i ho adverteixen les clíniques que fan l’estudi, que impedir l’avortament a qui es troba en aquestes circumstàncies no solament no afavoreix la seva salut sinó que pot destrossar-la. Avortaments clandestins fets en males condicions, suïcidis, desesperació que pot conduir a qualsevol disbarat i comportar desgràcia o mort. Qui respondrà per aquests fets? Podem quedar-nos en les lamentacions, sense demanar responsabilitats per les possibles conseqüències? L’any passat, de gener a setembre, 113 noies van ser ateses en bones condicions, 113 noies a qui la societat no els va fallar, no els va deixar a l’estacada, fes-t’ho com vulguis, allà tu, t’ho haguessis pensat abans. Aquest any, els fallarem: algunes de les properes 113 noies moriran en l’intent. No ho sabrem, és clar, i el PP ja haurà complert els seus compromisos. Bé, segons quins, naturalment!

Cal trobar la manera de demanar responsabilitats polítiques, no genèriques, sinó concretes, amb noms i cognoms, per casos com aquests. Responsabilitats als partits que hi donin suport, perquè els convé, al PP, però també a CIU, amb la seva llibertat de vot en aquest afer. No pot ser que atorguem un poder de vida i mort a partits que no tenen altre objectiu que mantenir-se en el poder a qualsevol preu. Tots i totes tenim una responsabilitat política sobre la marxa dels afers col·lectius, encara que no legislem: som responsables de a qui votem, a qui triem per a representar-nos, o a qui deixem decidir si ens abstenim de votar. Cada noia que mori aquest any perquè no hem sabut donar-li una societat pròpia del segle XXI serà sobretot víctima de l’egoisme del PP, però també una mica víctima de tots, de la nostra irresponsabilitat en deixar que ens governin persones a qui poc els importa la nostra vida o la nostra mort. Així ho entenem moltes dones i per això, des del primer dia, hem utilitzat tots els mitjans possibles per impedir les reformes peperes de la llei de l’avortament.