Maternitat subrogada

Gemma Lienas

Article de Gemma Lienas, escriptora 

“Maternitat subrogada” és la terminologia amb què es coneix ara el que fa un temps es denominava “ventres de lloguer”. A mi també m’agrada molt més aquesta nova terminologia perquè vol dir que una dona posa a disposició d’algú altre el seu úter per concebre una criatura. Em sembla un acte de generositat i solidaritat immens.

I, naturalment, les conductes altruistes com aquesta només ho són si estan al marge de qualsevol contraprestació econòmica. Si jo puc “llogar” l’úter d’una dona significa que tinc prou diners per fer-ho i que l’altra dona, tot i que potser ho fa per raons filantròpiques, també ho fa per problemes econòmics.

Quan subrogar la maternitat passa per “llogar” el ventre d’una altra estem davant d’una injustícia social. Per què?

Perquè és un problema de gènere. La majoria de pobres al món són dones. Són elles les que, per culpa de la dicotomia “temps de la cura-temps del treball” que propugna el patriarcat, han estat obligades a ocupar-se de la casa i la família i no han pogut estudiar ni tenir una feina remunerada.

Perquè és un problema de sexe (femení!). La capacitat de les dones per parir sovint s’ha girat contra elles. Al neolític, això és el que va propiciar la dominació masculina i la subordinació femenina. I, per exemple, actualment el PP encara vol continuar decidint si podem avortar o no i el Tribunal Constitucional, si els farmacèutics poden acollir-se a l’objecció de consciència i no vendre la píndola de l’endemà.

Perquè és un problema de classe. Quan no tens força de treball (“les meves mans, el meu capital”, que deia el PSUC), ni béns per oferir (vegeu el meu article anterior: Economia col·laborativa?), l’engranatge capitalista t’exigeix el lloguer del cos.

Per tant, sí, crec que s’ha de legislar sobre la maternitat subrogada –i no sobre els ventres de lloguer!-- exactament com s‘ha fet amb la donació d’òrgans. Les persones que volen tenir una criatura i no poden haurien d’apuntar-se en una llista d’espera, i un comitè ètic hauria de decidir qui té més idoneïtat per ser-ne beneficiari. Exactament igual que quan una persona necessita de manera vital un ronyó o un pulmó.

Ara, això sí, caldrà tenir present que, com passa amb la donació d’òrgans, no tothom arribarà a aconseguir-ho. A l’estat espanyol, hi ha 20.000 casos de persones que tenen alguna mena d’impediment per tenir la criatura que voldrien. Ja es veu que és impossible complaure el desig de tothom. Caldrà, doncs, també que els i les occidentals comencem a pensar que no tots els nostres anhels poden ser satisfets; que no podem continuar actuant com criatures mimades convençudes que amb diners tot és possible.

Gemma Lienas

www.gemmalienas.com

@gemmalienas

El Parlament de Catalunya acorda la tramitació de la Llei d'Igualtat efectiva entre dones-homes

Foto de grup amb ponents de la llei i
representants d'entitats i expertes

El dijous 5 de març del 2015 es va debatre al ple del Parlament de Catalunya la Llei d'Igualtat efectiva entre dones-homes, la que serà la primera Llei d'Igualtat catalana. 

Després de sentir la posició dels diferents grups parlamentaris, finalment es va acordar la seva tramitació perquès es pugui aprovar abans que finalitzi la legislatura.

Col·lectius i associacions de dones, així com a expertes de diversos sectors van ser presents a l'hemicicle per seguir el debat d'aquesta llei.

Compartim aquest vídeo molt curt que hem elaborat per celebrar aquest dia històric amb totes les persones que l'han fet possible.

La Frase "del minut"

"No hi haurà verdadera regeneració democràtica si no s'incorpora de manera efectiva i definitiva la mirada de les dones" by Marina Geli

Val molt la pena!! veure totes les intervencions del debat, podeu accedir a aquest enllaç del Parlament de Catalunya.

El Parlament de Catalunya acorda tramitar la Llei d'Igualtat efectiva entre dones-homes from Feministes de Catalunya on Vimeo.

Tots en som responsables

Marina Subirats

Article de Marina Subirats, Catedràtica Emèrita de Sociologia a la UAB, publicat a Diari Ara.

De nou els drets de les dones son utilitzats amb finalitats partidistes. Ara el PP recorda que ha incomplert un munt de les seves promeses electorals i, per adobar-ho, dispara contra un dels col·lectius més febles, les noies joves embarassades que no tenen suport familiar. La presentació d’una proposta de llei per modificar la llei de l’avortament pretén suprimir la possibilitat d’avortar sense consentiment i acompanyament exprés de pares, mares o tutors a les noies de 16 i 17 anys. Un moviment amb el que tracta de rentar-se la cara davant els sectors pro-vida pel fracàs de la llei de l’avortament, sense tenir en compte en absolut el perjudici que pot causar amb aquesta decisió. 

Per què algunes noies no van acompanyades, en una situació tan difícil? Quantes queden afectades per aquest canvi? Segons un estudi dut a terme per 22 clíniques en les que es practica la IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) de gener a setembre del 2014, es van dur a terme 25.394 avortaments. D’aquests, només en un 3,6% dels casos es tracta de noies de 16 o 17 anys; les que no van ser autoritzades ni acompanyades van ser 113, un 0,44% del total d’IVEs i un 12,38%  de les noies d’aquesta edat que van avortar. Un percentatge que ha baixat una mica respecte a anys anteriors, i que, comparat amb els de països propers, és relativament baix, perquè encara entre nosaltres el suport familiar segueix sent fort, en moments de dificultat.

Així doncs estem parlant d’una estricta minoria, la més fràgil i vulnerable. Els motius pels quals no van ser autoritzades ni acompanyades son greus: família desestructurada, pares empresonats o en situacions invalidants, com demència o drogadicció, risc de maltractaments, estrangeres sense família, i pares i mares que no volen acompanyar per la raó que sigui. Com es pot veure, situacions totes en les que la noia es troba desemparada i segurament te prou feina per tirar endavant la seva pròpia vida. M’han arribat algunes històries concretes i fan esgarrifar, drames propis del tercer món. És a dir, situacions en les que és la  noia qui necessita ajut, i li serà impossible assumir en condicions la càrrega d’una criatura. Sense comptar, és clar, amb els casos en els que aquests embarassos poden ser conseqüència d’abusos fins i tot en l’entorn familiar, de violacions de pares, avis, o altres parents, i la família és la primera que castiga la noia per gosar parlar-ne.

L’argumentació del PP és del gènere esperpèntic: ho fan pel seu bé, per protegir la seva salut, per obligar els seus pares o tutors a ocupar-se’n. Sabem, i ho adverteixen les clíniques que fan l’estudi, que impedir l’avortament a qui es troba en aquestes circumstàncies no solament no afavoreix la seva salut sinó que pot destrossar-la. Avortaments clandestins fets en males condicions, suïcidis, desesperació que pot conduir a qualsevol disbarat i comportar desgràcia o mort. Qui respondrà per aquests fets? Podem quedar-nos en les lamentacions, sense demanar responsabilitats per les possibles conseqüències? L’any passat, de gener a setembre, 113 noies van ser ateses en bones condicions, 113 noies a qui la societat no els va fallar, no els va deixar a l’estacada, fes-t’ho com vulguis, allà tu, t’ho haguessis pensat abans. Aquest any, els fallarem: algunes de les properes 113 noies moriran en l’intent. No ho sabrem, és clar, i el PP ja haurà complert els seus compromisos. Bé, segons quins, naturalment!

Cal trobar la manera de demanar responsabilitats polítiques, no genèriques, sinó concretes, amb noms i cognoms, per casos com aquests. Responsabilitats als partits que hi donin suport, perquè els convé, al PP, però també a CIU, amb la seva llibertat de vot en aquest afer. No pot ser que atorguem un poder de vida i mort a partits que no tenen altre objectiu que mantenir-se en el poder a qualsevol preu. Tots i totes tenim una responsabilitat política sobre la marxa dels afers col·lectius, encara que no legislem: som responsables de a qui votem, a qui triem per a representar-nos, o a qui deixem decidir si ens abstenim de votar. Cada noia que mori aquest any perquè no hem sabut donar-li una societat pròpia del segle XXI serà sobretot víctima de l’egoisme del PP, però també una mica víctima de tots, de la nostra irresponsabilitat en deixar que ens governin persones a qui poc els importa la nostra vida o la nostra mort. Així ho entenem moltes dones i per això, des del primer dia, hem utilitzat tots els mitjans possibles per impedir les reformes peperes de la llei de l’avortament.

                                                                       

      

DESCONVOCAT !!! Cicle Converses amb expertes: "Crisi i Feminització de la Pobresa"

Perdoneu les molèsties com a conseqüència de coincidir que varies ponents i la mateixa conductora del debat estan malaltes, aplacem la conversa i en breu us informarem de la nova data.

Gràcies i dispenseu les molèsties!!


En el marc del Cicle "Converses amb expertes", us convidem a la segona Taula Rodona amb dones professionals i expertes per parlar sobre “Crisi i Feminització de la Pobresa”. 

Ens fem preguntes i busquem respostes. Us convidem a reflexionar amb nosaltres i fer propostes per combatre la feminització de la pobresa. 

Conversa: “Crisi i Feminització de la Pobresa”

Col·legi de Periodistes de Catalunya

Rambla de Catalunya, 10
Barcelona

Algunes de les preguntes que ens volem plantejar en aquesta conversa

Com afecta la crisi econòmica a les dones?

Per què es diu que la pobresa té rostre de dona?

Organitza:

Fòrum Feministes de Catalunya

Participen:

-Associació Dones Periodistes de Catalunya

-Agenda Pública

-Comissió Dones Advocades de l’ICAB

-Associació Dones Juristes

-Fundació Surt

Amb la col·laboració de:

-Col·legi de Periodistes de Catalunya 

Conductora de la conversa:

Glòria Serra, (@gloria_serra) Periodista al programa “Equipo de Investigación” de La Sexta, participa a les tertúlies de Rac 1 i escriu a La Vanguardia

Presenten:

-Lina Barber (@linabarber) Periodista i Presidenta de l’Associació Dones Periodistes de Catalunya

-Sara Berbel (@saraberbels) Doctora en Psicologia Social, experta en polítiques d'igualtat i directora d'Empowerment Hub  

Expertes que intervindran:

-Marga León (@leon_marga) Investigadora 'Ramón y Cajal' en el Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) Col·labora a l’equip d’expertes d’Agenda Pública 

-Fina Rubio (@fina_rubio) Presidenta de la Fundació Surt  

-Mercè Claramunt (@merceclaramunt) Advocada, Diputada al Col·legi Advocades i Advocats de Barcelona, Presidenta de l'Associació Dones Juristes

Es prega confirmació a: feministesdecatalunya@gmail.com

Assumpte: Conversa23FPobresa

#Entrevista: Betlem Cañizar, Coordinadora de Caladona #FeminismeSegleXXI

Betlem Cañizar

Una tarda a @Caladona...

Us presentem en aquesta nova entrevista a Betlem Cañizar, Coordinadora de Caladona una dona amb una gran experiència professional en la gestió cultural i com a experta en gènere i polítiques d'Igualtat. És premi extraordinari de Llicenciatura en Humanitats per la UAB, i  Postgrau en Gènere i Igualtat d’Oportunitats per la UAB entre d'altres...

Durant l'entrevista, la Betlem ens parla sobre els diversos grups de feministes que hi participen en aquest espai dinàmic, de creació de pensament, d'intercanvi d'experiències, idees i projectes com d'activisme combatiu, motor de petits canvis que tots sumats, ben aviat veurem com transformen la realitat, de fet, ja ho estan aconseguint en el seu dia a dia... 

Caladona és un ecosistema de participació transversal, una confluència de talents en femení, que enriqueixen la convivència amb una nodrida diversitat de valors, posicions, maneres de fer i visions de futur. 

Us plantegem l'entrevista com una forma de saber més sobre aquesta necessària i extraordinària "casa" dels feminismes. 

Per a qui no la conegui Caladona és un espai de trobada i relació entre dones i grups de dones, obert a la participació i a les propostes de les dones que ho desitgin. És un espai físic, però, sobretot, simbòlic, un lloc d’experiències polítiques, de reflexió i producció de pensament.

Una dels seus tresors és el Centre de Documentació, amb un fons especialitzat en el moviment feminista. 

Caladona també és coneguda per ser un punt de referència en l'organització de campanyes reivindicatives en defensa dels drets de les dones. Actualment, té en marxa la Campanya avortament lliure i gratuït i participa en la #vagadetotes, una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes i a la que s’hi estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos. La vaga de totes està prevista pel proper 22 d'Octubre del 2014. (#22O)

Esperant que sigui del vostre interès, aquí teniu el vídeo de l'entrevista 

Entrevista Betlem Cañizar, Coordinadora de Caladona from Feministes de Catalunya on Vimeo.

La crisis de los cuidados: ¿la “otra” crisis?

Dolors Comas d'Argemir 

Article de Dolors Comas d'Argemir, Antropóloga social. Catedrática de la Universidad Rovira i Virgili, publiat a El diario.es

El cuidado es un gran devorador de tiempo pero no le damos importancia e ignoramos su valor.

El cuidado es esencial para el mantenimiento de la vida y la reproducción social y, por tanto, no es nada marginal. No hay sistema productivo ni sociedad alguna que pueda existir sin que se reproduzca la vida y se sostenga. Las personas enferman, envejecen, se lesionan, mueren y, antes, han de nacer. Todo ello requiere de la satisfacción de las necesidades diarias, como alimento, ropa, cobijo, asistencia en caso de enfermedad o dependencia, y también requiere el reemplazo: la procreación. Las actividades de cuidado se efectúan mayoritariamente en la familia, se hacen por afecto o por obligación moral, o por las dos cosas a la vez. Forman parte de la “economía del afecto”, y utilizo este término en un doble sentido: porque tienen valor económico (lo que queda de manifiesto cuando las realiza el mercado o el Estado) y también porque economizan gasto público cuando es la familia quien las hace.

Las mujeres son quienes cuidan mayoritariamente. A sus propios hijos y a los de otra gente y a familiares enfermos o dependientes. Y ellas son las cuidadoras principales contratadas en empresas privadas, en servicios públicos y en hogares.

Como ya señaló hace años María Ángeles Durán, el cuidado es un gran devorador de tiempo y, sin embargo, no le damos importancia e ignoramos su valor. Las Cuentas Satélites han permitido sacar a la luz y asignar valor al tiempo dedicado a actividades no remuneradas que son esenciales para el bienestar colectivo y que no se tienen en cuenta en las contabilidades nacionales. Pero como señala Máriam Martínez-Bascuñan en este mismo espacio, el tiempo dedicado al cuidado por parte de las mujeres limita sus oportunidades y hace que sean desposeídas de éstas. Y el gráfico elaborado por Berta Baquer resulta muy ilustrativo al respecto: el cuidado se queda en casa y tiene nombre de mujer.

El grado de implicación de los Estados en la provisión de cuidados y de bienestar repercute muy especialmente en las mujeres. En el caso de España las políticas sociales han tenido escaso desarrollo en comparación con otros países europeos y las políticas más relacionadas con los cuidados se han asentado en el familismo y en el trabajo de las mujeres y no han modificado los patrones de género. Esto es especialmente visible con el desmantelamiento de la Ley de Dependencia, que supone una reprivatización del cuidado en los hogares, una precarización de las cuidadoras familiares y una nueva carga para las familias y las mujeres.

La crisis de los cuidados se produce por la transformación de las estructuras tradicionales en que se basaban los cuidados asentadas en el papel atribuido a las mujeres en el hogar. Estalla y se hace visible cuando convergen la presencia masiva de mujeres en el mercado de trabajo y el incremento de las situaciones de dependencia vinculadas a la vejez y a la discapacidad. La respuesta de los hogares a las tensiones generadas por la presión de cuidar ha sido la externalización de los cuidados, que pasan a inscribirse en los circuitos de la globalización debido a la contratación generalizada de cuidadoras extranjeras.

La baja natalidad es una expresión de la crisis de los cuidados pues no sólo se debe a cambios culturales, sino también a la dificultad de las mujeres de hacer compatibles su maternidad con las actividades laborales, sociales y políticas. Pero así como las técnicas de control de la natalidad permiten aplazar la maternidad y restringir el número de hijos, la necesidad de cuidados de larga duración no es programable y resulta siempre sobrevenida en las familias. Hay que tener en cuenta que las situaciones de dependencia vinculadas a la edad o a la discapacidad han aumentado mucho en España por las propias tendencias demográficas. La población mayor de 80 años, que en 1991 era de 1.147.868 personas, asciende en el 2011 a 2.456.906, más del doble en sólo veinte años. Con este “envejecimiento del envejecimiento” aumenta la probabilidad de situaciones de dependencia y el cuidado de las mismas deviene un problema de primera magnitud.

La crisis de los cuidados exacerba las desigualdades sociales. Genera lo que Shellee Colen llamó una ‘reproducción estratificada’. Las tareas de reproducción física y social se asientan en jerarquías de clase, raza, etnicidad y género, y se sitúan en una economía global y en contextos migratorios. La mercantilización del trabajo reproductivo se traduce en que las mujeres de clase media y alta contratan cuidadoras para sus hijos o ancianos, aunque a veces recurran también al apoyo familiar, como es el caso de los abuelos y abuelas que se ocupan de sus nietos. Y lo hacen porque no pueden asumir directamente el cuidado, ante la práctica ausencia del apoyo del estado, falta de compromiso de los hombres y altos precios de los servicios ofrecidos por empresas.

La reproducción estratificada produce ella misma estratificación, al intensificar las desigualdades en que se basa. Los sectores más vulnerables experimentan una doble crisis de cuidados, pues las situaciones de dependencia se concentran especialmente en los hogares con rentas más bajas y éstas, ante la escasez de servicios públicos, han de resolver los cuidados con el propio trabajo familiar. Esta inequidad social se traduce también en los costes de oportunidad de las cuidadoras: incompatibilidad laboral, probabilidad de perder el empleo, efectos sobre la propia salud y efectos sobre la vida afectiva y relacional. Las mujeres inmigradas, además, se ven forzadas a dejar a sus hijos al cuidado de familiares en su país mientras ellas cuidan a otros. Las políticas públicas han influido en esta desigualdad, tanto a través de las regulaciones de extranjería como por el tipo de régimen laboral de las empleadas domésticas, que es muy precario, y propicia que este sector se ocupe con inmigrados.

El avance de las políticas neoliberales comporta una reconfiguración de las relaciones entre producción y reproducción. Por un lado, se están aplicando medidas de austeridad como una forma de paliar la crisis económica y financiera, pero también como una forma de controlar la acumulación de capital. Y, por otro lado, se reordena la reproducción social, reduciendo los servicios aportados por el estado y transfiriéndolos a la familia.  En España esto se refleja no sólo en los recortes del gasto público sino también en la naturaleza de unas políticas que optan por la expansión del mercado frente a la responsabilidad pública. En resumen, en un momento en que el empleo es menos estable y más precario y en que las familias son más variadas se generan nuevas contradicciones, más presión sobre las mujeres y nuevas formas de expresión de la crisis de los cuidados. 

Frente a la hegemonía que se otorga al mercado, reconocer la importancia del cuidado y de la reproducción social no sólo tiene una dimensión académica, sino también política. Una redistribución más justa del cuidado implica romper la amistad peligrosa con el mercado, establecer una nueva alianza con la protección social, fortalecer las redes de apoyo comunitarias y conseguir una participación equitativa de mujeres y hombres en el cuidado.

Altres artícles que et poden interessar

Sara Berber, Premi Aspàsia 2014, en defensa de la Equitat de #Gènere

Sara Berbel, en recollir el premi.

La segona edició del Premi Aspàsia en defensa de l’equitat de gènere, concedit per la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) i l’Observatori del Tercer Sector, ha reconegut la “llarga trajectòria professional i docent en el desenvolupament de l’equitat entre dones i homes” de Sara Berbel, avui Responsable de la Línia d’Economia Social de Barcelona Activa després de 25 anys combinant responsabilitats en l’àmbit públic –com a presidenta de l’Institut Català de les Dones, directora d’Igualtat d’oportunitats en el treball de la Generalitat i Comissionada de l’Ajuntament de Barcelona per a les Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats, entre d’altres— amb projectes al tercer sector i la docència en diversos màsters i postgraus de la UB i la UAB vinculats a la temàtica de gènere. Berbel ha agraït el premi com un “reconeixement absolutament emocionant” per part del tercer sector, “baluard del que queda del paradigma de l’Estat de benestar”.

Ens hem trobat la Sara Berbel pel carrer i l'hem volgut preguntar per aquest premi....#Compartim! 

Sara Berbel Premi Aspàsia 2014 from Feministes de Catalunya on Vimeo.

#8M "Les dones: Tornar a començar"

Compartim aquest article de Ma Àngels Viladot, Directora de l'Editorial Aresta (Col·lecció Aresta Dones) publicat a l'Ara.cat 

#8M El nostre Manifest: "Exigències Bàsiques als partits polítics de Catalunya"

EXIGÈNCIES BÀSIQUES FORMULADES PER LES DONES

ALS PARTITS POLÍTICS PERQUÈ LES ASSUMEIXIN EN ELS SEUS

PROGRAMES ELECTORALS

Fòrum Feministes de Catalunya

Com a conseqüència de la greu crisi econòmica, política, social i cultural que estem vivint, les dones veiem com es va deteriorant cada dia la nostra situació col·lectiva, com s’intenten retallar els nostres drets i les nostres llibertats, com desapareixen els ajuts que s’havien aconseguit per retribuir el nostre treball de cura, com ens empobrim encara més ràpidament que el conjunt de la societat, com les nostres reivindicacions són oblidades i menystingudes. Com, en definitiva, s’instaura de manera creixent una violència que es manifesta no només en la violència de gènere sinó també en la corrupció i la inseguretat creada per uns sectors socials que han aconseguit dominar i pervertir els instruments de la democràcia. Violència que ens afecta de manera especial atès que encara no hem assolit, en la nostra societat, una situació totalment igualitària, i per tant som més sovint víctimes de tota mena d’abusos.

Davant aquesta realitat, hem decidit que no podem donar suport, a aquells partits que ens els seus programes electorals no es comprometin fermament en el compliment de les nostres reivindicacions més fonamentals, les quals considerem que compartim amb una gran majoria de dones i també amb molts homes. No es tracta d’unes reivindicacions exhaustives, sinó de no retrocedir en els drets ja reconeguts i en alguns aspectes que són indispensables per al bon funcionament de tota la societat, i als quals les dones som especialment sensibles.

 Exigim el compromís dels partits en els següents punts

1) Eliminar l’actual projecte de llei sobre l’avortament i tornar a la legislació vigent sobre la interrupció voluntària de l’embaràs, i alhora comprometre’s perquè aquesta esdevingui una prestació sanitària efectiva del Sistema Nacional de Salut de forma que es respecti el principi d’equitat entre les dones de totes les classes socials. Caldrà anar avançant més enllà i exigir el dret de les dones  sobre el propi cos.

2) Reactivar les polítiques de suport a les dones que pateixen maltractament, modificant alguns aspectes del marc legal, de manera que s’adoptin mesures que protegeixin eficaçment les dones de la violència masclista i que el delicte d’apologia de la violència, de la denigració de les dones i l’odi sexista sigui introduït en la legislació penal. Alhora, donar suport integral a les dones i als menors que han patit aquest tipus de violència.

3) Dur a terme mesures preventives de la violència de gènere mitjançant l’educació, de manera que en el sistema educatiu hi hagi un conjunt d’accions específiques contra el sexisme, la violència i la discriminació, i es posin en marxa totes les previsions de la Llei de 2004 contra la violència de gènere.

4) Garantir i defensar els drets sexuals i reproductius de les dones, amb els quals s’ha compromès l’Estat espanyol en diversos fòrums internacionals, i universalitzar l’educació afectiva i sexual per als nois i per a les noies a través del sistema educatiu. 

5) Crear les condicions necessàries perquè cap dona pugui ser obligada a prostituir-se, ser explotada sexualment o ser víctima de tràfic, així com la  necessitat de reforçar la persecució del proxenetisme i perquè s’eviti i s’eradiqui l’explotació sexual de les nenes i els nens.

6) Eradicar la pobresa en totes les seves formes. La pobresa afecta a sectors de tota la població, però molt especialment les criatures i les dones. Garantir la igualtat d’oportunitats, responsabilitats i salaris, i establir una renda mínima garantida, com estableix l’Estatut de Catalunya, per a totes les persones en risc d’exclusió, el 60% de les quals són dones.

7) Ampliar, consolidar i fer efectiva la Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia y a las familias, l’anomenada “llei de dependència”, que permet retribuir i posar en valor el treball de cura gairebé sempre dut a terme per les dones.  

8) Dur a terme polítiques que posin en valor els talents femenins i crear les condicions per arribar a una societat paritària en tots els àmbits, garantint, en primer lloc, la paritat en els àmbits públics i especialment en la representació política.

9) Promoure una nova organització social del temps que permeti que homes i dones puguin conciliar la feina remunerada amb la feina domèstica i el temps personal de manera que tots els temps es reparteixin de manera igualitària entre uns i altres. Repensar la ciutat amb criteris d’equitat, cap a una redistribució dels espais al territori que afavoreixi la gestió de la vida quotidiana, per a una major accessibilitat a tots els llocs i per a un ús equitatiu del espais públics per a totes les persones.

Demanem als partits polítics que assumeixin aquests punts i els incorporin als seus programes electorals, i els advertim que, en cas que no sigui així, actuarem per convèncer les dones de no votar cap d’aquells partits que no els acceptin.

Versió en Castellà

             

Persones que donen suport a aquests 9 punts, com exigències bàsiques:

-Rosa Abelló, Secretària de la dona Regional del Camp de Tarragona ERC
-Beatriu Acín, Executive assistant.
-Sofía Acosta, Estudiant de Dret

-Carmen Alcalde, Escriptora i Periodista

-Rafael Alonso, Professor de Psicologia Social UB

-Elvira Altés Antropòloga i Professora de Periodisme UAB

-Rosa Altimiras,Secretària de la dona Catalunya Central d’ERC

-M Rosa Amorós, Secretària de la Dona ERC i Diputada al Parlament de Catalunya

-Oriol Amorós, Professor i Diputat per ERC al Parlament de Catalunya

-Margarita Artal, Tecnica d'Educación en Consorci d'Educació de Barcelona

-Enric Banda, Professor, Investigador

-Rut Baqués, Directora Llar d’Infants

-Lina Barber, Periodista, Experta en Comunicació.

-Consuelo Barea, Metgessa i Matemàtica

-Carla Barneda, Psicòloga
-Eulàlia Barqué, Militant del PSC a Vilafranca
-Lluís Bassas, Enginyer Industrial

-Meritxell Benedí Consultora i membre de l'Executiva de dones d'Esquerra (ERC)

-Maria Rosa Benedicto, Metgessa de família

-Joan Josep Berbel, Director Internacionalització i Inversió Empresarial Acció

-Sara Berbel, Doctora en Psicologia i exDirectora General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball Generalitat

-Cristina Bigordà, Presidenta de Dones amb Iniciativa
-Anna Bofill, Arquitecta i Compositora

-Laura Bofill, Dissenyadora Gràfica i Producció

-Teresa Bofill, Historiadora

-Antònia Bogónez, Advocada
-Ester Boixadera Baulenas CCOO de Catalunya

-Laia Bonet, Jurista, Professora de Dret Administratiu i de la Comunicació a la URLL, UPF
-Sebastián Bonilla, Professor de Universitat

-Jordi Borja Sebastià, Geògraf, Urbanista. UOC

-Bárbara Brncic, Filòloga, Periodista, Escriptora i Editora

-Joan Botella, Professor Ciència Política UAB

-Aida Busquet, Politòloga

-Joan Busquet, Periodista

-Àngels Cabello, Advocada Vocal Junta Associació UNESCO del Masnou

-Dolors Camats, Coordinadora d'Iniciativa per Catalunya Verds

-Miquel Caminal Badia. Catedràtic de teoria política de la Universitat de Barcelona.

-Patricia Campana, Directora Editorial Àrea Infantil i Juvenil, Grup 62

-Victoria Camps, Filòsofa, Catedràtica de Filosofia moral i ètica de la UAB

-Ana Camps Mundó, Didàctica de la Llengua i Literatura UAB

-Dolors Calvet, Urbanista UPC

-Gemma Calvet, Advocada, Diputada per ERC al Parlament de Catalunya
-Mercè Capdevila, Compositora

-Esther Capella, Senadora d’ERC

-Jordi Capo, Catedràtic d’Universitat UB

-Maribel Cárdenas, Experta en gènere. Professora Universitària de tercer grau

-Maite Carranza, Escriptora

-Mercè Carreras, Professora Economia UB i Directora Barcelona-Shanghai Women Bridge.
-Montse Carreras, Periodista

-Muriel Casals, Professora Emèrita d’Economia a la UAB, i Presidenta d’Omnium Cultural
-Magda Casamitjana membre del Consell de Nova Esquerra catalana 

-Silvia Casola, Sociòloga, Secretària Nacional de la JERC

-Sessé Castells, Professora d’Institut Jubilada

-Maricel Chavarria, Periodista

-Mercè Claramunt, Advocada i Presidenta de l’Associació Dones Juristes

-Anna Climent, Tècnica de l’administració pública de Catalunya m’adhereixo al manifest.

-Agustí Colom  Dp. Teoria Econòmica UB
-Jaume Collboni, Advocat 

-Anna Comas, Periodista Jubilada

-Dolors Comas d'Argemir, Antropòloga a la URV

-Toni Comín, Filòsof i Professor de Ciències Socials a ESADE

-David Companyon, Diputat per ICV al Parlament de Catalunya

-Marta Corcoy,Periodista, Investigadora UAB

-Josefa Cotijoch, Escriptora

-Coral Cuadrada ph.d Marc_URV Medical Anthropology Research Center

-Concha Curto, Jubilada

-David Díaz, Banca Ètica

 -Antònia Domingo

-Trinidad Donoso, Dra Pedagogia en la UB
-Rosa Maria Dumenjo, sociologa

-Elvira Duran, Filòsofa
-Abel Escribà i Folch, Professor de Ciències Polítiques a la UPF

 -María Jesús Esteban

 -Ma Lluïsa Fabra, Filòloga, Dra en Ciències de la Educació UAB i Escriptora

 -Neus Farrell, Traductora

-Montserrat Fernández, Advocada i Mediadora de Família

 -Mariona Ferrer, Sociòloga i Politòloga UPF

 -Virginia Ferrer, Comissionada Participació Ocupabilitat i Emprenedoria Social de la UB

-Eva Fiter Membre de l'Executiva de dones d'Esquerra (ERC)
-Marta Flores i Coll, Professora Psicologia de l'Educació a la UAB 

-Francesca Fonsalba, Coordinador Programes a Tv3

-Isabel Franc, Escriptora i Còmica

-María Freiría, Consultora Social Media & e-Business

-Mercè Freiría, Advocada Col·lectiu Ronda

-Carme Freixa, Periodista i Psicòloga
-M.ª Ángeles García Asensio, Cap d'Unitat Dpt. Filologia Hispànica UB 
-Alba García Secretària de la Dona i Cohesió Social de CONC- CCOO

 -Antoni Garcia, Cap de llista d'ERC de L'Hospitalet

 -Mabel García

-Mila García, Metgessa

-Montse García, Psicòloga

-Cristina Gatell, Historiadora

-Marina Geli, Metgessa, Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya i exConsellera de Salut al Govern de la Generalitat

-Mónica Geronés, Directora d’Escola Concertada 0-18

-Isabel Giralt, Metgessa

-Victor Gómez, Professor Dret Penal a UB

 -Carmen González, Investigadora Química Analítica

-Itziar González, Arquitecta, impulsora Parlament Ciutadà

-Jordi Guiu, Sociòleg. UPF
-Julio Hardisson Guimerà,Diseñador web y doctorando en la UB

-Joan Herrera, Coordinador d'Iniciativa per Catalunya Verds

-Jordi Homs, President Associació Catalunya Socialisme i Llibertat

-Elisabet Huntiongford, Professora Universitat Rovira i Virgili

-Olga Jiménez, Regidora Drets Civils i Ciutadania Ajuntament de Sabadell

-Noelia Julian, Mestra d’educació infantil
-Brown, Alex J , Designer at Pentagram

-Gemma Lienas,  Escriptora i Empresària,
 -Anna López Samaniego, Professora de filologia hispànica UB.
-Marc López, Editor Agenda Pública 

-Julia López, Periodista, Membre Associació Mon Comunicació
-Rosa M. López Portilla, Filologa, ex-regidora del PSC en polítiques d'igualtat Ajuntament de Cambrils.

-Aïda Llauradó, Presidenta d’Iniciativa per Catalunya Verds de Badalona

-Joaquim Lleixa, Politòleg UB

-Rosa Llop, Guia Turisme

-Txell Llorens, Guionista

 -Mercè Lloveras Consultora
-Miquel Àngel Maestro, Professor de música.

 -Elisenda Malaret Catedràtica de Dret Administratiu Facultat de Dret UB

 -Laura Maña, Directora de Cine

 -Diana Mare, Professora a la UAB
-Lluïsa Marsal, directora del Máster en Ciutats Intel.ligents de la UDG 

 -Verònica Martínez Paris, secretaria de polítiques de les dones del PSC-BCN
-María Mas, Politòloga
-Marta Mas, Agent d'Igualtat jubilada

-Helena Massés López, responsable filial

 -Francesc Matas, Fundació Nin

-Anna Mercadé, Consultora d’empreses, Directora de l’Odee Cambra Comerç de Barcelona

-Montse Milà, Treballadora Social

-Fabian Mohedano  Treballòleg i promotor "Ara és l'Hora"

-Estrella Montolio, Catedràtica de la UB

-Imma Moraleda, Diplomada en Gestió i Administració pública, Regidora de l'Ajuntament de Barcelona

-Helena Morén, Periodista

-Montserrat Moreno, Catedràtica Emèrita de Psicologia UB

-Lourdes Muñoz, Presidenta Dones en Xarxa
-Esther Nin, Advocada

-Magda Oranich, Advocada

-Mercè Otero, Professora jubilada

-Mònica Palacín, Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Pineda

-Montserrat Palau, Professora de la Universitat Rovira i Virgili

-Emília Pallàs, Psicòloga, Master en Polítiques Públiques i Socials

-Marisa Panisello, Professora URV

-Antonia Pascual, Consellera Consellera d'ICV-EuiA Districte de St. Martí

-Josep Pascual, Corrector Editor jubilat

-Angels Pedrazuela, Bibliotecària

-Xavier Pegenaute, Pensionista

-Dolors Pena, Fotògrafa i Gerent a Moments

-María José Pérez, Mestra d’Educació infantil

-Miguel Pérez, Professor Dret Constitucional a UB

-Silvia Pérez, Psicòloga Clínica

-Maria del Carmen Pescador, Mestra d’Educació infantil

-Pau Planelles, Coordinador Nacional de Joves d'Esquerra Verda

-Carme Porta, Editora i Comunicadora
-Ester Pujol, Alcaldessa de Tiana

-Núria Pumar, Profesora Titular de Dret del Treball i Seguretat Social a la UB

-Argelia Queralt, Editora d’Agenda Pública i Professora de Dret a la UB

-Joan Queralt, Catedràtic de Dret Penal per la UB

-Esther Querol Dra en Pedagogia i Membre d’Omnium Cultural L’H

-Pilar Rahola, Periodista i Escriptora

-Lluis Reales, Periodista

-Pilar Rebaque, Advocada i Presidenta de la Comissió de Dones advocades del Col·legi de Barcelona

-Pilar Remirez

-Dolors Renau, Psicòloga i Pedagoga

-Marta Ribas, Diputada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA

-Rosa Ribas

-Lourdes Ribes, Empresària i Presidenta d’ASODAME

-Came Riera, Escriptora , Catedràtica de Literatura Española per la UAB i Membre de la Real Acadèmia Española

-Carme Rincón Secretària de la dona d'Esquerra Barcelona (ERC)

-Ana María Rodríguez, Metgessa

-Judit Terés Rodríguez, Responsable de Dones Joves i Gènere de Joves d'Esquerra Verda

-Oriol Romaní, Catedràtic d’Antropolia de la URV

-Laia Rosich, Psicòloga, i co-directora de “El Safareig”

-Marina Rossell, Cantant

-Anna Rovira, Coordinadora Nacional de Joves d'Esquerra Verda
-Marta Rovira, Advocada, Diputada al Parlament de Catalunya i Sec. General d'ERC

-Costi Rubio, Mestra Jubilada, Membre Secretariat Dones amb Iniciativa i Consell de dones del Baix Llobregat

-Isabel Rueda, Geògrafa

-Sergi Sabrià, Politòleg i Diputat per ERC al Parlament de Catalunya

-Vera Sacristán,  Matemàtica UPC
-Marc Sales i Aragonès.Regidor Ajuntament dels Guiamets (PSC).

-Anna Sallés, Historiadora.
-Marina Sánchez Casanovas,Treballadora Social. Nova Esquerra Catalana Barcelona

-Maite Sánchez Mora, Psicóloga Coach COPC

-Ramón Sánchez Tabarés,  Economista. UB

-Marc Sanglas, Advocat i Diputat per ERC al Parlament de Catalunya
-Montserrat Sanmartí, Professora titular d'universitat, del Departament d'Història i Història de l'Art , Facultat de Lletres de la URV

-Carme Sansa, Actriu

-Rosa Sans, Directora Fundació Cipriano García CCOO Catalunya

-Ana Sanz, Professora de Ciència Política i de l'Administració de la UB

-Genoveva Sastre, Professora Emèrita de Psicologia UB

-Jaume Saura Estapà, Professor Dret Internacional Públic UB

-Àngels Seix, Gestora Cultural i Gerent de Drac Màgic

-Marta Selva, Professora de Periodisme a la UB i Membre de l’Acadèmia del Cinema

-Gemma Sendra, Gestora de projectes Culturals

-Mar Serna, Magistrada i exConsellera de Treball de la Generalitat de Catalunya

-Isable-Clara Simó, Escriptora

-Anna Solà, Membra fundadora de l’Acadèmia del Cinema Català, Directora Mostra Films Dones

-Laura Solanilla Consultora,
-Carme Solé, Il·lustradora/Pintora

-Pere Soler Masó, Dept Pedagogia UDG 

-Patricia Soley-Beltran, Professora associada al Dept Humanitats UPF

-Vanessa Soria, Professora associada al Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació UB

-Verena Stolcke, Antropòloga

-Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política UAB

-Marina Subirats, Sociòloga i Catedràtica Emèrita Departament Sociologia UAB
-Núria Sucarrats Sánchez Secretària d'Igualtat d'ERC Terrassa
-Anna M. Tajàn. Politologa i sociologa,vocal de la Plataforma de suport al Lloby Europeo de Dones

-Amparo Tomé, Professora de Sociologia en l’Educació UAB

-Jordi Torquemada, Periodista

-Roger Torrent, Politòleg, Urbanista i Diputat per ERC al Parlemnt de Catalunya

-Laura Tremosa, Enginyera industrial

-Montserrat Tura, metgessa i exConsellera de Justícia al Govern Generalitat

-Ernest Urtasun, candidat a les eleccions europees per ICV

-M. Teresa Vadrí Fortuny, Professora Titular Dret Administratiu UB
-Tània Verge Professora de Ciències Polítiques i agent d'igualtat a la UPF

-Marika Vila, Il·lustradora

-Ma Àngels Viladot, Psicòloga, Directora Editorial Aresta i Col·lecció Aresta Dones

-Marta Vilalta, Periodista i Diputada per ERC al Parlament de Catalunya

-Maite Vilalta, Economista UB

-Josep Vallhonesta, conseller del Grup municipal d'ICV-EUiA Sant Martí

-Lali Vintró, Filologia Clàssica. UB

-Michael Weiss i Metz, Intèrpret llengua Anglesa
-Irene Yúfera Gómez, Professora associada UB

-Joana Zaragoza, Professora Filologia grega URV

-Julio Zino, Professor UB

Entitats, Associacions i Col·lectius que s’han adherit:

 Associació Dones Juristes

Associació Dones Periodistes de Catalunya

Associació Unesco del Masnou

Associació Socialisme, Catalunya i Llibertat

Barcelona-Shanghai Women Bridge.

Cima Asociación Mujeres cineastas

Col·lectiu Hypàtia de l’Aurora

Comissió Dones Advocades del Col·legi Oficial de Barcelona

Dones amb Iniciativa

Dones en Xarxa

Editorial Aresta Dones

ERC

Fòrum Feministes de Catalunya

Grup Promotor Parlament Ciutadà

JERC

JER Dones

Joves d’Esquerra Verda

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

Nova Esquerra Catalana (NECAT)

L’Aurora

Món Comunicació (AMC).

Projecte Ella

PSC

Sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC

Secretaria de Polítiques de les dones PSC

Secció de Psicologia de les Dones del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

Per Adherir-se 

Si et vols adherir al nostre manifest a títol individual o com a col·lectiu, envia'ns un mail al següent correu : feministesdecatalunya@gmail.com o un MD a @FeminitesCAT