 |
| Marina Subirats |
Article de Marina Subirats, Catedràtica Emèrita de Sociologia a la UAB, publicat a Diari Ara.
De nou els drets de les
dones son utilitzats amb finalitats partidistes. Ara el PP recorda que ha
incomplert un munt de les seves promeses electorals i, per adobar-ho, dispara
contra un dels col·lectius més febles, les noies joves embarassades que no
tenen suport familiar. La presentació d’una proposta de llei per modificar la
llei de l’avortament pretén suprimir la possibilitat d’avortar sense
consentiment i acompanyament exprés de pares, mares o tutors a les noies de 16
i 17 anys. Un moviment amb el que tracta de rentar-se la cara davant els
sectors pro-vida pel fracàs de la llei de l’avortament, sense tenir en compte
en absolut el perjudici que pot causar amb aquesta decisió.
Per què algunes noies
no van acompanyades, en una situació tan difícil? Quantes queden afectades per
aquest canvi? Segons un estudi dut a terme per 22 clíniques en les que es
practica la IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) de gener a setembre del 2014,
es van dur a terme 25.394 avortaments. D’aquests, només en un 3,6% dels casos
es tracta de noies de 16 o 17 anys; les que no van ser autoritzades ni
acompanyades van ser 113, un 0,44% del total d’IVEs i un 12,38% de les noies d’aquesta edat que van avortar. Un
percentatge que ha baixat una mica respecte a anys anteriors, i que, comparat
amb els de països propers, és relativament baix, perquè encara entre nosaltres
el suport familiar segueix sent fort, en moments de dificultat.
Així doncs estem
parlant d’una estricta minoria, la més fràgil i vulnerable. Els motius pels
quals no van ser autoritzades ni acompanyades son greus: família
desestructurada, pares empresonats o en situacions invalidants, com demència o
drogadicció, risc de maltractaments, estrangeres sense família, i pares i mares
que no volen acompanyar per la raó que sigui. Com es pot veure, situacions
totes en les que la noia es troba desemparada i segurament te prou feina per
tirar endavant la seva pròpia vida. M’han arribat algunes històries concretes i
fan esgarrifar, drames propis del tercer món. És a dir, situacions en les que
és la noia qui necessita ajut, i li serà
impossible assumir en condicions la càrrega d’una criatura. Sense comptar, és
clar, amb els casos en els que aquests embarassos poden ser conseqüència d’abusos
fins i tot en l’entorn familiar, de violacions de pares, avis, o altres parents,
i la família és la primera que castiga la noia per gosar parlar-ne.
L’argumentació del PP
és del gènere esperpèntic: ho fan pel seu bé, per protegir la seva salut, per
obligar els seus pares o tutors a ocupar-se’n. Sabem, i ho adverteixen les
clíniques que fan l’estudi, que impedir l’avortament a qui es troba en aquestes
circumstàncies no solament no afavoreix la seva salut sinó que pot destrossar-la.
Avortaments clandestins fets en males condicions, suïcidis, desesperació que
pot conduir a qualsevol disbarat i comportar desgràcia o mort. Qui respondrà
per aquests fets? Podem quedar-nos en les lamentacions, sense demanar
responsabilitats per les possibles conseqüències? L’any passat, de gener a
setembre, 113 noies van ser ateses en bones condicions, 113 noies a qui la
societat no els va fallar, no els va deixar a l’estacada, fes-t’ho com vulguis,
allà tu, t’ho haguessis pensat abans. Aquest any, els fallarem: algunes de les properes
113 noies moriran en l’intent. No ho sabrem, és clar, i el PP ja haurà complert
els seus compromisos. Bé, segons quins, naturalment!
Cal trobar la manera
de demanar responsabilitats polítiques, no genèriques, sinó concretes, amb noms
i cognoms, per casos com aquests. Responsabilitats als partits que hi donin
suport, perquè els convé, al PP, però també a CIU, amb la seva llibertat de vot
en aquest afer. No pot ser que atorguem un poder de vida i mort a partits que no
tenen altre objectiu que mantenir-se en el poder a qualsevol preu. Tots i totes
tenim una responsabilitat política sobre la marxa dels afers col·lectius, encara
que no legislem: som responsables de a qui votem, a qui triem per a
representar-nos, o a qui deixem decidir si ens abstenim de votar. Cada noia que
mori aquest any perquè no hem sabut donar-li una societat pròpia del segle XXI
serà sobretot víctima de l’egoisme del PP, però també una mica víctima de tots,
de la nostra irresponsabilitat en deixar que ens governin persones a qui poc
els importa la nostra vida o la nostra mort. Així ho entenem moltes dones i per
això, des del primer dia, hem utilitzat tots els mitjans possibles per impedir
les reformes peperes de la llei de l’avortament.
