Article de Miquel Molina publicat a La Vanguardia, el 15 de maig del 2013
Hi ha diversos
llocs comuns associats al feminisme.
Dos estan
d’actualitat: d’una banda, se sol etzibar a “les feministes” –així, en general–
que toleren menys el masclisme autòcton que el dels països musulmans, per allò
del respecte a la multiculturalitat tan propi del progressisme. De l’altra, s’associa
la defensa dels drets de la dona als partits d’esquerra. Què hi ha de cert i
què hi ha de càrrega ideològica? Les militants sextremistes
de
Femen han posat el primer en qüestió.
Des de
fa mesos, aquest col·lectiu de dones sorgit a Ucraïna –segurament recordeu que
solen irrompre en actes públics amb el tors nu– denuncia la submissió de la
dona en les societats islàmiques. La mobilització respon al nom de Gihad
Topless i consisteix en accions de carrer i en una rebel·lió virtual: dones que
viuen en països musulmans pengen a la xarxa les seves fotos amb els y6ighkpits
nus i frases en àrab amb lemes antimasclistes. Aquesta campanya es va iniciar en
solidaritat amb una noia tunisiana que va denunciar amenaces. Coincideix amb
altres iniciatives que critiquen, amb la radicalitat marca de la casa, la
marginació de la dona a l’Església catòlica.
Que
Femen sigui un col·lectiu que s’oposa a la prostitució el situa en conflicto amb
el discurs que manté part de l’esquerra, aquella que té una visió romàntica i
alliberadora del comerç sexual i que no veu com les xarxes de traficants d’esclaves
s’han anat quedant en els últims anys amb gairebé tot el negoci. Són els
mateixos partits d’esquerres que van haver de pronunciar-se el mes passat en el
Parlament davant la proposta de Ciutadans de prohibir l’ús del burca per
qüestions de seguretat i per garantir “el dret al lliure desenvolupament de la
personalitat individual”.
Cap d’ells
va secundar la iniciativa (tots els grups van votar-hi en contra, menys el PP,
que es va abstenir), similar a la que va impulsar l’alcalde de Lleida, el
socialista Àngel Ros. Per justificar el seu rebuig, CiU, PSC, ICV, ERC i la CUP
es van emparar en qüestions formals, en la inexistència –segons la majoria– d’un
autèntic problema del burca a Catalunya, en el risc de criminalitzar les dones
afectades o en la necessitat de respectar la cultura musulmana.
Aquell
debat, que es va celebrar en un hemicicle semi buit, ha tingut la seva
prolongació fora del Parlament: un grup de dones de l’organització Feministes de
Catalunya prepara per als propers dies una acció destinada a “fer reflexionar” diputades
i diputats sobre la seva decisió de no actuar al seu dia contra el vel integral
de les musulmanes. Si es revisa aquell debat al web del Parlament, es té la
impressió que als grups els va influir més el rebuig que genera Ciutadans que
la repulsió que provoca veure com circulen per les nostres ciutats autèntiques
presons humanes amb la presonera dins. Són molt poques, és cert. Però, com va
dir Ros, actuar per llei contra el burca té una finalitat pedagògica. Convé
deixar clar que primer són els drets humans i, després, els costums.
Article en PDF
Article en PDF
No hay comentarios:
Publicar un comentario