El burca i la Gihad Topless

Article de Miquel Molina  publicat a La Vanguardia, el 15 de maig del 2013

 

Hi ha diversos llocs comuns associats al feminisme. 

Dos estan d’actualitat: d’una banda, se sol etzibar a “les feministes” –així, en general– que toleren menys el masclisme autòcton que el dels països musulmans, per allò del respecte a la multiculturalitat tan propi del progressisme. De l’altra, s’associa la defensa dels drets de la dona als partits d’esquerra. Què hi ha de cert i què hi ha de càrrega ideològica? Les militants sextremistes de Femen han posat el primer en qüestió.

Des de fa mesos, aquest col·lectiu de dones sorgit a Ucraïna –segurament recordeu que solen irrompre en actes públics amb el tors nu– denuncia la submissió de la dona en les societats islàmiques. La mobilització respon al nom de Gihad Topless i consisteix en accions de carrer i en una rebel·lió virtual: dones que viuen en països musulmans pengen a la xarxa les seves fotos amb els y6ighkpits nus i frases en àrab amb lemes antimasclistes. Aquesta campanya es va iniciar en solidaritat amb una noia tunisiana que va denunciar amenaces. Coincideix amb altres iniciatives que critiquen, amb la radicalitat marca de la casa, la marginació de la dona a l’Església catòlica.

Que Femen sigui un col·lectiu que s’oposa a la prostitució el situa en conflicto amb el discurs que manté part de l’esquerra, aquella que té una visió romàntica i alliberadora del comerç sexual i que no veu com les xarxes de traficants d’esclaves s’han anat quedant en els últims anys amb gairebé tot el negoci. Són els mateixos partits d’esquerres que van haver de pronunciar-se el mes passat en el Parlament davant la proposta de Ciutadans de prohibir l’ús del burca per qüestions de seguretat i per garantir “el dret al lliure desenvolupament de la personalitat individual”.

Cap d’ells va secundar la iniciativa (tots els grups van votar-hi en contra, menys el PP, que es va abstenir), similar a la que va impulsar l’alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros. Per justificar el seu rebuig, CiU, PSC, ICV, ERC i la CUP es van emparar en qüestions formals, en la inexistència –segons la majoria– d’un autèntic problema del burca a Catalunya, en el risc de criminalitzar les dones afectades o en la necessitat de respectar la cultura musulmana.

Aquell debat, que es va celebrar en un hemicicle semi buit, ha tingut la seva prolongació fora del Parlament: un grup de dones de l’organització Feministes de Catalunya prepara per als propers dies una acció destinada a “fer reflexionar” diputades i diputats sobre la seva decisió de no actuar al seu dia contra el vel integral de les musulmanes. Si es revisa aquell debat al web del Parlament, es té la impressió que als grups els va influir més el rebuig que genera Ciutadans que la repulsió que provoca veure com circulen per les nostres ciutats autèntiques presons humanes amb la presonera dins. Són molt poques, és cert. Però, com va dir Ros, actuar per llei contra el burca té una finalitat pedagògica. Convé deixar clar que primer són els drets humans i, després, els costums.

Article en PDF 

“Burkas” i feminisme de saló al Parlament

ELS MIOLS D'ISIDORO a Catalunyapress 

El meu senyoret, el gallec, segueix entussodit a mantenir-me tenir-me a dieta de política així que li he dit que parlaria de drets i dones, que això, en aquest país, sembla que no es considera política, simplement coses de dones.

I és que les meves ratolines vermelles estan garratibades amb el que va succeir al Parlament quan es va votar una proposició de modificació de la llei de llibertat religiosa, que tenia com a finalitat prohibir el “burka” en els nostres espais públics.

Ni s'ho imaginen com es van posar ses senyories!, i entengui's la manera gallega amb la qual els anomeno d'aquesta manera. Tots i totes d'acord en agafar-ho amb paper de fumar quan es tracta de drets que tenen a veure amb les dones i les religions. Des d'Iceta (PSC), un senyor que ha d'estar cansat de les lluites dels moviments feministes -i que sembla portar un casc de moto en les neurones-, passant per la seva col·lega Ribas (ICV), que considera que si et lliguen amb una corretja de Chanel o similar ja ets una persona lliure, i acabant amb Fernández (CUP) que va desplegar, davant els complaguts nassos de les seves senyories, tot el repertori dels fantasmes que més tem aquesta esquerra que va perdre el seu nom quan es va posar de genolls davant els poders financers, rematant el seu exhibicionisme d'erudició amb el següent i lúcid pensament: si no veiem el problema és que no existeix. Afirmació que va tranquil·litzar enormement ses senyories, que van quedar en perfecta unió i a punt d’assemblar-se a “la santa compaña”.

Expliquen les meves amigues ratolines que el pitjor va ser quan ses senyories es van adonar que el seu vergonyós argumentari havia traspassat les parets del Parlament, malgrat el silenci dels mitjans, i que moltes dones feministes indignades volien mobilitzar-se, aleshores van llançar al seu exèrcit de dones submises a l'aparell a defensar, de forma encara més vergonyosa, als seus “feministoides de saló”. L'intent de boicot de l'acció del grup ha estat fidel reflex de com s'han allunyat de la ciutadania, especialment de les dones. S'han utilitzat tots i cadascun dels argumentaris d'aquests aparatichs que subsumeixen, transaccionen i apel·len a majories que solament poden fabricar-se actuant “a la búlgara” . M'expliquen que no han pogut parar-les i això els ha posat dels nervis. I, ja se sap, quan les seves senyories es posen nervioses creen una Comissió d'Estudi com a infusió cerebral, ja que la Comissió paralitza qualsevol política “ad infinitum”…

I dic jo, al país dels eufemismes on totes les dones havien d'estar boges per poder avortar fins que se'ls va respectar la seva voluntat i capacitat per decidir, ara es posen aquests “feministos de saló” pusil•lànimes perquè obrir la possibilitat que les dones puguin alliberar-se de la presó del “burka” i el “nicab”, es fa de forma obliqua apel•lant a la seguretat pública en lloc de a la defensa d'un Estat Laic? 

Miau!!!Marramiauuuu!!!!

Feminisme i cultura amb Dolors Camats

Dolors Camats

Noticia publicada a La Independent

En aquests temps agitats en que la desafecció de la ciutadania corre el risc de convertir-nos en una societat desnortada que sense voler-ho ens allunyi de les eines de representació que tant ha costat construir, la política i les polítiques no podien estar absents de les Tertúlies Salambó, que tenen la voluntat de permetre dialogar amb dones destacades en el seu àmbit i a apropar-nos a les seves peripècies professionals.

És per això que CIMA (Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals) i l'Observatori Cultural de Gènere (OCG), acabat de crear com a espai d'estudi i reflexió en torn de la falta de paritat en la cultura, han convidat a Dolors Camats a la 3a Tertúlia Salambó. Camats és diputada, portaveu al Parlament de Catalunya de Iniciativa per Catalunya Verds i, en la actualitat, candidata a la copresidència d'ICV juntament amb Joan Herrera.

Aquesta 3a Tertúlia Salambó tindrà lloc el dilluns 8 d'abril a les 19 hores, al pis de dalt del Café Salambó (c/Torrijos 51). Un dels objectius serà esbrinar de la ma de la convidada si en els cercles de la política la paritat és una realitat només a efectes estadístics -destinada a acomplir la llei- o bé s'erigeix en un instrument de conseqüències pràctiques i contrastables, com ara una major incidència del assumptes que afecten en especial a les dones, entre d'altres.

Un aniversari que fa reflexionar 

Ara que recentment s'ha celebrat el 34è aniversari de la Constitució Espanyola, i que s'han pogut tornar a contemplar aquelles fotos ja històriques on l'androcentrisme regna sense cap escrúpol -un androcentrisme només sacsejat pel sucós documental Las constituyentes, de Oliva Acosta  http://www.lasconstituyentes.com-, fa patxoca veure les moltes dones que ocupen els parlaments d'arreu de l'Estat, inclòs com no el català. Aquest fet que converteix la política en el sector on segurament s'ha produït el més veloç avanç cap a la paritat, no és casual, sinó que és el fruit d'una política de quotes tan debatuda i polèmica com clarament útil a les fites de la igualtat.

Amb aquest motiu, CIMA i OCG es pregunten si la presència d'un nombre considerable de dones en els òrgans de decisió polítics transforma la política, o be si és la política la que les transforma a elles. I també si la experiència, sembla que més que positiva, de l'accés de les dones a càrrecs de representació -amb el que això comporta de retrat plural i democràtic- no hauria de ser prou per incentivar la implementació de polítiques de quotes, o similars, en altres àmbits que van molt curts en paritat. Això és el que succeeix, per exemple, al sector de la cultura. Sobre aquestes i altres qüestions es podrà parlar amb Dolors Camats, que ja té a les seves esquenes una dècada d'experiència com a diputada, en el sí d'un partit especialment preocupat pel present i el futur de les dones.

Més informació i confirmació assistència: observatoricultural@gmail.com

Comunicat Feministes de Catalunya

Nota de Feministes de Catalunya als partits polítics

#25N 

“Exigim als partits polítics que deixin enrere el sexisme”

Des de Feministes de Catalunya volem manifestar als i a les representants dels diferents partits polítics la nostra perplexitat i indignació pel fet que al debat de TV3 es fes servir un llenguatge sexista (oblidant constantment un llenguatge inclusiu) i no s’abordessin les polítiques de gènere. Especialment greu ens va semblar que no es fes referència a la xacra de la violència de gènere (el 27,5% del total de dones mortes per aquest motiu a l’estat espanyol ho han estat a Catalunya). I molt més, encara, tenint en compte el fet que les eleccions es fan el Dia Internacional contra la violència envers les dones.

Sabem que la majoria de partits porten propostes feministes als seus programes. Amb tot, no n’hi ha prou amb això ni amb parlar-ne als actes de campanya dedicats a les dones. Perquè siguin creïbles, cal portar aquestes propostes als actes generals.

D’altra banda, també ens va sorprendre que, des del debat plantejat per TV3, no es fes cap pregunta en aquest sentit.

Les dones no som un col·lectiu: som la meitat de la població. I les propostes de gènere no ens afecten només a nosaltres, sinó a tota la ciutadania.

Esperem que en els dies que resten de campanya s'esmenin aquestes mancances i en els actes dels partits es faci referència a les necessitats i reivindicacions tantes vegades formulades per les dones.

Dades de contacte:

feministesdecatalunya@gmail.com

@FeministesCAT