Amb
la col·laboració de l’ASSOCIACIÓ DE DONES PERIODISTES DE CATALUNYA
Presentació:
Ahir dimecres 17 de juliol, a les 19 h.,
al CCCB de Barcelona va tenir lloc la presentació
de l'Observatori cultural de Gènere amb la participació de Montserrat Gatell (presidenta de l’ICD), Carolina
Barber (presidenta de l’ADPC), Mª Àngels Cabré (directora de l’OCG) i les
periodistes Patrícia Gabancho i Eva Peruga, defensora de la igualtat de “El
Periódico de Catalunya”.
*******************************************************************************************
Nascut la primavera del 2013 amb l’objectiu
d’impulsar la igualtat de gènere en els diferents àmbits de la cultura, l’OCG, que té el suport de l’Institut
Català de les Dones, ha pensat en la conveniència de començar ocupant-se
d’un sector que ens afecta a tots i totes, els mitjans de comunicació, i, en
concret, els espais que s’ocupen d’emetre opinió.
Així, per redactar el seu 1er Informe, “Tenen veu les dones al periodisme d’opinió?”,
ha volgut comptar amb la col·laboració
de l’ADPC, que ja fa dues dècades que es dedica a analitzar i incentivar la
tasca de les dones periodistes.
En aquest Informe hem analitzat des
de la perspectiva de gènere tant les seccions que dediquen a l’opinió els
principals diaris que es llegeixen a Catalunya, com una mostra significativa
dels espais que programes de ràdio i televisió amb incidència a Catalunya
dediquen també a l’opinió (especialment tertúlies i entrevistes).
L’anàlisi de dues setmanes del
darrer més d’abril (del 8 al 22) en el cas d’espais i seccions diàries o
semidiàries, i dels quatre mesos que van
de gener a abril del 2013 en el cas d’espais i seccions setmanals, té per
objecte fer un retrat de quina és la representativitat de la veu de les dones
en el nostre periodisme d’opinió. Hi tenen veu, no n’hi tenen en absolut, la
tenen en la mesura que els pertoca o opinen descaradament en minoria?
*******************************************************************************************
És evident que amb una població que
el 2012 estava formada per un 50,57% de dones les xifres de la paritat
estarien al voltant del 50%. Per contra, aquests són els percentatges de
representativitat de les dones als espais d’opinió que hem analitzat: un 21,43% a la premsa escrita, un 23,53% a
la televisió i un 25,53% a la ràdio, és a dir la meitat del que seria
desitjable.
Resumint els trets essencials, els
resultats del nostre estudi han estat aquests:
Premsa escrita
De l’anàlisi de 7 capçaleres (5
d’abast nacional i 2 autonòmiques, totes dirigides per homes: ABC, El Mundo-Catalunya, El Punt-Avui, La
Vanguardia, El Periódico de Catalunya, ARA i El País-Catalunya), en tres o
quatre seccions per diari, ha resultat que els més ben situats en el camí cap a
la paritat són El País (25,87%) i l’ARA (25,83%).
Tot i que es tracta d’uns resultats molt insuficients, queden lluny de la
baixíssima xifra de l’ABC (15,45%), als
quals segueixen en falta de paritat en la opinió El Mundo i
El Punt-Avui.
La secció més paritària ha resultat ser “la Contra” del diari ARA, seguida de “la Contra” d’El País. La secció menys paritària, “La tercera” de l’ABC, seguida de la secció “Opinión” d’El Mundo.
Com a curiositat, constatem que un espai tan rellevant con “La cuarta
página”, d’un diari progressista com és El País, ha obtingut una baixíssima
puntuació en paritat (6,66%). I esmentem també que una secció tan estimada com
“La Contra” de La Vanguardia és francament millorable en l’equilibri entre
homes i dones entrevistats (15,38%).
Ràdio
Hem analitzat 10 programes,
corresponents a 6 emissores (3
d’abast nacional i 3 d’abast autonòmic), amb una mitjana de dues seccions per
programa: “El cafè de la República, “El
matí de Catalunya Ràdio”, “La tribu de Catalunya Ràdio”, “El món a RAC1”, “Versió
RAC1”, “La tertúlia”, “L’hora L”, “Directe 4.0.”, “Matí a 4 bandes” i
“Converses”.
L’emissora que més ben encarrilada va cap a la paritat ha resultat ser RNE-Ràdio 4 (34,49%), seguida de Catalunya Ràdio (32,55%). La més fluixa
en paritat és la Cadena SER/Ràdio Barcelona (16,66%).
Ha obtingut la millor puntuació en paritat el programa dirigit i presentat
per Xantal Llavina “Directe 4.0.” de RNE-Ràdio
4 (40%), i la més baixa el programa “Converses”
de Cadena SER/Ràdio Barcelona (16,66%).
Televisió
Hem analitzat 11 programes, que
corresponen a 7 cadenes de televisió
(2 d’abast nacional, 3 autonòmiques i 2 més de locals): “El debate de La 1”,
“Gent de paraula”, “La noche en 24 horas”, “Els matins”, “Àgora”, “Valor
afegit”, “Singulars”, “La Rambla”, “Telemonegal”, “8 al dia” i “Catalunya
opina”.
Pel que fa a la televisió, el canal que ha resultat més paritari en els
espais d’opinió ha estat 8TV (35,92%),
tot i que hem d’advertir que al programa analitzat, 8 AL DIA (dirigit i presentat per Josep Cuní), hi ha una
considerable presència femenina a la secció “Entrevista” (57,14%), però una
presència baixíssima a la secció “Tertúlia d’actualitat” (14,7%). Ens sembla
una veritable llàstima aquesta paritat tan parcial.
El canal menys paritari ha estat el Canal
33 (16,66%) i creiem que és lamentable que un programa tan valorat i amb tant
de ressò com “Singulars” hagi
obtingut la puntuació més baixa en el nostre estudi.
El programa “Gent de paraula” de La
1, dirigit i presentat per Cristina Puig, s’ha endut la puntuació més alta
(42,85%) en el seu mitjà.
Conclusions
Des de l’OCG i l’ADPC creiem que tenim dades per afirmar que:
-Catalunya opina “en masculí”
-Sense l’opinió de les dones en un percentatge equivalent a l’opinió dels
homes, no podem tenir una opinió plural.
-Una opinió que no és plural no ajuda “a crear opinió”.
-Una ciutadania democràtica demana una
opinió plural i democràtica.
-La falta de conciliació
laboral-familiar no és la raó de la falta de representativitat de les dones als
espais d’opinió (doncs en aquest cas seria superior al mitjà on no cal
opinar de manera presencial, la premsa escrita, i no és el cas).
-Hem de buscar les raons en motivacions més ancestrals, que tenen a veure
amb el mal hàbit del patriarcat i en
el consegüent costum de pensar que les dones estan menys capacitades que els
homes.
-Augmentarà la representativitat de la veu de les dones quan siguin més les
dones que ocupin llocs de decisió? Si fem cas de les xifres, és evident que sí.
Als programes dirigits i presentats per
dones hi participen com a convidades més dones.
-L’atur, que afecta en major
mesura les dones com a col·lectiu més vulnerable, pot significar un retrocés en
el camí cap a la paritat.
-És feina de tots i de totes posar
remei a la poca representativitat de les dones als espais que creen opinió (les
organitzacions d’orientació feminista podem donar la veu d’alarma i
sensibilitzar, però no tenim les eines per solucionar el problema).
******************************************************************************************
I finalment, en vista que aquells que ocupen càrrecs de responsabilitat en
la premsa escrita, la ràdio i la televisió s’escuden en què no troben dones
prou qualificades per contribuir a crear els seus espais:
-Els recomanem que facin servir el CERCADOR
D’EXPERTES, allotjat al web de l’Institut Català de les Dones, on trobaran
dones professionalment valuoses a les quals podran recórrer quan vulguin que la
veu que se senti en els seus espais no sigui predominantment masculina i, en
conseqüència, tan tendenciosa i poc plural.
Contacte: Mª Àngels Cabré (directora de l’OCG)
.jpg)
.jpg)
