sábado, 19 de octubre de 2013

#Conciertos Asociación Mujeres en la Música



Os presentamos la Asociación de Mujeres en la Música . Es una asociación de ámbito nacional que trabaja en potenciar, divulgar y promocionar el papel de las mujeres en la música clásica, especialmente en los aspectos tradicionalmente más desatendidos. 


Realizamos este post a través de nuestra amiga, Anna Bofill Levi, miembr@ de Feministas de Catalunya que forma parte de esta asociación y comparte con nosotr@s algunas de las propuestas de #Conciertos programados para este mes de octubre. 

Asimismo, si tenéis interés, también podéis seguir otros conciertos y festivales para el próximo mes de Noviembre.





os.

miércoles, 16 de octubre de 2013

La força del talent. Cicle #Cinema #Barcelona


Feministes de Catalunya compartiex aquest magnífic projecte impulsat per  la Regidoria de Dones i drets civils de l'Ajuntament de Barcelona   amb la col·laboració de Drac Màgic

La programació que us presentem recull una sèrie de llargmetratges que comparteixen una mateix motiu central: la posada en escena del talent femení i la seva força en l’avenç de la humanitat. A través d’aquesta selecció fílmica es manifesten, des de diferents aproximacions i estils, un seguit d’exemples de dones singulars que des de la creació artística o científica o des del seu lideratge intel·lectual i vital van il·luminar la societat del seu temps i segueixen sent referents del saber en els nostres dies. Al costat d’aquestes pel.lícules n’hem seleccionat també unes altres que mostren la cara més anònima, però no menys transcendent, d’aquest talent, que també afavoreix la transformació i millora de la societat.

Esperem que aquest CICLE DE CINEMA DE BARCELONA sigui del vostre grat i que esdevingui una bona oferta cultural per a les vostres agendes i per a l’agenda de la ciutat.


martes, 15 de octubre de 2013

La competició nostra de cada dia





Article de Maria Dolors Renau publicat a El Punt Avui 

Més enllà de les paraules i imatges que de tan quotidianes i previsibles se'ns tornen invisibles i inaudibles, s'hi amaguen missatges que trameten determinades maneres de veure el món, creences que conformen discursos, valors amagats gens fàcils de descobrir. Un exemple, tan sols un, entre els molts que es podrien emprar si sabéssim llegir i interpretar entre línies, és el de la recent catàstrofe humanitària que s'està vivint a Síria i que ha esclatat de forma escandalosa amb la difusió, sobretot, d'imatges de persones, adults i infants, gasejades. Sabem –malgrat que sovint no sentim– que aquesta bogeria col·lectiva que anomenem guerra produeix mals de tota mena i que enfront de la violència (“ella sola és muda”, ens diu Arendt...) ens queda la “paraula”, que, traduïda a termes polítics, correspon a “diplomàcia”. 

Doncs massa sovint en aquest cas esgarrifós i enfront de l'amenaça d'un càstig violent també al regim sirià molts dels comentaristes han centrat la seva atenció en quelcom que no té –segons el meu punt de vista– cap importància. Han dictaminat que Putin seria el guanyador, el que derrotaria Obama. És a dir, han plantejat la qüestió en termes de competició entre dos homes carregats de poder, com si es tractés d'un partit, d'un derbi de futbol o d'un campionat de boxa entre dos adversaris: un guanya i l'altre perd. Un és més potent que l'altre; fidels, una vegada més, a l'ancestral tradició masclista que mesura el grau de virilitat en termes de poder en l'ús de la força. 

En el cas de Síria aquesta és una lectura perversa com ho és en molts altres casos. Perquè de què estem parlant? Quina importància es dóna als éssers humans atrapats? Què cal fer ressaltar en aquests moments per buscar la pau? Enfront de tant sofriment, és rellevant saber quin d'aquests dos homes poderosos guanya i quin perd? I és pervers perquè prolonga i difon una creença enverinada: que són els valors lligats a la competència –tret essencial de la cultura patriarcal imperant des de fa segles– els que jauen darrere de decisions que afecten milers d'éssers humans, la majoria indefensos i cada un d'ells amb la seva vida i la seva dignitat. Tant li fa qui resulta vencedor en aquesta guerra representada i presentada per dos homes que lluiten per l'hegemonia mundial. El que importa és aturar la matança d'un poble. I fer servir cada cop més i millor les paraules i negociacions, el llenguatge de la diplomàcia.

No podem deixar de percebre

com n'està d'empeltada la vida política i les accions violentes de criteris patriarcals i masclistes. I també com contribueix a la seva perpetuació el relat públic que sovint se'n fa. Relats que contribueixen a la perpetuació i sovint al creixement d'idees simplistes que debiliten la nostra capacitat de ponderar, de veure-hi més enllà de les creences i del que acceptem com a fatalitats de la vida col·lectiva. Els esquemes, els estereotips repetits, porten a una forma sovint violenta d'intentar resoldre les complexes relacions entre pobles, grups humans i persones. Potser ens cal aprendre a escoltar i mirar els relats des de certa distància per identificar aquest amagat discurs que pretén fer-nos insensibles i passius. Que pretén que no se'ns ocorri pensar que hi ha altres maneres de gestionar els conflictes. Posar el sofriment humà al centre de les decisions polítiques encara és, potser, una utopia. Que hauria de prevaldre sobre el sempre present discurs del poder i la competència.

viernes, 11 de octubre de 2013

#Agenda: "Les dones en el nou escenari econòmic”

Compartim!!  

Ajuda en Acció està implementant el programa d’educació pel desenvolupament  “dones i homes ens movem per la igualtat”, amb el  que volen transmetre a la societat civil que sense una equitat real entre dones i homes el desenvolupament sostenible no és possible, i  per fer-ho, es centren de manera més específica en el binomi dones i economia.

En el marc d’aquest programa i de la mà de les periodistes i investigadores Elvira Altés i Silvia Majò,  han publicat l’estudi representació i tractament de les dones i el gènere en la informació sobre economia juntament amb el documental 2 de cada 10”.  Ambdós treballs posen en relleu la manca de visibilitat mediàtica de les dones en les espais d’economia.

Per tal de continuar el procés de sensibilització Ajuda en Acció endega un nou programa d’activitats “les dones en el nou escenari econòmic” que tenen com objectiu comú incidir en els agents implicats - periodistes, economistes, sector empresarial i universitari - per tal de contribuir a estimular el debat sobre la participació de les dones en l’economia.

Adjuntem el programa d’activitats previstes i aprofitem l’avinentesa per convidar-vos a la taula rodona que portaran a terme el proper  dijous 17 d’octubre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.





martes, 8 de octubre de 2013

#Agenda Taula rodona i conferència: Societat, Salut i Economia



CANVIS QUE INTRODUEIXEN LES DONES EN ELS MODELS SOCIALS

SOCIETAT , SALUT I ECONOMIA

24 Octubre

Organitzat per la Secció de les Dones del COPC, l’IIEDG i la Comissió de Dones de l’ICAB.

Davant l'actual situació sovint desesperançadora, el cicle es proposa donar a conèixer, a partir de la re-cerca i la intervenció, alternatives i propostes que poden resultar apoderadores.

TAULA RODONA FORMADA PER:
 
Sara Berbel. Doctora en Psicologia Social i autora del llibre "Directivas y empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal".
Mercè Carreras-Solana. Professora d’Economia de la UB. Creadora de Barcelona-Shanghai Wo-men Bridge. Divulgadora de l’Economia del bé comú.
Margot Pujal. Titular de Psicologia Social de la UAB. Membre de l’IIEDG. Co-autora de l’estudi “X”

CONFERÈNCIA A CÀRREC DE:
 
Muriel Casals. Titular del Departament d’Història Econòmica de la UAB. Presidenta d’Òmnium cultural.

Moderen taules i debat Laia Rosich, Presidenta de la Secció de Psicologia de les Dones del COPC i Montserrat Moreno, membre del comité X de l’IEDG.

Dades de l'acte:
 
Dijous 24 d’octubre
 
HORA 19.00h a 21.00h
 
LLOC Seu del COPC C/ Rocafort, 129 BCN
 
Al finalitzar es servirà una copa de cava.
Vine i participa!


jueves, 18 de julio de 2013

1er Informe de L’OBSERVATORI CULTURAL DE GÈNERE


Amb la col·laboració de l’ASSOCIACIÓ DE DONES PERIODISTES DE CATALUNYA

Presentació:

Ahir dimecres 17 de juliol, a les 19 h., al CCCB de Barcelona va tenir lloc la presentació
de l'Observatori cultural de Gènere amb la participació de Montserrat Gatell (presidenta de l’ICD), Carolina Barber (presidenta de l’ADPC), Mª Àngels Cabré (directora de l’OCG) i les periodistes Patrícia Gabancho i Eva Peruga, defensora de la igualtat de “El Periódico de Catalunya”.

*******************************************************************************************


Nascut la primavera del 2013 amb l’objectiu d’impulsar la igualtat de gènere en els diferents àmbits de la cultura, l’OCG, que té el suport de l’Institut Català de les Dones, ha pensat en la conveniència de començar ocupant-se d’un sector que ens afecta a tots i totes, els mitjans de comunicació, i, en concret, els espais que s’ocupen d’emetre opinió.

Així, per redactar el seu 1er Informe, “Tenen veu les dones al periodisme d’opinió?”, ha volgut comptar amb la col·laboració de l’ADPC, que ja fa dues dècades que es dedica a analitzar i incentivar la tasca de les dones periodistes.

En aquest Informe hem analitzat des de la perspectiva de gènere tant les seccions que dediquen a l’opinió els principals diaris que es llegeixen a Catalunya, com una mostra significativa dels espais que programes de ràdio i televisió amb incidència a Catalunya dediquen també a l’opinió (especialment tertúlies i entrevistes).

L’anàlisi de dues setmanes del darrer més d’abril (del 8 al 22) en el cas d’espais i seccions diàries o semidiàries, i dels quatre mesos que van de gener a abril del 2013 en el cas d’espais i seccions setmanals, té per objecte fer un retrat de quina és la representativitat de la veu de les dones en el nostre periodisme d’opinió. Hi tenen veu, no n’hi tenen en absolut, la tenen en la mesura que els pertoca o opinen descaradament en minoria?

*******************************************************************************************
És evident que amb una població que el 2012 estava formada per un 50,57% de dones les xifres de la paritat estarien al voltant del 50%. Per contra, aquests són els percentatges de representativitat de les dones als espais d’opinió que hem analitzat: un 21,43% a la premsa escrita, un 23,53% a la televisió i un 25,53% a la ràdio, és a dir la meitat del que seria desitjable.

Resumint els trets essencials, els resultats del nostre estudi han estat aquests:

Premsa escrita

De l’anàlisi de 7 capçaleres (5 d’abast nacional i 2 autonòmiques, totes dirigides per homes: ABC, El Mundo-Catalunya, El Punt-Avui, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, ARA i El País-Catalunya), en tres o quatre seccions per diari, ha resultat que els més ben situats en el camí cap a la paritat són El País (25,87%) i l’ARA (25,83%).

Tot i que es tracta d’uns resultats molt insuficients, queden lluny de la baixíssima xifra de l’ABC (15,45%), als quals segueixen en falta de paritat en la opinió El Mundo i El Punt-Avui.
La secció més paritària ha resultat ser “la Contra” del diari ARA, seguida de “la Contra” d’El País. La secció menys paritària, “La tercera” de l’ABC, seguida de la secció “Opinión” d’El Mundo.
Com a curiositat, constatem que un espai tan rellevant con “La cuarta página”, d’un diari progressista com és El País, ha obtingut una baixíssima puntuació en paritat (6,66%). I esmentem també que una secció tan estimada com “La Contra” de La Vanguardia és francament millorable en l’equilibri entre homes i dones entrevistats (15,38%).

Ràdio

Hem analitzat 10 programes, corresponents a 6 emissores (3 d’abast nacional i 3 d’abast autonòmic), amb una mitjana de dues seccions per programa: “El cafè de la República, “El matí de Catalunya Ràdio”, “La tribu de Catalunya Ràdio”, “El món a RAC1”, “Versió RAC1”, “La tertúlia”, “L’hora L”, “Directe 4.0.”, “Matí a 4 bandes” i “Converses”.

L’emissora que més ben encarrilada va cap a la paritat ha resultat ser RNE-Ràdio 4 (34,49%), seguida de Catalunya Ràdio (32,55%). La més fluixa en paritat és la Cadena SER/Ràdio Barcelona (16,66%).

Ha obtingut la millor puntuació en paritat el programa dirigit i presentat per Xantal Llavina “Directe 4.0.” de RNE-Ràdio 4 (40%), i la més baixa el programa “Converses” de Cadena SER/Ràdio Barcelona (16,66%).

Televisió

Hem analitzat 11 programes, que corresponen a 7 cadenes de televisió (2 d’abast nacional, 3 autonòmiques i 2 més de locals): “El debate de La 1”, “Gent de paraula”, “La noche en 24 horas”, “Els matins”, “Àgora”, “Valor afegit”, “Singulars”, “La Rambla”, “Telemonegal”, “8 al dia” i “Catalunya opina”.

Pel que fa a la televisió, el canal que ha resultat més paritari en els espais d’opinió ha estat 8TV (35,92%), tot i que hem d’advertir que al programa analitzat, 8 AL DIA (dirigit i presentat per Josep Cuní), hi ha una considerable presència femenina a la secció “Entrevista” (57,14%), però una presència baixíssima a la secció “Tertúlia d’actualitat” (14,7%). Ens sembla una veritable llàstima aquesta paritat tan parcial.

El canal menys paritari ha estat el Canal 33 (16,66%) i creiem que és lamentable que un programa tan valorat i amb tant de ressò com “Singulars” hagi obtingut la puntuació més baixa en el nostre estudi.

El programa “Gent de paraula” de La 1, dirigit i presentat per Cristina Puig, s’ha endut la puntuació més alta (42,85%) en el seu mitjà.

Conclusions

Des de l’OCG i l’ADPC creiem que tenim dades per afirmar que:

-Catalunya opina “en masculí”
-Sense l’opinió de les dones en un percentatge equivalent a l’opinió dels homes, no podem tenir una opinió plural.
-Una opinió que no és plural no ajuda “a crear opinió”.
-Una ciutadania democràtica demana una opinió plural i democràtica.
-La falta de conciliació laboral-familiar no és la raó de la falta de representativitat de les dones als espais d’opinió (doncs en aquest cas seria superior al mitjà on no cal opinar de manera presencial, la premsa escrita, i no és el cas).
-Hem de buscar les raons en motivacions més ancestrals, que tenen a veure amb el mal hàbit del patriarcat i en el consegüent costum de pensar que les dones estan menys capacitades que els homes.
-Augmentarà la representativitat de la veu de les dones quan siguin més les dones que ocupin llocs de decisió? Si fem cas de les xifres, és evident que sí. Als programes dirigits i presentats per dones hi participen com a convidades més dones.

-L’atur, que afecta en major mesura les dones com a col·lectiu més vulnerable, pot significar un retrocés en el camí cap a la paritat.

-És feina de tots i de totes posar remei a la poca representativitat de les dones als espais que creen opinió (les organitzacions d’orientació feminista podem donar la veu d’alarma i sensibilitzar, però no tenim les eines per solucionar el problema).

******************************************************************************************
I finalment, en vista que aquells que ocupen càrrecs de responsabilitat en la premsa escrita, la ràdio i la televisió s’escuden en què no troben dones prou qualificades per contribuir a crear els seus espais:

-Els recomanem que facin servir el CERCADOR D’EXPERTES, allotjat al web de l’Institut Català de les Dones, on trobaran dones professionalment valuoses a les quals podran recórrer quan vulguin que la veu que se senti en els seus espais no sigui predominantment masculina i, en conseqüència, tan tendenciosa i poc plural.

                                             
Contacte: Mª Àngels Cabré (directora de l’OCG)

miércoles, 3 de julio de 2013

Hay que volver a empezar continuamente

Ma Àngels Viladot i Presas

Hoy se podría decir que la Editorial Aresta empieza esta nueva aventura editorial —la colección Aresta Mujeres— en tiempos revueltos. Sobre todo por dos motivos: la preocupante crisis económica y la alarmante situación actual de la mujer. En lo que llevamos de año en España han muerto asesinadas en manos de sus parejas sentimentales más de setenta mujeres. Este escenario tan violento y el incremento de resistencia que se percibe al avance social de las mujeres es lo que, en parte, ha motivado el surgimiento de la presente colección. Una nueva situación, aunque recurrente,  del grupo de las mujeres en Occidente que se engarza sin duda con el modelo económico que, basado en la cultura de la irresponsabilidad, hace funcionar el mundo occidental conduciéndolo,  como mínimo en Europa,  a la desnudez de la crisis y la incertidumbre más atroz.

Como decía André Gide, todas las cosas han sido dichas ya, pero como nadie escucha, «il faut toujours recommencer». Pues repetiremos una y mil veces la misma denuncia. Empezaremos tantas veces como sea necesario. Y un modo para conseguir que la situación de discriminación social de las mujeres como grupo social cambie para bien es incrementar la comprensión. Comprender los problemas y conocer sus gérmenes infecciosos, ésta es mi estrategia como académica. Es el reto que he asumido con las autoras, que no es ni más ni menos que abordar la compleja idiosincrasia de las mujeres en las sociedades androcéntricas en las que les ha tocado vivir.

Hablamos hoy de actitudes de discriminación modernas; se las denomina así, modernas, porque sus manifestaciones no son tan abiertamente discriminatorias como lo fueron en las generaciones de nuestras madres y abuelas; en cambio, se expresan de un modo sutil y perverso. Aun así, prefiero pensar en las mujeres actuales no como víctimas a las cuales se excluye sino como personas libres que toman decisiones positivas. En Occidente, las mujeres del siglo XX empezaron con fuerza el periplo de la conquista del vetado espacio público; podemos afirmar que han habido grandes avances, sin embargo… ¿Desean realmente las mujeres del siglo XXI estar al frente de una gran organización? Quizás sí, pero ¿quieren realmente trabajar las veinticuatro horas del día, siete días a la semana? Las mujeres líderes del siglo XXI conducen los grupos de trabajo a la participación con estilos democráticos, pero creo que no desean pasar toda su vida en una oficina, un despacho o un laboratorio; prefieren tener tiempo libre para sus aficiones, las vacaciones y la familia. Hoy, las mujeres occidentales, en lugar de competir exhibiendo un comportamiento más masculino que sus propios colegas hombres, desean crear una sociedad más equilibrada, no dominada por la obsesiva adicción al trabajo, la competencia dañina y la guerra tan frecuente entre los varones. Persiguen cambiar muchas de las reglas de la humanidad en donde el modelo de inclusión se erige como portavoz de nuevas maneras de convivir más saludables, ecuánimes y equitativas.

Pues bien, los libros de la colección que dirijo también tratarán de todo ello, de la situación de discriminación de la mujeres en tantos ámbitos, sus actitudes ante el mundo complejo de hoy, sus estrategias creativas para enfrentarse y contraponerse a un modelo económico que las decepciona, a los valores que lo sustentan.

Mi interés, que es el de las autoras (mujeres expertas en sus respectivos ámbitos de trabajo e investigación académica), es que la colección sea de gran alcance, que todo el mundo pueda obtener la experiencia de una lectura provechosa. Además de ser vanguardias en teoría y praxis, nos explicarán los nuevos avances alcanzados en sus áreas y perspectivas. De aquí que el ámbito académico se puede beneficiar de la lectura de un estado de la cuestión riguroso y de un debate actual de cada tema que la colección trate. Y el mundo social en general puede obtener una amplísima riqueza de conocimientos sobre la realidad de las mujeres; cómo éstas, como grupo social,  piensan y sienten, sin olvidar sus distintas situaciones en el mundo.

Así pues, es mi objetivo que esta colección abra un diálogo entre los diferentes ámbitos académicos y sociales que trabajan para resolver los problemas relacionados con las mujeres, por supuesto las mujeres de todas las edades, incluyendo los dos extremos de edad del periplo vital, las niñas desde el momento que nacen y las mujeres mayores, que son doblemente discriminadas socialmente debido a los estereotipos por razón de su edad, que se suman a los estereotipos de género.

De este proyecto editorial pretendo, en especial, que no sólo sea interesante, sino que nos enseñe el camino o los caminos hacia la cooperación entre las partes implicadas; quiero decir que no sólo muestre a las mujeres, con todas sus particularidades culturales  y riqueza en la variación, vías para eliminar las atrocidades que se les perpetran y para romper el techo que no las deja crecer en tantos ámbitos, sino que no olvide en este camino a los hombres, con también todas sus particularidades y heterogeneidades.

La transformación de la sociedad es inevitablemente un proceso lento, pero todas las acciones unidas, por pequeñas que sean, pueden tener un efecto acumulativo importante. En este sentido creo que si puedo influir en algunas personas, es mejor que no hacer nada. A riesgo de ser reiterativa insisto en la idea de que para cambiar, para actuar, ya sea personalmente o socialmente, primero hay que conocer. Y, en este sentido, deberíamos tener muy presente que, en realidad, muchas habilidades pueden mejorar a lo largo de la vida, sea la edad que sea, incluyendo la apertura de miras y de espíritu.

Tengo la convicción de que  divulgar el conocimiento, sistemático y profundo, sobre todos estos asuntos y problemáticas es el camino para promover un activismo social, pacífico y efectivo; para conseguir un mundo más igualitario, equilibrado y llevadero. De modo que al reflexionar sobre la posición de las mujeres como grupo social, sobre cuáles son, además, sus actitudes tendentes para con el mundo, el público lector llegue a pensar más acertadamente sobre su propio comportamiento y opiniones, y no solamente perpetúe los prejuicios con los que se ha educado. Si nosotros mejoramos, actuaremos para mejorar el mundo. Y es así como quisiera que esta colección se convirtiera en una suerte de altavoz multiplicador.