ELS MIOLS D'ISIDORO a Catalunyapress
El
meu senyoret, el gallec, segueix entussodit a mantenir-me tenir-me a dieta de
política així que li he dit que parlaria de drets i dones, que això, en aquest
país, sembla que no es considera política, simplement coses de dones.
I és que les meves ratolines vermelles estan garratibades amb el que va succeir al Parlament quan es va votar una proposició de modificació de la llei de llibertat religiosa, que tenia com a finalitat prohibir el “burka” en els nostres espais públics.
Ni s'ho imaginen com es van posar ses senyories!, i entengui's la manera gallega amb la qual els anomeno d'aquesta manera. Tots i totes d'acord en agafar-ho amb paper de fumar quan es tracta de drets que tenen a veure amb les dones i les religions. Des d'Iceta (PSC), un senyor que ha d'estar cansat de les lluites dels moviments feministes -i que sembla portar un casc de moto en les neurones-, passant per la seva col·lega Ribas (ICV), que considera que si et lliguen amb una corretja de Chanel o similar ja ets una persona lliure, i acabant amb Fernández (CUP) que va desplegar, davant els complaguts nassos de les seves senyories, tot el repertori dels fantasmes que més tem aquesta esquerra que va perdre el seu nom quan es va posar de genolls davant els poders financers, rematant el seu exhibicionisme d'erudició amb el següent i lúcid pensament: si no veiem el problema és que no existeix. Afirmació que va tranquil·litzar enormement ses senyories, que van quedar en perfecta unió i a punt d’assemblar-se a “la santa compaña”.
Expliquen les meves amigues ratolines que el pitjor va ser quan ses senyories es van adonar que el seu vergonyós argumentari havia traspassat les parets del Parlament, malgrat el silenci dels mitjans, i que moltes dones feministes indignades volien mobilitzar-se, aleshores van llançar al seu exèrcit de dones submises a l'aparell a defensar, de forma encara més vergonyosa, als seus “feministoides de saló”. L'intent de boicot de l'acció del grup ha estat fidel reflex de com s'han allunyat de la ciutadania, especialment de les dones. S'han utilitzat tots i cadascun dels argumentaris d'aquests aparatichs que subsumeixen, transaccionen i apel·len a majories que solament poden fabricar-se actuant “a la búlgara” . M'expliquen que no han pogut parar-les i això els ha posat dels nervis. I, ja se sap, quan les seves senyories es posen nervioses creen una Comissió d'Estudi com a infusió cerebral, ja que la Comissió paralitza qualsevol política “ad infinitum”…
I dic jo, al país dels eufemismes on totes les dones havien d'estar boges per poder avortar fins que se'ls va respectar la seva voluntat i capacitat per decidir, ara es posen aquests “feministos de saló” pusil•lànimes perquè obrir la possibilitat que les dones puguin alliberar-se de la presó del “burka” i el “nicab”, es fa de forma obliqua apel•lant a la seguretat pública en lloc de a la defensa d'un Estat Laic?
Miau!!!Marramiauuuu!!!!
I és que les meves ratolines vermelles estan garratibades amb el que va succeir al Parlament quan es va votar una proposició de modificació de la llei de llibertat religiosa, que tenia com a finalitat prohibir el “burka” en els nostres espais públics.
Ni s'ho imaginen com es van posar ses senyories!, i entengui's la manera gallega amb la qual els anomeno d'aquesta manera. Tots i totes d'acord en agafar-ho amb paper de fumar quan es tracta de drets que tenen a veure amb les dones i les religions. Des d'Iceta (PSC), un senyor que ha d'estar cansat de les lluites dels moviments feministes -i que sembla portar un casc de moto en les neurones-, passant per la seva col·lega Ribas (ICV), que considera que si et lliguen amb una corretja de Chanel o similar ja ets una persona lliure, i acabant amb Fernández (CUP) que va desplegar, davant els complaguts nassos de les seves senyories, tot el repertori dels fantasmes que més tem aquesta esquerra que va perdre el seu nom quan es va posar de genolls davant els poders financers, rematant el seu exhibicionisme d'erudició amb el següent i lúcid pensament: si no veiem el problema és que no existeix. Afirmació que va tranquil·litzar enormement ses senyories, que van quedar en perfecta unió i a punt d’assemblar-se a “la santa compaña”.
Expliquen les meves amigues ratolines que el pitjor va ser quan ses senyories es van adonar que el seu vergonyós argumentari havia traspassat les parets del Parlament, malgrat el silenci dels mitjans, i que moltes dones feministes indignades volien mobilitzar-se, aleshores van llançar al seu exèrcit de dones submises a l'aparell a defensar, de forma encara més vergonyosa, als seus “feministoides de saló”. L'intent de boicot de l'acció del grup ha estat fidel reflex de com s'han allunyat de la ciutadania, especialment de les dones. S'han utilitzat tots i cadascun dels argumentaris d'aquests aparatichs que subsumeixen, transaccionen i apel·len a majories que solament poden fabricar-se actuant “a la búlgara” . M'expliquen que no han pogut parar-les i això els ha posat dels nervis. I, ja se sap, quan les seves senyories es posen nervioses creen una Comissió d'Estudi com a infusió cerebral, ja que la Comissió paralitza qualsevol política “ad infinitum”…
I dic jo, al país dels eufemismes on totes les dones havien d'estar boges per poder avortar fins que se'ls va respectar la seva voluntat i capacitat per decidir, ara es posen aquests “feministos de saló” pusil•lànimes perquè obrir la possibilitat que les dones puguin alliberar-se de la presó del “burka” i el “nicab”, es fa de forma obliqua apel•lant a la seguretat pública en lloc de a la defensa d'un Estat Laic?
Miau!!!Marramiauuuu!!!!
