#COMUNICAT Feministes de Catalunya denuncia radicalment l'assetjament a #dones polítiques

Feministes de Catalunya denuncia radicalment l'assetjament que en les darreres setmanes estan patint dones que es dediquen a l'acció política  des de diferents partits, plataformes i col.lectius . És intolerable que la resposta a legítims posicionaments  sigui a través d'insults clarament masclistes  que pretenen el descrèdit personal i intel·lectual de les dones. 

Afirmem rotundament que es tracta d'un tipus de violència masclista que ha de ser rebutjada i perseguida. Una violència masclista que pretén intimidar i desincentivar el desafiament que en realitat suposa, encara per alguns, la irrupció de la veu i el fer de les dones en l'espai de la política.

Des de Feministes de Catalunya expressem el nostre rebuig més absolut a tot tipus de violència masclista i expressem també el nostre suport a les dones que estan exercint amb professionalitat, valentia i dignitat les seves responsabilitats en la vida política del nostre país.

Així mateix exigim que, tant des de la societat civil com des d'instàncies governamentals i jurídiques es persegueixi aquest tipus d'actuacions que són l'expressió d'un patriarcat agressiu i bel·ligerant que no pot ser emparat ni tolerat. 

Feministes de Catalunya. 7 de gener de 2016

Artemisa o l'esperit rebel

Sara Berbel conversant amb la Dra. Jean Shinoda Bolen

Artícle de la Psicòloga Sara Berbel Sánchez , publicat a Dones en Xarxa, Catalunya Plural

Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una "dona viril" és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip.

Mary Wollstonecraft, George Sand o Simone de Beauvoir van fer saltar pels aires, cadascuna a la seva època, la concepció del "ser dona". Van ser brillants intel·lectuals, van estimar la literatura i el pensament, van buscar activament la independència econòmica, van explorar noves fórmules afectives fora del matrimoni, es van implicar apassionadament en la defensa de les dones i el canvi social i totes, invariablement, van ser acusades de comportar-se com "dones virils".

Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una "dona viril" és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip. "Són com homes" -es diu d'elles, o bé "es masculinitzen". No obstant això, afortunadament per a les dones, el rang de possibles comportaments femenins és molt més ampli del que l’encotillat cànon designa per a nosaltres.

I aquest coneixement l'hi devem, principalment, a científiques feministes com la Dra. Jean Shinoda Bolen que va aprofundir ja en els anys noranta en els diversos models psicològics que conformen les personalitats femenines. En el seu llibre Les deesses de cada dona va proposar una nova psicologia de les dones basada en els patrons arquetípics que personificaven set deesses principals de la mitologia clàssica. La seva gran aportació va ser mostrar els models de dones dependents (aquells agradables per al patriarcat ja que els encarnen dones submises o vulnerables, dones que es defineixen en funció del seu vincle de parentiu -esposes, mares o filles-), i a més models alternatius de dones independents (existents també a la mitologIa grega), actives, rebels i no definides per les seves relacions masculines. D'aquesta manera, ampliava el camp d'actuació de totes aquelles dones perilloses o estranyes per als valors patriarcals alhora que els atorgava realitat, consistència i reconeixement.

Ara, més de vint anys després, Jean Shinoda Bolen arriba a Barcelona a presentar el seu nou llibre Artemisa, un dels mites que representa la personalitat de la dona rebel, l'activista, la que no es resigna i vol canviar el món, la que alberga al seu interior un "esperit indòmit". "Quan la passió i la perseverança es presenten juntes dia rere dia, la voluntat indòmita que sorgeix d'elles ens dota d'una energia que pot traspassar límits" -diu l'autora.

Quan li pregunto per què precisament ha escollit a aquest patró arquetípic per aprofundir-hi en aquests moments del segle XXI em contesta que té la intuïció que és el moment d'impulsar a totes aquelles dones que guarden alguna relació amb el mite d'Artemisa. "Ens trobem en la tercera onada del moviment feminista" -explica- "i aquesta és l'època en què totes les activistes han de prendre les regnes per eradicar d'una vegada el patriarcat i tot el dolor i violència que comporta". La Dra. Bolen creu que, aïlladament o de forma dispersa no serà possible canviar les situacions d'opressió i per això fa anys que promou els "cercles de dones" des de San Francisco, ciutat on viu, com a espais en els quals donar i prendre energia per continuar en la lluita personal i col·lectiva. És una ferma defensora que el canvi comença des de baix i progressivament ascendeix fins impregnar tots els estaments socials. El va descriure en el seu llibre El millonésimo círculo i creu que ara els cercles poden transcendir països i nacionalitats ja que a tot el món hi ha dones que estan defensant els seus drets i treballant per unes altres, qualitats típiques de la personalitat mítica d'Artemisa.

La seva proposta consisteix a encoratjar a les nenes aquests aspectes, sovint reprimits, que trenquen amb els mandats establerts i que cadascuna pugui trobar en si mateixa aquesta rebel·lia que la conduirà a la llibertat. "Els fills i filles de les feministes actuals protagonitzaran el canvi que estem esperant" afirma, mentre somriu confiadament. La miro i veig una dona d'aspecte fràgil però determinació indestructible, apassionada i perseverant, sens dubte, una Artemisa entre nosaltres.

No queremos más mujeres maltratadas, no queremos más mujeres asesinadas

Ma Àngels Viladot

Artículo de Ma Àngels Viladot, publicat a eldiario.es Dones en Xarxa

El 25 de noviembre de cada año es el Día Internacional contra la violencia a las mujeres y las niñas, o lo que es lo mismo, contra la violencia machista. El clamor es desde hace demasiados años el mismo. Se eligió esta fecha en recuerdo y homenaje de tres hermanas asesinadas en Santo Domingo, el siglo pasado. Este año, como cada año desde entonces, las mujeres han salido a la calle, se han hecho homenajes y actos para recordar a las que, como las tres hermanas asesinadas, han perdido la vida por el hecho de ser mujeres. Para recordar tantas mujeres maltratadas por violencia machista y tantos niños que, directa o indirectamente, sufren las consecuencias. Es, por tanto, un día triste. Un día en que la reivindicación va ligada al sentimiento de tristeza. Por de pronto, en Cataluña 6 mujeres asesinadas en lo que va de año. Y una de cuatro mujeres ha sufrido un ataque machista. En España en los últimos 10 años han sido asesinadas más de 800 mujeres. Una de cada ocho mujeres ha sufrido violencia física y / o sexual por parte de su pareja o ex-pareja. Y una de cada cuatro mujeres son sobrevivientes de la violencia psicológica.

Se dice que no podemos saber con exactitud cuántas mujeres mueren cada año a manos de un hombre que las estadísticas se falsean. Se habla de unas 70 mujeres de media en España. Muchas. Sí sabemos cuántas mujeres presentan denuncias: alrededor de 26.000 en el primer trimestre de 2015 (hay que decir que sólo un 0,01% son falsas), y en Cataluña, 10.918 (un 48% se han hecho por vejaciones y maltratos psicológicos ; un 37% por violencia física y un 2% por violencia sexual de las parejas o ex-parejas). Sabemos cuántas denuncias se retiran por miedo, por vergüenza, por sentimientos de culpabilidad, por creencias erróneas de las mujeres y sabemos del trabajo ingente de la policía, los servicios sanitarios y asistenciales. En concreto, los Mossos han arrestado este año 4.288 hombres por violencia doméstica. La mayoría de los agresores y de las víctimas tienen entre 21 y 51 años.

La violencia machista y una de sus derivaciones, la violencia doméstica, más que un problema social, es un atentado a los derechos humanos más elementales que está presente en todos los países del mundo. Podemos decir sin ambigüedades que estamos ante un problema universal ya que no hay ninguna región del mundo, ningún país y cultura en que se haya conseguido que las mujeres estén libres. Hablamos de muchos millones de mujeres (entre ellas cuento las niñas y las jóvenes menores de 18 años).

Los Organismos internacionales, los Comités dependientes de Naciones Unidas como el Comité para la Eliminación de las Discriminación contra la Mujer (CEDAW) de Naciones Unidas, analizan la realidad y hacen propuestas a los diferentes Estados miembros. Propuestas que deberían ser de obligado cumplimiento. Igualmente como debería ser de obligado cumplimiento el tratado de Estambul cuando recomienda acciones para paliar esta lacra. Una vulneración de los derechos humanos que nos advierte que una de cada tres mujeres en el mundo ha sido víctima de violencia machista. Que nos dice que 62 millones de mujeres europeas han sufrido violencia a manos de un hombre.

La implicación, como digo, de las Naciones Unidas, también de la Organización Internacional del Trabajo y diferentes ONG con gran capacidad de incidencia internacional, es hoy en día una realidad firme. A pesar de todo el trabajo ingente, la violencia contra las mujeres no sólo persiste visiblemente sino que la contrariedad que suscita su voluntad de libertad y para ser tratadas en la igualdad y el respeto es alarmante. Hay que insistir en que no es un problema de las mujeres, ellas son las víctimas, el problema es sobre todo de aquellos hombres que tienen mentalidad machista y que no quieren aceptar que las mujeres son seres humanos y seres humanos libres.

La exigencia que sale de esta gran preocupación internacional es que los Estados condenen la violencia sin excusas, lo que quiere decir que no defiendan ninguna costumbre, ninguna tradición o consideración religiosa que les permita eludir su obligación de eliminarla. Afortunadamente, el "relativismo cultural" ha queda rechazado; como mínimo, queda en entredicho. Cuando los actos de violencia machista quedan indemnes agravan indefectiblemente sus efectos. Cuando el Estado no castiga a los infractores, la impunidad no sólo intensifica la subordinación y la impotencia de las mujeres que la sufren, sino que, además, transmite a la sociedad el mensaje de que la violencia machista es aceptada e inevitable. El comportamiento violento se convierte así en normalizado.

La violencia hacia la mujer no es consecuencia de actos al azar de mala conducta individual, sino que está profundamente arraigada en relaciones estructurales de desigualdad entre los géneros, hombres y mujeres. Su ubicuidad, es decir, la dominación sistémica de las mujeres por los hombres, es una consecuencia del patriarcado. Acorazado en normas sociales y culturales, lo encontramos incrustado en las economías locales y mundiales; institucionalizado en el derecho y en las estructuras políticas, en las ideologías formales y el discurso público. Según la OMS, los hombres usan la violencia contra las mujeres para disciplinarlas en los roles femeninos tradicionales o cuando perciben amenazada su masculinidad. Cuando una mujer transgrede las normas sociales prescritas y los roles de familia, la violencia ejercida para someterla no es sólo un acto aislado oscuro sino que, en virtud de sus funciones punitivas y de control, lo ejecutan para domarlas y perpetuar su discriminación.

Un estudio reciente realizado por las Naciones Unidas con 4.000 niños y niñas de diferentes países nos muestra que alrededor del 65% de estos niños y niñas están de acuerdo en que "una mujer debe aceptar la violencia para mantener unida a la familia "y un 43% y pico que" hay veces que una mujer se merece ser golpeada ". A los seis años, cualquier niño es capaz de reconocer los roles de género: una 'buena niña' es la que escucha y muestra respeto por los mayores, ayuda a su madre y se queda en casa. Un 'buen niño', sin embargo, es travieso, tiene muchos amigos para jugar en la calle y no siempre tiene paciencia para escuchar a los mayores.

De modo que la violencia contra la mujer no puede atribuirse únicamente a factores psicológicos individuales ni a condiciones socioeconómicas como, por ejemplo, el desempleo. Las explicaciones de la violencia que pretenden centrarse principalmente en los comportamientos individuales y las historias personales, como el abuso del alcohol o una historia de exposición a la violencia, pasan por alto la desigualdad de género y la subordinación femenina sistémicas . Mientras la mayoría de las mujeres que han sufrido la violencia de su pareja señalan las normas sociales y culturales como factores causales, la mayoría de los hombres la atribuye a las dinámicas interpersonales. Me parece prioritario que, por erradicarla, se destinen esfuerzos en comprender y abordar el contexto social más amplio de las relaciones de poder entre los hombres y las mujeres.

Me parece que de este horroroso y crónico atentado a los derechos humanos más elementales tenemos que hablar desde todos los frentes y desde todas las perspectivas que se relacionan. De este problema de la violencia machista tenemos que hablar al igual que tratamos y abordamos otras preocupaciones sociales que tenemos. Tenemos que hablar con los compañeros de trabajo, en los momentos de ocio con los amigos, en las escuelas, institutos y universidades, en el trabajo, en los centros de salud y hospitales ... Desgraciadamente muchas adolescentes sufren acoso de sus compañeros sentimentales que pretenden controlarlas, controlar sus sentimientos y actividades. Preparémonos a fondo para poder dar argumentos razonados. Hablemos, esforcémonos para tratar sobre qué significa "empatía", esforcémonos para hablar del control, del poder, de los celos, de las culturas que desprecian a las mujeres.

Las noticias sobre más muertes absurdas en París, Mali, Siria, Túnez ... parece que nos han de insensibilizar. Pero no nos lo podemos permitir. Debemos continuar conmocionandonos, debemos continuar indignandonos por tantas muertes inocentes y malos tratos. Tenemos que acabar con esta lacra en una sociedad que, además, se denomina a sí misma moderna y demócrata. De momento sólo se destinan el 0,0103% del total de los presupuestos del estado. Lo que nos indica el poco interés y el poco compromiso, ni ético ni político, que está permitiendo que se maltraten y asesinen a mujeres.

Violència: vull comprendre

Dolors Renau

Article de Dolors Renau, publicat a eldiario.es Dones en Xarxa 

Vull entendre per què ells maten i maltracten. Per què la violència que assassina, dispara, destrueix és gairebé sempre masculina excepte algunes excepcions que confirmen la regla. És la mateixa violència que nodreix el terrorisme, que llança bombes i maneja explosius. No es tracta de "l'agressivitat", aquesta pulsió tan masculina com femenina, sinó de l'expressió violenta de la mateixa que, acceptem-ho, està gairebé sempre protagonitzada per homes.

És cert que la violència satura l'aire que respirem, la tele que mirem distretament, els jocs i vídeo jocs amb els que els nostres fills i néts homes van aprenent com és el món en què viuen i què és el que els toca -a ells en tant que homes- fer en ell. Aprenen de mil maneres, explícites moltes vegades i implícites moltes més, de ser home- jove home o nen, arribar a ser un autèntic home digne de tal nom i digne, per això de representar a tota la humanitat (és a dir a Homes i dones ...) implica posseir unes determinades qualitats de fermesa, competitivitat sense les que no són complets. I que, en cas necessari no han d'acovardir-se davant l'ús de la violència: l'home ha de poder exercir-la sense que li tremoli la mà. Exagero? No ho crec. Les dades estadístiques donen la raó d'aquestes afirmacions. I moltes reflexions recents segueixen aquest mateix camí.

En aquests últims dies estem vivint una gran commoció ciutadana i institucional causada pels atemptats terroristes. Hem vist innombrables vegades, gairebé de forma invasiva en televisió, imatges de violència, por i terror. Sovint per airejar una mica l'esperit, hem buscat alguna cosa diferent en algun altre canal. Sense molt èxit. Fins i tot en algun moment he tingut la impressió de certa confusió: la pel·lícula que m'oferien, alguns anuncis de jocs i joguines, la sèries, resultaven ser estranyament semblants al que mostraven les notícies: no hi havia manera d'escapar de la violència. I aquesta no és una situació excepcional: el bany de violència és quotidià, casolà, familiar. Ens ho mengem amb la sopa que engolim en el sopar. Ens habituem i el que és pitjor, habituem als joves, no només a la seva existència quotidiana, sinó que els comuniquem que la violència és una cosa innata, natural i és un recurs del qual es pot recórrer en cas necessari. Cada dia reben classes pràctiques a la tele, en els vídeo jocs i en l'adoctrinament subtil que procedeix dels estereotips que produeixen el màrqueting, els descontrolats patis de les escoles, algunes exhibicions esportives de masses mentre se'ls inculca certa duresa en les seves conductes i es desvaloritzen algunes de les més importants i necessàries virtuts humanes

Només falta que aquesta "naturalització" de la violència, aquesta habitació quotidiana al seu ús trobi ocasions per actualitzar-se. Que passi d'allò vist, imaginat o jugat a la realitat. És un gran salt, si. Però és un salt que es dóna. Es dóna quan el joc es carrega d'ideologia justificativa, es carrega de "raons" (en el cas de la violència armada i del terrorisme ...) o quan, en l'àmbit personal es posa en qüestió una cosa tan íntima, tan intransferible com aquells trets que defineixen la nostra identitat. Quan es qüestionen de forma radical, profunda el nucli mateix del que s'ha vingut entenent per "virilitat" i que resulta intolerable, davant del que s'està desarmat... I llavors es recorre al recurs. Finalment, el tolerat, vist, acceptat per tota la cultura, el qual està impregnant l'aire que es respira i que integra, encara que no es digui amb aquestes paraules, un dels valors de la identitat viril. I llavors esclata la catàstrofe Perquè aquest qüestionament intolerable per a ells sol produir-se en la intimitat, en els nexes més íntims, en els nuclis personals recòndits on ells tenen la impressió que es juga el seu ésser Home. El seu poder. La seva autoestima. I la violència masclista esclata llavors fins a les ultimes conseqüències ...

No hi ha més camí, a la llarga, que prestar molta atenció i esforços a l'educació dels nens-homes, per ajudar-los a construir identitats més col·laboratives i menys competitives, a canalitzar la seva agressivitat de forma civilitzada i no a cops de puny, a acceptar les seves fragilitats i pors, a canalitzar sentiments i donar-los nom: només la violència és muda, ens diu Hanna Arendt... Aprendre a respectar al diferent forma part d'aquest catàleg de mesures. I també cal desfer el nus intern que tenalla dones i nenes perquè avancin en la seva capacitat de denunciar, actuar crear i fer respectar els seus bàsics drets humans. I lluitar obertament perquè la cultura, els mitjans deixin d'estimular la violència, de normalitzar, de fer-la digerible i gairebé amable. I cal feminitzar la política no només en els seus continguts, sinó en els seus mètodes mitjançant l'acció de dones que tinguin molt clar que la igualtat, els drets humans, els diàlegs i el pactes han de substituir a les imposicions, la competència constant, les violències i les armes.... Cuan largo me lo fiais, Sancho.

Sé que és com una llarga carta als Reis Mags. Però de vegades, les cartes, arriben a les seves destinacions. I són llegides.

II Edició Seminari Història de la Teoria Feminista

Compartim aquesta proposta de Seminari organitzat per @GrediDona, coordinat per la Dra. Trini Donoso de la Universitat de Barcelona i en el que participa la Dra Rosa Cobo de la Universitat d'A Coruña. 

Abrimos la II edición del seminario de Historia de la Teoría feminista.

Estamos viviendo un momento histórico en el que el feminismo se ataca desde múltiples posiciones y utilizando diversos medios. Se pone en duda su capacidad de transformación, su utilidad e incluso se le acusa de poder llegar a producir fracturas sociales. 

Los ataques al movimiento son constantes, sistematizados, ofensivos y en muchas ocasiones violentos. Como siempre en ciencias sociales las causas se multiplican: globalización capitalista, crisis financiera, miedo al avance en el derecho de las mujeres, una conciencia social más sensibilizada que produce tensión entre grupos dominantes, contexto mundial neoconservador, etc. 

Sea como sea, se ha ido gestando una rebelión simbólica para acabar con el sueño feminista, una pérdida de sentido crítico alrededor de los temas de género y una contrarrevolución en el tratamiento que hacen los medios de comunicación hacia los avances conseguidos por  las mujeres.

En este contexto queremos rescatar, recuperar, debatir y profundizar alrededor de los conceptos y las teorías que han configurado un movimiento político de importancia considerable para entender las sociedades del siglo XXI.

Més informació aquí:

#Entrevista: Betlem Cañizar, Coordinadora de Caladona #FeminismeSegleXXI

Betlem Cañizar

Una tarda a @Caladona...

Us presentem en aquesta nova entrevista a Betlem Cañizar, Coordinadora de Caladona una dona amb una gran experiència professional en la gestió cultural i com a experta en gènere i polítiques d'Igualtat. És premi extraordinari de Llicenciatura en Humanitats per la UAB, i  Postgrau en Gènere i Igualtat d’Oportunitats per la UAB entre d'altres...

Durant l'entrevista, la Betlem ens parla sobre els diversos grups de feministes que hi participen en aquest espai dinàmic, de creació de pensament, d'intercanvi d'experiències, idees i projectes com d'activisme combatiu, motor de petits canvis que tots sumats, ben aviat veurem com transformen la realitat, de fet, ja ho estan aconseguint en el seu dia a dia... 

Caladona és un ecosistema de participació transversal, una confluència de talents en femení, que enriqueixen la convivència amb una nodrida diversitat de valors, posicions, maneres de fer i visions de futur. 

Us plantegem l'entrevista com una forma de saber més sobre aquesta necessària i extraordinària "casa" dels feminismes. 

Per a qui no la conegui Caladona és un espai de trobada i relació entre dones i grups de dones, obert a la participació i a les propostes de les dones que ho desitgin. És un espai físic, però, sobretot, simbòlic, un lloc d’experiències polítiques, de reflexió i producció de pensament.

Una dels seus tresors és el Centre de Documentació, amb un fons especialitzat en el moviment feminista. 

Caladona també és coneguda per ser un punt de referència en l'organització de campanyes reivindicatives en defensa dels drets de les dones. Actualment, té en marxa la Campanya avortament lliure i gratuït i participa en la #vagadetotes, una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes i a la que s’hi estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos. La vaga de totes està prevista pel proper 22 d'Octubre del 2014. (#22O)

Esperant que sigui del vostre interès, aquí teniu el vídeo de l'entrevista 

Entrevista Betlem Cañizar, Coordinadora de Caladona from Feministes de Catalunya on Vimeo.

#Feminismes, ara?

Dolors Renau 

Article de Dolors Renau, publicat a El Punt Avui 

Potser no ho diu en veu alta, però hi ha qui es pregunta si ara és el moment de fer cas de les protestes i provocacions de les dones. Justament ara, quan molts drets humans fonamentals (treball, habitatge, sanitat i educació decent per a tots) estan en risc de convertir-se en luxes d'uns pocs, d'uns quants privilegiats. Ara, quan les conseqüències del neoliberalisme més salvatge generen tant patiment, no valdria més ocupar-se dels problemes generals? I és que encara costa percebre la profunda simbiosi existent entre les polítiques generals i les que afecten directament i de forma especial les dones; entre l'acompliment dels drets humans universals i els d'elles, la meitat de la població. Drets que han aconseguit amb molt més retard, després d'anys de lluites pacífiques i que resten tan vulnerables en situacions de crisi, precarietat i violència. I és que, malgrat els avenços, persisteix una estesa i obscura creença que la seva diferència (innegable des del punt de vista físic i del de la seva història col·lectiva) les ha fet menys plenament humanes; és a dir, mancades dels trets que els models patriarcals imperants han considerat prioritaris per definir el que és i no és la plena humanitat.

La històrica divisió de tasques a complir segons el sexe ha propiciat l'ús i abús de poder arreu sobre les dones, així com d'uns éssers humans sobre d'altres justificant-ho en la “diferència”. Des d'aquest prejudici enquistat en el més fons de la vida col·lectiva, la diferència no és mai neutral, està sempre jerarquitzada. I cal preguntar-se respecte a qui, i en què s'és diferent. Respecte a quin model consagrat. El que ha omplert la història publicada tant de figures heroiques com destructives? De grans pensadors com de sublims artistes com de megalòmans assassins de pobles sencers? D'una cultura que ha normalitzat, és a dir, naturalitzat la violència i que ha hipertrofiat els trets més competitius, entre els quals els iguals? Una violència que s'exerceix contra els propis barons també i que els obliga, al llarg del seu aprenentatge, a negar-se molts aspectes humans que els portarien a ser un pèl més feliços.

Mentrestant, l'històric, obligat, silenci públic de les dones ha deixat al marge de la vida pública aquelles qualitats humanes que elles han desenvolupat entre quatre parets, en la infraestructura de la vida. La capacitat d'empatia, l'ètica de la cura, el valor de la quotidianitat tenen poc a veure amb el discurs de xifres, estratègies i lluites del discurs públic i polític, que és seguit, malauradament, per moltes de les dones que accedeixen a llocs de responsabilitat i actuen de forma similar a la dels que les envolten. I és que hi ha tota una nova subjectivitat femenina, personal i política encara per construir. Cal que allò diferent, que veu el món amb una mirada nova, procedent dels marges, construeixi un discurs potent en l'aspecte públic que prioritzi qualitats humanes silenciades que serveixin per construir un món més ajustat al benestar de les persones. Procedent dels marges poden expandir-se i revitalitzar-se els drets humans que proclamen la igualtat en la diferència, mes enllà del sexe, del color de la pell, del país de naixement, de l'orientació sexual, etc. Els feminismes criden contra la discriminació específica i la dels altres humans marginats. Fan progressar l'acceptació de l'altre. I d'aquelles qualitats silenciades, plenament humanes, que han permès sobreviure i prendre cura mentre enforteixen i lluiten pels drets humans universals.

Els feminismes ho hauran de fer amb aquells homes i col·lectius, sortosament cada cop més, que rebutgen els models únics, violents i depredadors que neguen als diferents els mateixos drets, que perpetuen el sofriment humà i empobreixen la vida personal, social i política.

Doncs sí: feminismes, ara.

Sara Berber, Premi Aspàsia 2014, en defensa de la Equitat de #Gènere

Sara Berbel, en recollir el premi.

La segona edició del Premi Aspàsia en defensa de l’equitat de gènere, concedit per la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) i l’Observatori del Tercer Sector, ha reconegut la “llarga trajectòria professional i docent en el desenvolupament de l’equitat entre dones i homes” de Sara Berbel, avui Responsable de la Línia d’Economia Social de Barcelona Activa després de 25 anys combinant responsabilitats en l’àmbit públic –com a presidenta de l’Institut Català de les Dones, directora d’Igualtat d’oportunitats en el treball de la Generalitat i Comissionada de l’Ajuntament de Barcelona per a les Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats, entre d’altres— amb projectes al tercer sector i la docència en diversos màsters i postgraus de la UB i la UAB vinculats a la temàtica de gènere. Berbel ha agraït el premi com un “reconeixement absolutament emocionant” per part del tercer sector, “baluard del que queda del paradigma de l’Estat de benestar”.

Ens hem trobat la Sara Berbel pel carrer i l'hem volgut preguntar per aquest premi....#Compartim! 

Sara Berbel Premi Aspàsia 2014 from Feministes de Catalunya on Vimeo.

#8M "Les dones: Tornar a començar"

Compartim aquest article de Ma Àngels Viladot, Directora de l'Editorial Aresta (Col·lecció Aresta Dones) publicat a l'Ara.cat 

#Vídeo Missatges de 4 dones Feministes #8M

#8Marzo 2014 Mensaje de Gemma Lienas, escritora y empresaria Feministes de Catalunya from Feministes de Catalunya on Vimeo.



#8Marzo 2014 Mensaje de Anna Mercadé Directora Odee Cambra de Comerç de Barcelona Feministes de Catalunya from Feministes de Catalunya on Vimeo.



#8Marzo 2014 Mensaje de Sara Berbel Dra en Psicología. Feministes de Catalunya from Feministes de Catalunya on Vimeo.



#8Marzo 2014 Mensaje de Marina Subirats, Catedrática Emérita de Sociología UAB Feministes de Catalunya from Feministes de Catalunya on Vimeo.

#8M Itziar González, "El feminisme és l'eix transversal del canvi social"

Itziar González, 

Conferència a Sant Pau del Camp

Dins el marc de la celebració del 8 de març, Dia Internacinal de les Dones, comencem un cicle d'entrevistes breus en vídeo anomenat: "L'Entrevista de Feministes de Catalunya" Des d'aquest espai entrevistarem a dones destacades de la societat catalan. Volem posar en valor els seus talents, la seva experiencia, la seva mirada sobre "què passa al món", la seva opinió i visibilitzar el seus pensaments.

Us presentem avui a Itziar González, arquitecta, pacifista, feminista, i ecologista. És una de les persones del grup impulsor del Parlament Ciutadà

Itziar González va ser regidora del districte de Ciutat Vella a Barcelona com a independent (de 2007 a 2010). Des d'allà va tractar d'atendre les demandes i necessitats dels ciutadans fins que va topar amb l'enorme influència dels lobbys econòmics instal·lats a la ciutat. Va deixar el seu càrrec com a regidora i  llavors va començar a dedicar-se a la tasca d'ampoderar a la ciutadania per canviar les estructures de poder que veia que estaven segrestant a la democràcia. 

Des de fa temps, conjuntament amb altres 70 persones, impulsa el Parlament Ciutadà, una iniciativa que pretén aglutinar el coneixement i la capacitat organitzativa dels moviments socials per constituir un contrapoder ciutadà enfront les institucions tradicionals. “Tenim a dirigents completament incults al capdavant d'una ciutadania que està absolutament il·lustrada” dèia a una entrevista d'un diari... 

Justament, els propers dies 14 i 15 de març organitzen les seves "Segones Jornades del Parlament Ciutadà"  amb els següents objectius:

• Ampliar el coneixement sobre les principals visions i estratègies transformadores i les accions i mesures d’urgència que avui es proposen des dels moviments socials més actius a Catalunya.

• Debatre les prioritats que poden encapçalar les actuacions col·lectives més immediates, cercant objectius comuns i la unitat d’acció de la ciutadania.

• Avançar en la consecució d’un espai permanent de confluència, deliberació i cooperació, que sigui alhora un instrument d’acció política de la ciutadania activa.

Feministes de Catalunya és un dels Fòrums  convidats a participar en aquestes segones jornades, conjuntament amb altres moviments ciutadans i associacions.

Itziar González, creu fermament que el feminisme pot ser l'eix transversal i intergeneracional que aglutini la força necessària per impulsar el canvi social.  "Les dones són els agents actius més potents de la societat, elles, nosaltres, si treballem en xarxa  podem canviar les coses..."

Aquí teniu l'entrevista que li vam realitzar el passat mes de gener del 2014.


Entrevista a Itziar González from Feministes de Catalunya on Vimeo.


Altres articles i entrevistes d'Itziar González que us poden interessar:

"Tots som democràcia, és hora de crear un lobby ciutadà"

"La Revolta d'Itziar"

"Compareixença al Parlament de Catalunya en relació a la Llei de Consultes" 

“La verdadera salud de la política está en el activismo ciudadano”

Articles Publicats a El País

La Dra Dolors Comas d’Argemir rep la Distinció Maria Antònia Ferrer 2014 #URV

Dolors Comas Argemir 

Des de Feministes de Catalunya compartim i celebrem el reconeixement a la Dra Dolors Comas d'Argemir per la seva tasca en la defensa dels drets de les dones, Distinció Maria Antònia Ferrer 2014. Aquesta distinció és un reconeixement que atorga anualment la URV a aquelles persones, entitats i institucions o col·lectius de la societat civil i del món acadèmic que han destacat per la seva tasca de defensa de les dones i la seva visibilització.

Aquí teniu més informació sobre l'acte institucional que es realitzarà el proper 4 de març a les 16h a la Sala de Juntes del Campus Catalunya, en el marc de la Setmana per la Igualtat de la URV

L’ús pervers de les tradicions culturals i els drets humans de les dones

Ma Àngels Viladot 

Article de Ma Àngels Viladot, publicat a Catalunya Plural 

D’aquesta manera molts governs donen ales a la violència masclista que es perpetra en els seus respectius països. Ja que la religió mai ha jugat cap paper en l’emancipació del sexe femení, no és sorprenent trobar en aquests països moviments religiosos neopatriarcales a l’avantguarda d’una generalitzada reacció antidones. Moviments fonamentalistes que estan exercint pressió sobre els governs amb l’objectiu de revertir els èxits del gènere femení, fins al punt que en diferents parts del planeta han quedat aniquilats o estan greument amenaçats. Així es veu en els debats internacionals, on hi ha governs que intenten impugnar lleis i defensen pràctiques que atempten contra els drets humans de les dones en nom de l’avui en dia qüestionat relativisme cultural, quan, a més, les tradicions també poden ser creades.

És clar que també hi ha moltes persones que s’enfronten a les situacions d’injustícia social i, desafiant les normes culturals, avantposen els drets humans. És per això que hem de celebrar encara més que el passat 27 de novembre de 2013, dos dies abans del Dia Internacional de les Defensores dels Drets Humans, l’ONU aprovés la primera resolució de la història a favor de la protecció de les defensores. És a dir, a favor de totes aquelles dones que, individualment o col·lectivament, són actives defensores dels drets de les persones, incloent-hi els drets de les dones i les nenes. Una resolució que em sembla d’allò més necessària tenint en compte que l’activisme de les dones defensores dels drets humans és una greu amenaça per al poder fonamentalista i masclista, i per aquest motiu cal vigilar per elles.

En democràcia estem molt lluny (o hauríem d’estar) de la vuitcentista perspectiva que encara avui en dia proclama que la cultura dels països és un conjunt de creences i pràctiques fixes i prescriptives. Per sort estem inserits en una visió democràtica del món que postula que el que pensem que hauríem o no hauríem de conservar varia en el temps. Aquest enfocament entén la cultura i les tradicions d’un país com un pòsit canviant de discursos, relacions de poder i processos socials, econòmics i polítics. És a dir, defensa que els valors i les tradicions culturals no són béns intocables ni immutables sinó tot el contrari. No obstant això, si bé per a molts Estats això és inqüestionablement així, per a molts altres les tradicions culturals poden ser, segons els convingui, o bé actius immutables o bé susceptibles d’evolució. El cinisme és aclaparador. Així m’ho sembla quan, per exemple, els governants integren i potencien amb molt orgull tecnologies que afecten massivament a la cultura i les pràctiques tradicionals dels seus països, en canvi, no només mantenen inamovible sinó que incentiven la condició d’inferioritat de les dones utilitzant com a excusa les tradicions i pràctiques culturals. Però clar, els panegiristes de la tradició cultural envers les dones solen ser les autoritats i líders polítics, i no les dones els drets ultratgen, no les dones que són colpejades, violades, prostituïdes o assassinades.

És la fluïdesa de la cultura el que ens permet desafiar les normes culturals que comporten atrocitats cap a les persones i articular valors que respectin els drets humans. No obstant això, en massa llocs i per a masses persones els drets humans i la promulgació de lleis per protegir no passen de ser quimeres. La lluita contra la vulneració dels drets humans de les dones i les nenes, en particular el dret a una vida lliure de violència masclista, és potser un dels reptes més difícils, tenint en compte, a més, els gravíssims retrocessos registrats en el món actual. Perquè, efectivament, la violència de gènere és una realitat in crescendo que posa els pèls de punta.

Estem parlant de milions de dones agredides violentament al món (incloc aquí a les menors de 18 anys) em refereixo a xifres que només són la punta de l’iceberg ja que, malauradament, són ingents les agressions que no es denuncien per por de les represàlies. Què passa? Com és que es tolera aquesta vergonyant situació? No cal dir que estem davant d’un genocidi mundial i un llast per al desenvolupament dels països. S’arriba a la conclusió que, per part d’alguns estats, les perverses manifestacions del masclisme reben poca o cap atenció, com si aquestes coses no mereixessin ser abordades, o almenys, tractades amb la serietat que tant urgeix.

#TrendelaLibertad Barcelona-Madrid Comença El Reportatge... Vols participar?

Des de Feministes de Catalunya, compartim aquest comunicat realitzat per Dones en Xarxa convocant a totes les participants a concentrar-nos en l'Estació de tren de Sants a Barcelona per començar a rodar les primeres imatges del reportatge que realitzarà l'Associació CIMA dones cineastes .

Des de Barcelona sortim cap a Madrid a reivindicar el dret de les dones a decidir, a Madrid es concentren dones d’arreu d’Espanya i d’Europa, la reacció a la contrareforma de Gallardón ja és universal.

Aquest és el PROGRAMA:

 

Hora i Lloc de concentració per començar  El REPORTATGE  a les 7:45 CONCENTRACIÓ davant el punt d’embarcament de l’AVE a l’Estació de Sants, de totes les qui van en el tren i de les qui volen afegir-se a manifestar-se. En aquest acte assistiran les càmeres de l’associació de dones cineastes (CIMA), que faran un reportatge de tot el moviment del Tren de la Llibertat d’abast estatal. (No oblideu el resguard de l’ingrés)

 8:25 Sortida del tren
 10:55 Arribada a Atocha

 11:30 Punt de trobada de les catalanes que viatgem per tal de participar a la manifestació. El senyal d’identificació serà un paraigües violeta

 12h- 14h Sortida d’Atocha on espera el Grup de Samba "Kontra Bloko" Sound Ansisistem Sortida de les delegacions des de l’estació d’Atocha acompanyades de la batucada cap al Congrés dels Diputats, amb parada al Passeig del Prado davant del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtats. Al Congrés es lliurarà el manifest ‘Perquè jo decideixo’

 14h -19h Tindrà lloc a la seu de CCOO de Madrid al C / Lope de Vega, 38, on mantindrem una trobada d’aproximadament tres hores en què podràs participar com a organització o individualment. En aquest espai podrem descansar i intercanviar punts de vista personals i col•lectius.

 20h Trobada davant l’embarcament de l’AVE a Atocha

 20:30h Sortida de Madrid (Atocha)
 23:40h Arribada a Barcelona Sants

#AVUI TERTÚLIA AL #SALAMBÓ AMB MARINA SUBIRATS

Marina Subirats

Compartim i us animem a participar a la 6ª Tertúlia Salambó organitzada per L'Observatori cultural de Gènere. 

La sociòloga MARINA SUBIRATS és catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha ocupat diversos càrrecs de gestió que li han permès assistir des de primera línia a l'evolució del feminisme en les últimes dècades. Ha dirigit l'Instituto de la Mujer entre 1993 i 1996, i ha estat també regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona entre 1999 i 2006.

Com són temps difícils per a les dones, en els que veiem amenaçats drets que creiem ja inqüestionables, és evident que cal repensar les estratègies del feminisme. Subirats serà la convidada a la nostra propera tertúlia i farà un petit recorregut per la història dels objectius que aquest moviment ha anat proposant en els darrers 40 anys, que servirà com a reflexió comuna i com a proposta de futur.

La 6º Tertúlia Salambó per a dones de la cultura i amigues tindrà lloc avui DIMECRES 29 de GENER a les 19 hores, com sempre al Cafè Salambó  (c/Torrijos 51; al costat dels Cinemes Verdi Park).

Es prega confirmació a la nostra adreça de correu: observatoricultural@gmail.com

Feministes de Catalunya al programa "L'altra Política" de La SER ...

Compartim amb totes aquest podcast del programa "L'altra política" de Cadena SER Catalunya conduít per Frederic Vincent @HoraLCatalunya

Com està actualment el moviment feminista a Catalunya? Ens n'ha parlat Itziar González amb Gemma Lienas, membre del col·lectiu Feministes de Catalunya.

Per escoltar la conversa feu clic a: HoraLCatalunya