COMUNICAT: Sobre “Els internats de la por” El Documental

El colectivo “Feministes de Catalunya” inicia una campaña exigiendo a la Iglesia Católica y al Estado que pida perdón y repare en la medida de lo posible el terrible daño causado a los niños y niñas internados en centros públicos hasta los años 80.

“Els internats de la por”

Hace unos días TV-3 emitió un documental en su programación de “Sense Ficció”, llamado “Els internats de la por”, programa que puede verse por internet, también en castellano: “Los internados del miedo”.

Es un magnífico trabajo de los periodistas Montserrat Armengou y Ricard Bellis. Nos mostró el terrible padecimiento de miles de niñas y niños pobres o hijos de personas republicanas, ingresados en centros públicos. Allí donde debían protegerlos, alimentarlos, educarlos y cuidarlos sufrieron todo tipo de penalidades: maltratos físicos y psíquicos, abusos sexuales, explotación laboral y prácticas médicas dudosas. Es decir, nos mostraron una infancia víctima del franquismo, a través de centros religiosos, con sobrecogedores testimonios.

Haz click en la imágen para ir al vídeo

El infierno de los internados duró hasta bien entrada la democracia, en los años 80. En lugar de ocuparse de estos niños y niñas, en el país se difundían fotos de mujeres desnudas en las revistas y el cine, el famoso “destape”, como muestra de un pretendido progresismo y “apertura”.

Vimos en ese espléndido documental como los hoy adultos siguen arrastrando patologías, porque no han podido borrar las huellas de tales atrocidades. Un infierno para muchos de ellos, que hasta pensaron en suicidarse.

El mencionado documental merece ser difundido por todos medios de comunicación, pues se trata de un trabajo magistral, que no debe pasar desapercibido.

Los religiosos y religiosas que cometieron tales atrocidades no sólo no han pagado penalmente por ello. Tampoco nadie les ha pedido explicaciones, y ni siquiera han pedido perdón a las víctimas por su intolerable comportamiento. No se han reparado tales injusticias.

Las y los que sufrieron esas “cárceles”, ese infierno, merecen que levantemos nuestra voz y exijamos que la Iglesia pida perdón públicamente y que se les resarza de todas las maneras posibles.

No debe haber amnistía ni punto final para quienes destrozaron la vida de tantos miles de menores, niñas y niños que merecían respeto, protección, alimentación, salud, educación y cariño.

Estas instituciones y las criaturas estaban bajo la tutela del Estado, que es también responsable de aquellos malos tratos. Exigimos también que pida perdón y que repare por medios asistenciales los efectos que padecen todavía hoy.

Mostramos nuestro respeto y admiración al equipo de TV-3, por la valentía de alzar su voz contra el silencio tan persistente y oscuro. Gracias por conmover incluso a quienes pretenden sobrevivir en el olvido.

Montse FERNÁNDEZ GARRIDO,  (DNI nº 46.502.661-L)

             Abogada y Mediadora de Familia.

Miembro de “Feministes de Catalunya”, de la Associació “Dones Juristes” y Presidenta de la “Comissiò pels Drets dels Nous Models de Familia” del Col.legi d´Advocats i Advocades de Barcelona.

Para adherirse a la campaña enviar datos a  mfgarrido@icab.cat   ó   a feministesdecatalunya@googlegroups.com

Algunos de los nombres que ya han firmado:

Montse FERNÁNDEZ GARRIDO, Abogada y Mediadora de Familia.

Miembro de Feministes de Catalunya, de la Ass. Dones Juristes y

Presidenta de la Comissiò pels Drets dels Nous Models de Familia del Col.legi d´Advocats i Advocades de Barcelona

Carmen Alcalde Garriga, Periodista y escritora

Anna Bofill Levi, Arquitecta y Compositora

Marina Geli, Médica y ex consellera de Salut

Marina Subirats, Catedrática emérita sociología a la UAB

Gemma Lienas, Escritora

Sara Berbel, Psicóloga social

Laura Freixas, Escritora
Mar Serna, exconsellera 

Mª Lluisa Fabra i Sales, Psicóloga y Dra. CCEE

Isabel Giralt, Médica

Mª Angeles Viladot Presas, Profesora Psicología UOC

Montserrat Moreno Marimón, Catedrática Emérita Psicología, UB

Mª Rosa Benedicto, Médica familia

Karmen Freixa Zurita, Psicóloga y Periodista

Lourdes Muñoz Santamaría, Química

Anna Mercadé Consultora de Empresas

Triny Donoso, Profesora de Pedadogía de la UB

Mercé Claramunt, Abogada y Mediadora

Pilar Rebaque, Abogada

Encarna Bodelón, Profesora de Filosofía del Derecho, UAB

Gemma Sahún, Abogada y Mediadora

Lydia Jardí, Abogada y Mediadora

Sesé Castells Oliveres, Profesora de Lengua Catalana

Pilar Altarriba, Psicóloga

Carme Figueras

Argelia Queralt, Profesora de Derecho Constitucional

Rosa Ribas, Abogada y Mediadora

Victoria Combalia, Historiadora y Crítica de Arte

Esther Mas Canal, Abogada y Mediadora

Mercè Otero, Pedagoga
Montserrat Morera Escarré, profesora

Isidor García Sánchez, Abogado y profesor universitario
Vicens Ferrero, Escritor
Geraldine Castillo, Empresaria
Encarna Castillo, Wditora
Juan Manuel García Ferrer, Arquitecto
Celeste Arellana, Abogada, Presidenta de Dones Juristes

L'Escó 136, seguint la Tramitació de la #LleiIgualtat efectiva entre homes i dones a #Catalunya

El Parlament de Catalunya, per mitjà d’una ponència conjunta integrada per un representant de cada grup parlamentari, està elaborant la Proposició de llei d'igualtat efectiva entre dones i homes.

Recentment, al web del Parlament s’ha creat l’espai participatiu “Escó 136”, en el qual podeu trobar la documentació i la informació relatives a aquesta iniciativa legislativa, així com les participacions i els comentaris que han fet fins ara els ciutadans i els mateixos ponents.

Compartim el document que vàrem presentar a la comissió redactora de la llei amb les nostres aportacions. Aportación Feministes de Catalunya a Projecte #LleiIgualtat efectiva entre homes i dones de Catalunya 

El Parlament de Catalunya acorda la tramitació de la Llei d'Igualtat efectiva entre dones-homes

Foto de grup amb ponents de la llei i
representants d'entitats i expertes

El dijous 5 de març del 2015 es va debatre al ple del Parlament de Catalunya la Llei d'Igualtat efectiva entre dones-homes, la que serà la primera Llei d'Igualtat catalana. 

Després de sentir la posició dels diferents grups parlamentaris, finalment es va acordar la seva tramitació perquès es pugui aprovar abans que finalitzi la legislatura.

Col·lectius i associacions de dones, així com a expertes de diversos sectors van ser presents a l'hemicicle per seguir el debat d'aquesta llei.

Compartim aquest vídeo molt curt que hem elaborat per celebrar aquest dia històric amb totes les persones que l'han fet possible.

La Frase "del minut"

"No hi haurà verdadera regeneració democràtica si no s'incorpora de manera efectiva i definitiva la mirada de les dones" by Marina Geli

Val molt la pena!! veure totes les intervencions del debat, podeu accedir a aquest enllaç del Parlament de Catalunya.

El Parlament de Catalunya acorda tramitar la Llei d'Igualtat efectiva entre dones-homes from Feministes de Catalunya on Vimeo.

Tots en som responsables

Marina Subirats

Article de Marina Subirats, Catedràtica Emèrita de Sociologia a la UAB, publicat a Diari Ara.

De nou els drets de les dones son utilitzats amb finalitats partidistes. Ara el PP recorda que ha incomplert un munt de les seves promeses electorals i, per adobar-ho, dispara contra un dels col·lectius més febles, les noies joves embarassades que no tenen suport familiar. La presentació d’una proposta de llei per modificar la llei de l’avortament pretén suprimir la possibilitat d’avortar sense consentiment i acompanyament exprés de pares, mares o tutors a les noies de 16 i 17 anys. Un moviment amb el que tracta de rentar-se la cara davant els sectors pro-vida pel fracàs de la llei de l’avortament, sense tenir en compte en absolut el perjudici que pot causar amb aquesta decisió. 

Per què algunes noies no van acompanyades, en una situació tan difícil? Quantes queden afectades per aquest canvi? Segons un estudi dut a terme per 22 clíniques en les que es practica la IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) de gener a setembre del 2014, es van dur a terme 25.394 avortaments. D’aquests, només en un 3,6% dels casos es tracta de noies de 16 o 17 anys; les que no van ser autoritzades ni acompanyades van ser 113, un 0,44% del total d’IVEs i un 12,38%  de les noies d’aquesta edat que van avortar. Un percentatge que ha baixat una mica respecte a anys anteriors, i que, comparat amb els de països propers, és relativament baix, perquè encara entre nosaltres el suport familiar segueix sent fort, en moments de dificultat.

Així doncs estem parlant d’una estricta minoria, la més fràgil i vulnerable. Els motius pels quals no van ser autoritzades ni acompanyades son greus: família desestructurada, pares empresonats o en situacions invalidants, com demència o drogadicció, risc de maltractaments, estrangeres sense família, i pares i mares que no volen acompanyar per la raó que sigui. Com es pot veure, situacions totes en les que la noia es troba desemparada i segurament te prou feina per tirar endavant la seva pròpia vida. M’han arribat algunes històries concretes i fan esgarrifar, drames propis del tercer món. És a dir, situacions en les que és la  noia qui necessita ajut, i li serà impossible assumir en condicions la càrrega d’una criatura. Sense comptar, és clar, amb els casos en els que aquests embarassos poden ser conseqüència d’abusos fins i tot en l’entorn familiar, de violacions de pares, avis, o altres parents, i la família és la primera que castiga la noia per gosar parlar-ne.

L’argumentació del PP és del gènere esperpèntic: ho fan pel seu bé, per protegir la seva salut, per obligar els seus pares o tutors a ocupar-se’n. Sabem, i ho adverteixen les clíniques que fan l’estudi, que impedir l’avortament a qui es troba en aquestes circumstàncies no solament no afavoreix la seva salut sinó que pot destrossar-la. Avortaments clandestins fets en males condicions, suïcidis, desesperació que pot conduir a qualsevol disbarat i comportar desgràcia o mort. Qui respondrà per aquests fets? Podem quedar-nos en les lamentacions, sense demanar responsabilitats per les possibles conseqüències? L’any passat, de gener a setembre, 113 noies van ser ateses en bones condicions, 113 noies a qui la societat no els va fallar, no els va deixar a l’estacada, fes-t’ho com vulguis, allà tu, t’ho haguessis pensat abans. Aquest any, els fallarem: algunes de les properes 113 noies moriran en l’intent. No ho sabrem, és clar, i el PP ja haurà complert els seus compromisos. Bé, segons quins, naturalment!

Cal trobar la manera de demanar responsabilitats polítiques, no genèriques, sinó concretes, amb noms i cognoms, per casos com aquests. Responsabilitats als partits que hi donin suport, perquè els convé, al PP, però també a CIU, amb la seva llibertat de vot en aquest afer. No pot ser que atorguem un poder de vida i mort a partits que no tenen altre objectiu que mantenir-se en el poder a qualsevol preu. Tots i totes tenim una responsabilitat política sobre la marxa dels afers col·lectius, encara que no legislem: som responsables de a qui votem, a qui triem per a representar-nos, o a qui deixem decidir si ens abstenim de votar. Cada noia que mori aquest any perquè no hem sabut donar-li una societat pròpia del segle XXI serà sobretot víctima de l’egoisme del PP, però també una mica víctima de tots, de la nostra irresponsabilitat en deixar que ens governin persones a qui poc els importa la nostra vida o la nostra mort. Així ho entenem moltes dones i per això, des del primer dia, hem utilitzat tots els mitjans possibles per impedir les reformes peperes de la llei de l’avortament.

                                                                       

      

DESCONVOCAT !!! Cicle Converses amb expertes: "Crisi i Feminització de la Pobresa"

Perdoneu les molèsties com a conseqüència de coincidir que varies ponents i la mateixa conductora del debat estan malaltes, aplacem la conversa i en breu us informarem de la nova data.

Gràcies i dispenseu les molèsties!!


En el marc del Cicle "Converses amb expertes", us convidem a la segona Taula Rodona amb dones professionals i expertes per parlar sobre “Crisi i Feminització de la Pobresa”. 

Ens fem preguntes i busquem respostes. Us convidem a reflexionar amb nosaltres i fer propostes per combatre la feminització de la pobresa. 

Conversa: “Crisi i Feminització de la Pobresa”

Col·legi de Periodistes de Catalunya

Rambla de Catalunya, 10
Barcelona

Algunes de les preguntes que ens volem plantejar en aquesta conversa

Com afecta la crisi econòmica a les dones?

Per què es diu que la pobresa té rostre de dona?

Organitza:

Fòrum Feministes de Catalunya

Participen:

-Associació Dones Periodistes de Catalunya

-Agenda Pública

-Comissió Dones Advocades de l’ICAB

-Associació Dones Juristes

-Fundació Surt

Amb la col·laboració de:

-Col·legi de Periodistes de Catalunya 

Conductora de la conversa:

Glòria Serra, (@gloria_serra) Periodista al programa “Equipo de Investigación” de La Sexta, participa a les tertúlies de Rac 1 i escriu a La Vanguardia

Presenten:

-Lina Barber (@linabarber) Periodista i Presidenta de l’Associació Dones Periodistes de Catalunya

-Sara Berbel (@saraberbels) Doctora en Psicologia Social, experta en polítiques d'igualtat i directora d'Empowerment Hub  

Expertes que intervindran:

-Marga León (@leon_marga) Investigadora 'Ramón y Cajal' en el Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) Col·labora a l’equip d’expertes d’Agenda Pública 

-Fina Rubio (@fina_rubio) Presidenta de la Fundació Surt  

-Mercè Claramunt (@merceclaramunt) Advocada, Diputada al Col·legi Advocades i Advocats de Barcelona, Presidenta de l'Associació Dones Juristes

Es prega confirmació a: feministesdecatalunya@gmail.com

Assumpte: Conversa23FPobresa

NO SIN MUJERES. Carta abierta a los Hombres

Nos sumamos a esta campaña impulsada por la Asociación Clásicas y modernas 

Adjuntamos Carta abierta a los Hombres.

Cada año, el 8 de marzo, multitud de instituciones culturales y de personas relacionadas con la cultura organizan o participan en actos en favor de la igualdad de género. Cada año, durante los 364 días restantes, instituciones culturales y personas relacionadas con la cultura quedan impávidas ante la ausencia de mujeres en medios de comunicación, eventos artísticos, antologías, congresos o carteleras de cine, música, teatro…

Hombres altos, bajos, delgados, gordos, de izquierdas, de derechas, republicanos, monárquicos, independentistas, nacionalistas, heterosexuales, homosexuales, bisexuales, asexuales, transexuales, religiosos, laicos, ateos… que se supone que representan todas las identidades e ideologías posibles. A veces, incluso se buscan hombres para representar el movimiento y las posiciones feministas. Y eso no es real. El mundo es diverso y en esa diversidad están presentes las mujeres.

Así pues, nosotras, las mujeres y asociaciones firmantes de esta carta, pedimos a todos los hombres que desean hacer algo por un mundo más justo, mejor representado en su pluralidad, un gesto simbólico, a lo largo del mes de marzo de 2015: digan “No sin mujeres”. No se sienten a hablar, a debatir, a participar, a compartir conocimiento o creación sin pensadoras y creadoras. Usen el privilegio que el sistema les concede de ser llamados los primeros, cuando no los únicos, para decir “no sin mujeres”. Conozcan a las mujeres de sus áreas de conocimiento, nómbrenlas, desígnenlas o propónganlas para obtener puestos, menciones, honores. Recuerden que hay, y que ha habido siempre desde tiempos inmemoriales, pintoras, escultoras, compositoras, dramaturgas, filósofas… Recuérdenlo cuando hagan sus listas de libros, de lecturas, de películas, de canciones.

Y nosotros, los hombres firmantes de esta carta, nos comprometemos, como gesto simbólico, a lo largo del mes de marzo de 2015, a no participar en ningún debate, programa televisivo, tertulia radiofónica, congreso, jurado, festival o similar, de composición exclusivamente masculina.

Cuando las mujeres estén, estemos presentes en el imaginario colectivo, estaremos presentes en el diseño de las políticas, de los currículos, de la creación de las ciudades, de la educación, de la cooperación. Cuando las mujeres dejemos de ser representadas por hombres y escondidas por el discurso de lo masculino como universal no harán falta días por la igualdad de género.

Firmado:

Laura Freixas, presidenta, y María Martín Barranco, socia, de Clásicas y Modernas, asociación para la igualdad de género en la cultura

Marian López Fernández Cao, presidenta de Mujeres de Artes Visuales (MAV)

Virginia Yagüe, presidenta de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales (CIMA)

Capitolina Díaz, presidenta de Asociación de Mujeres investigadoras y Tecnólogas (AMIT)

Piar Rius Fortea, presidenta de Mujeres en la Música

Carta en pdf

Puedes firmar la carta enviando un mail a  directora@evefem.com

Jornada: “L’impacte de gènere en la reforma de les #pensions. Quina pensió et quedarà si ets dona?”

Compartim aquesta Jornada organitzada per Dones Juristes 

“L’impacte de gènere en la reforma de les pensions. Quina pensió et quedarà si ets dona?”

Com ja sabeu, en els darrers anys, el govern espanyol ha realitzat una sèrie de reformes en el model de benestar social, entre les quals també ha modificat el de les pensions que ha passat (potser massa) discretament per l’agenda mediàtica, però que ens afecta i molt. Especialment, a les dones. Per saber-ne una mica més, Carolina Gala, professora titular del Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma, ens ho explicarà aquest dijous a les 18.30h a Ca la Dona (c. Ripoll, 25) de Barcelona.

Us esperem