Mostrando entradas con la etiqueta Dones. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Dones. Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de enero de 2016

#COMUNICAT Feministes de Catalunya denuncia radicalment l'assetjament a #dones polítiques



Feministes de Catalunya denuncia radicalment l'assetjament que en les darreres setmanes estan patint dones que es dediquen a l'acció política  des de diferents partits, plataformes i col.lectius . És intolerable que la resposta a legítims posicionaments  sigui a través d'insults clarament masclistes  que pretenen el descrèdit personal i intel·lectual de les dones. 

Afirmem rotundament que es tracta d'un tipus de violència masclista que ha de ser rebutjada i perseguida. Una violència masclista que pretén intimidar i desincentivar el desafiament que en realitat suposa, encara per alguns, la irrupció de la veu i el fer de les dones en l'espai de la política.

Des de Feministes de Catalunya expressem el nostre rebuig més absolut a tot tipus de violència masclista i expressem també el nostre suport a les dones que estan exercint amb professionalitat, valentia i dignitat les seves responsabilitats en la vida política del nostre país.

Així mateix exigim que, tant des de la societat civil com des d'instàncies governamentals i jurídiques es persegueixi aquest tipus d'actuacions que són l'expressió d'un patriarcat agressiu i bel·ligerant que no pot ser emparat ni tolerat. 


Feministes de Catalunya. 7 de gener de 2016





lunes, 7 de diciembre de 2015

Artemisa o l'esperit rebel

Sara Berbel conversant amb la Dra. Jean Shinoda Bolen


Artícle de la Psicòloga Sara Berbel Sánchez publicat a Dones en Xarxa, Catalunya Plural

Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una "dona viril" és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip.

Mary Wollstonecraft, George Sand o Simone de Beauvoir van fer saltar pels aires, cadascuna a la seva època, la concepció del "ser dona". Van ser brillants intel·lectuals, van estimar la literatura i el pensament, van buscar activament la independència econòmica, van explorar noves fórmules afectives fora del matrimoni, es van implicar apassionadament en la defensa de les dones i el canvi social i totes, invariablement, van ser acusades de comportar-se com "dones virils".
Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una "dona viril" és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip. "Són com homes" -es diu d'elles, o bé "es masculinitzen". No obstant això, afortunadament per a les dones, el rang de possibles comportaments femenins és molt més ampli del que l’encotillat cànon designa per a nosaltres.
I aquest coneixement l'hi devem, principalment, a científiques feministes com la Dra. Jean Shinoda Bolen que va aprofundir ja en els anys noranta en els diversos models psicològics que conformen les personalitats femenines. En el seu llibre Les deesses de cada dona va proposar una nova psicologia de les dones basada en els patrons arquetípics que personificaven set deesses principals de la mitologia clàssica. La seva gran aportació va ser mostrar els models de dones dependents (aquells agradables per al patriarcat ja que els encarnen dones submises o vulnerables, dones que es defineixen en funció del seu vincle de parentiu -esposes, mares o filles-), i a més models alternatius de dones independents (existents també a la mitologIa grega), actives, rebels i no definides per les seves relacions masculines. D'aquesta manera, ampliava el camp d'actuació de totes aquelles dones perilloses o estranyes per als valors patriarcals alhora que els atorgava realitat, consistència i reconeixement.
Ara, més de vint anys després, Jean Shinoda Bolen arriba a Barcelona a presentar el seu nou llibre Artemisa, un dels mites que representa la personalitat de la dona rebel, l'activista, la que no es resigna i vol canviar el món, la que alberga al seu interior un "esperit indòmit". "Quan la passió i la perseverança es presenten juntes dia rere dia, la voluntat indòmita que sorgeix d'elles ens dota d'una energia que pot traspassar límits" -diu l'autora.
Quan li pregunto per què precisament ha escollit a aquest patró arquetípic per aprofundir-hi en aquests moments del segle XXI em contesta que té la intuïció que és el moment d'impulsar a totes aquelles dones que guarden alguna relació amb el mite d'Artemisa. "Ens trobem en la tercera onada del moviment feminista" -explica- "i aquesta és l'època en què totes les activistes han de prendre les regnes per eradicar d'una vegada el patriarcat i tot el dolor i violència que comporta". La Dra. Bolen creu que, aïlladament o de forma dispersa no serà possible canviar les situacions d'opressió i per això fa anys que promou els "cercles de dones" des de San Francisco, ciutat on viu, com a espais en els quals donar i prendre energia per continuar en la lluita personal i col·lectiva. És una ferma defensora que el canvi comença des de baix i progressivament ascendeix fins impregnar tots els estaments socials. El va descriure en el seu llibre El millonésimo círculo i creu que ara els cercles poden transcendir països i nacionalitats ja que a tot el món hi ha dones que estan defensant els seus drets i treballant per unes altres, qualitats típiques de la personalitat mítica d'Artemisa.
La seva proposta consisteix a encoratjar a les nenes aquests aspectes, sovint reprimits, que trenquen amb els mandats establerts i que cadascuna pugui trobar en si mateixa aquesta rebel·lia que la conduirà a la llibertat. "Els fills i filles de les feministes actuals protagonitzaran el canvi que estem esperant" afirma, mentre somriu confiadament. La miro i veig una dona d'aspecte fràgil però determinació indestructible, apassionada i perseverant, sens dubte, una Artemisa entre nosaltres.

viernes, 6 de noviembre de 2015

Conferència: "L'Impacte de Gènere a la Reforma Penal del 2015"




                                                                                                                                Organitza:
Comissió de Dones Advocades i Associació de Dones Juristes
18 de novembre de 2015
19.30 hores
Aula 1 del Centre de Formació de l’ICAB
(c/Mallorca, 281)


CONFERÈNCIA


'L’IMPACTE DE GÈNERE EN LA REFORMA PENAL DEL 2015'


LA PONENT:
Mª. Luisa Maqueda Abreu, Catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Granada
MODERA:
Patsili Toledo Vasquez, Comissió de Violència, Associació Dones Juristes
PRESENTA:
Pilar Rebaque Mas, Advocada,  Comissió de Dones Advocades


INSCRIPCIÓ ON LINE MITJANTÇANT LA PÀGINA WEB DE L’ICAB
WWW.ICAB.CAT (formació – tots els cursos – buscar per ordre cronològic) (
mail de contacte comissions@icab.c

lunes, 13 de julio de 2015

Maternitat subrogada


Gemma Lienas

Article de Gemma Lienas, escriptora 

“Maternitat subrogada” és la terminologia amb què es coneix ara el que fa un temps es denominava “ventres de lloguer”. A mi també m’agrada molt més aquesta nova terminologia perquè vol dir que una dona posa a disposició d’algú altre el seu úter per concebre una criatura. Em sembla un acte de generositat i solidaritat immens.

I, naturalment, les conductes altruistes com aquesta només ho són si estan al marge de qualsevol contraprestació econòmica. Si jo puc “llogar” l’úter d’una dona significa que tinc prou diners per fer-ho i que l’altra dona, tot i que potser ho fa per raons filantròpiques, també ho fa per problemes econòmics.

Quan subrogar la maternitat passa per “llogar” el ventre d’una altra estem davant d’una injustícia social. Per què?

Perquè és un problema de gènere. La majoria de pobres al món són dones. Són elles les que, per culpa de la dicotomia “temps de la cura-temps del treball” que propugna el patriarcat, han estat obligades a ocupar-se de la casa i la família i no han pogut estudiar ni tenir una feina remunerada.

Perquè és un problema de sexe (femení!). La capacitat de les dones per parir sovint s’ha girat contra elles. Al neolític, això és el que va propiciar la dominació masculina i la subordinació femenina. I, per exemple, actualment el PP encara vol continuar decidint si podem avortar o no i el Tribunal Constitucional, si els farmacèutics poden acollir-se a l’objecció de consciència i no vendre la píndola de l’endemà.

Perquè és un problema de classe. Quan no tens força de treball (“les meves mans, el meu capital”, que deia el PSUC), ni béns per oferir (vegeu el meu article anterior: Economia col·laborativa?), l’engranatge capitalista t’exigeix el lloguer del cos.

Per tant, sí, crec que s’ha de legislar sobre la maternitat subrogada –i no sobre els ventres de lloguer!-- exactament com s‘ha fet amb la donació d’òrgans. Les persones que volen tenir una criatura i no poden haurien d’apuntar-se en una llista d’espera, i un comitè ètic hauria de decidir qui té més idoneïtat per ser-ne beneficiari. Exactament igual que quan una persona necessita de manera vital un ronyó o un pulmó.

Ara, això sí, caldrà tenir present que, com passa amb la donació d’òrgans, no tothom arribarà a aconseguir-ho. A l’estat espanyol, hi ha 20.000 casos de persones que tenen alguna mena d’impediment per tenir la criatura que voldrien. Ja es veu que és impossible complaure el desig de tothom. Caldrà, doncs, també que els i les occidentals comencem a pensar que no tots els nostres anhels poden ser satisfets; que no podem continuar actuant com criatures mimades convençudes que amb diners tot és possible.


Gemma Lienas
@gemmalienas


martes, 13 de enero de 2015

Jornada: “L’impacte de gènere en la reforma de les #pensions. Quina pensió et quedarà si ets dona?”


Compartim aquesta Jornada organitzada per Dones Juristes 

“L’impacte de gènere en la reforma de les pensions. Quina pensió et quedarà si ets dona?”

Com ja sabeu, en els darrers anys, el govern espanyol ha realitzat una sèrie de reformes en el model de benestar social, entre les quals també ha modificat el de les pensions que ha passat (potser massa) discretament per l’agenda mediàtica, però que ens afecta i molt. Especialment, a les dones. Per saber-ne una mica més, Carolina Gala, professora titular del Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma, ens ho explicarà aquest dijous a les 18.30h a Ca la Dona (c. Ripoll, 25) de Barcelona.

Us esperem

jueves, 27 de marzo de 2014

Sara Berber, Premi Aspàsia 2014, en defensa de la Equitat de #Gènere

Sara Berbel, en recollir el premi.

La segona edició del Premi Aspàsia en defensa de l’equitat de gènere, concedit per la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) i l’Observatori del Tercer Sector, ha reconegut la “llarga trajectòria professional i docent en el desenvolupament de l’equitat entre dones i homes” de Sara Berbel, avui Responsable de la Línia d’Economia Social de Barcelona Activa després de 25 anys combinant responsabilitats en l’àmbit públic –com a presidenta de l’Institut Català de les Dones, directora d’Igualtat d’oportunitats en el treball de la Generalitat i Comissionada de l’Ajuntament de Barcelona per a les Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats, entre d’altres— amb projectes al tercer sector i la docència en diversos màsters i postgraus de la UB i la UAB vinculats a la temàtica de gènere. Berbel ha agraït el premi com un “reconeixement absolutament emocionant” per part del tercer sector, “baluard del que queda del paradigma de l’Estat de benestar”.

Ens hem trobat la Sara Berbel pel carrer i l'hem volgut preguntar per aquest premi....#Compartim! 


Sara Berbel Premi Aspàsia 2014 from Feministes de Catalunya on Vimeo.

lunes, 10 de febrero de 2014

L’ús pervers de les tradicions culturals i els drets humans de les dones

Ma Àngels Viladot 

D’aquesta manera molts governs donen ales a la violència masclista que es perpetra en els seus respectius països. Ja que la religió mai ha jugat cap paper en l’emancipació del sexe femení, no és sorprenent trobar en aquests països moviments religiosos neopatriarcales a l’avantguarda d’una generalitzada reacció antidones. Moviments fonamentalistes que estan exercint pressió sobre els governs amb l’objectiu de revertir els èxits del gènere femení, fins al punt que en diferents parts del planeta han quedat aniquilats o estan greument amenaçats. Així es veu en els debats internacionals, on hi ha governs que intenten impugnar lleis i defensen pràctiques que atempten contra els drets humans de les dones en nom de l’avui en dia qüestionat relativisme cultural, quan, a més, les tradicions també poden ser creades.
És clar que també hi ha moltes persones que s’enfronten a les situacions d’injustícia social i, desafiant les normes culturals, avantposen els drets humans. És per això que hem de celebrar encara més que el passat 27 de novembre de 2013, dos dies abans del Dia Internacional de les Defensores dels Drets Humans, l’ONU aprovés la primera resolució de la història a favor de la protecció de les defensores. És a dir, a favor de totes aquelles dones que, individualment o col·lectivament, són actives defensores dels drets de les persones, incloent-hi els drets de les dones i les nenes. Una resolució que em sembla d’allò més necessària tenint en compte que l’activisme de les dones defensores dels drets humans és una greu amenaça per al poder fonamentalista i masclista, i per aquest motiu cal vigilar per elles.
En democràcia estem molt lluny (o hauríem d’estar) de la vuitcentista perspectiva que encara avui en dia proclama que la cultura dels països és un conjunt de creences i pràctiques fixes i prescriptives. Per sort estem inserits en una visió democràtica del món que postula que el que pensem que hauríem o no hauríem de conservar varia en el temps. Aquest enfocament entén la cultura i les tradicions d’un país com un pòsit canviant de discursos, relacions de poder i processos socials, econòmics i polítics. És a dir, defensa que els valors i les tradicions culturals no són béns intocables ni immutables sinó tot el contrari. No obstant això, si bé per a molts Estats això és inqüestionablement així, per a molts altres les tradicions culturals poden ser, segons els convingui, o bé actius immutables o bé susceptibles d’evolució. El cinisme és aclaparador. Així m’ho sembla quan, per exemple, els governants integren i potencien amb molt orgull tecnologies que afecten massivament a la cultura i les pràctiques tradicionals dels seus països, en canvi, no només mantenen inamovible sinó que incentiven la condició d’inferioritat de les dones utilitzant com a excusa les tradicions i pràctiques culturals. Però clar, els panegiristes de la tradició cultural envers les dones solen ser les autoritats i líders polítics, i no les dones els drets ultratgen, no les dones que són colpejades, violades, prostituïdes o assassinades.
És la fluïdesa de la cultura el que ens permet desafiar les normes culturals que comporten atrocitats cap a les persones i articular valors que respectin els drets humans. No obstant això, en massa llocs i per a masses persones els drets humans i la promulgació de lleis per protegir no passen de ser quimeres. La lluita contra la vulneració dels drets humans de les dones i les nenes, en particular el dret a una vida lliure de violència masclista, és potser un dels reptes més difícils, tenint en compte, a més, els gravíssims retrocessos registrats en el món actual. Perquè, efectivament, la violència de gènere és una realitat in crescendo que posa els pèls de punta.
Estem parlant de milions de dones agredides violentament al món (incloc aquí a les menors de 18 anys) em refereixo a xifres que només són la punta de l’iceberg ja que, malauradament, són ingents les agressions que no es denuncien per por de les represàlies. Què passa? Com és que es tolera aquesta vergonyant situació? No cal dir que estem davant d’un genocidi mundial i un llast per al desenvolupament dels països. S’arriba a la conclusió que, per part d’alguns estats, les perverses manifestacions del masclisme reben poca o cap atenció, com si aquestes coses no mereixessin ser abordades, o almenys, tractades amb la serietat que tant urgeix.

sábado, 4 de enero de 2014

Las mujeres en las carreras técnicas

Artículo de Maria Àngels Viladot - Profesora de la Universitat Oberta de Cataluña. Escritora y Editora, publicado en  El Diario.es 

Ma Àngels Viladot
Desde hace unos años hay una  mengua exponencial en las matriculaciones de hombres y mujeres en el ámbito de las TIC y las carreras universitarias de la mayoría de las ingenierías hasta el punto que existe una preocupación creciente sobre la viabilidad de estas disciplinas para sostener el crecimiento económico y el desarrollo del país. Una preocupación similar existe en muchos otros países occidentales (no, sin embargo, en los países asiáticos).
Al mismo tiempo persiste la histórica diferenciación entre las carreras “femeninas” y las carreras “masculinas”, y ello continua  comportando una gran intranquilidad para los investigadores y académicos que estamos interesados en la equidad de género.   En el curso 2012-2013  en las universidades españolas se matricularon un 54,3% de mujeres. Esta proporción se incrementa entre todos los titulados universitarios hasta situarse en el 59,1% de media. Además, las mujeres obtienen mejor nota media en sus expedientes universitarios (7,04, frente al 6,94 de los hombres). Con esta información quiero demostrar el  proceso irreversible en la feminización de todas las carreras;  sin embargo, la escalada in crescendo del acceso femenino en la universidad no conduce por si misma a una distribución homogénea de ambos sexos en las diferentes orientaciones. Según datos del Ministerio de Educación, Cultura y  Deporte en el mismo curso 2012-2013 el alumnado femenino se distribuía con los siguientes porcentajes en las universidades españolas: en Ciencias Sociales y Jurídicas, el 61,1%; en Arte y Humanidades, el 61,7%;  en Ciencias de la Salud, el 70,5% y  en Ciencias, el 53,3%. La asignatura pendiente de las mujeres sigue siendo la rama de Ingeniería y Arquitectura, donde solo alcanzan el 26,4%.  La misma estampa se observa en el profesorado universitario. Los Departamentos que tienen menor presencia femenina son: Ingeniería Electrónica (9,1%), Ingeniería Mecánica (10,3%) e Ingeniería Informática (19,4%) (Sánchez de Madariaga, 2011).
El desarrollo del talento potencial para las carreras de Matemáticas, Ciencia y Tecnología pasa por un “embudo” que empieza en la escuela secundaria, sigue a lo largo de la universidad y llega hasta el ámbito laboral. Que duda cabe que las mujeres perciben y a muchas les asusta la cultura altamente masculina  de estas carreras profesionales,  lo cual las disuade de persistir en sus aspiraciones, atrofiando así su progreso profesional y personal. Examinar las diferencias y las influencias de genero en cada unos de estos puntos críticos del “embudo” es fundamental para diseñar intervenciones que promuevan la participación de las mujeres.
Desde luego no solamente persisten sesgos de genero  en provecho de los hombres en dichas carreras.  También menos hombres que mujeres están representados en las Artes y las Humanidades, y en las carreras de ayuda tales como Enfermería, Trabajo Social y Enseñanza. Es fácil deducir que muchos chicos y hombres  desatienden sus capacidades  y sensibilidad hacia dichos ámbitos lo cual  les conlleva  falta de satisfacción y bienestar. Se encuentran en una ratonera puesto  que, además,  su poca existencia en estas profesiones suscita menor preocupación social y política. Sin embargo esto no tiene nada que ver con lo impedimentos con los cuales se encuentran las mujeres para conseguir los puestos de trabajo que ansían. Los hombres no tienen ninguna dificultad para acceder a los ámbitos comunales, si ello es lo que desean; aun más, en estas profesiones comunales son ellos los que en su mayoría ostentan los cargos  de más responsabilidad.  Nada que ver, pues, con el grupo de las mujeres.
 Algunos hombres ¡o muchos! se sienten amenazados por las mujeres que ostentan carreras de alto prestigio. Viven bajo la presión del estereotipo de que ellos son los seres dominantes de la sociedad y tienen graves problemas para relacionarse con mujeres  preparadas en materias  reputadas y poco comunales (calidez,  cuidado, atención interpersonal…). Las mujeres perciben estos estereotipos  lo cual  comporta que muchas deserten de dichas carreras. Otro frente de  enjundia son las carreras de alta remuneración en las que vale todo lo dicho y se añade el hecho de que los hombres defienden este territorio como propio al considerar,  la sociedad,  que el prestigio social es una función lineal de la remuneración económica.
Hemos iniciado este articulo diciendo que hay una declinación general en las carreras tecnológicas.  Efectivamente, son carreras que requieren mucho esfuerzo y actualmente un dudoso rendimiento en términos económicos. Un declive que no nos extraña  en un mundo donde somos considerados, apreciados y queridos  por  el dinero que hacemos lucir. Tristemente la sociedad valora más las ganancias económicas  que la satisfacción personal y el reconocimiento del saber.

martes, 29 de octubre de 2013

TAULA RODONA - CONFERÈNCIA Dret, Economia i Polític@



 

CANVIS QUE INTRODUEIXEN LES DONES EN ELS MODELS SOCIALS

14 de novembre de 2013
TAULA RODONA - CONFERENCIA


LES PONENTS:  TAULA RODONA


Lourdes Benería Farré: Professora Emerita de la Universitat de Cornell (EE.UU).
Professora associada al IIEDG

Virginia Ferrer  Cervero: Comissionada del Rector per a Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social UB.

Blanca Padros  Amat: Advocada. Comissió Dones Advocades

LA CONFERENCIANT

Itziar González Virós: Arquitecta, Urbanista

PRESENTA I MODERA:
Pilar Rebaque Mas: Advocada. Comissió de Dones Advocades


INSCRIPCIÓ ON LINE MITJANTÇANT LA PÀGINA WEB DE L’ICAB

mail de contacte: comissions@icab.cat

Dades de l'acte:

14 de novembre de 2013

19:00 hores

8a planta

Mallorca, 283