Artemisa o l'esperit rebel

Sara Berbel conversant amb la Dra. Jean Shinoda Bolen

Artícle de la Psicòloga Sara Berbel Sánchez , publicat a Dones en Xarxa, Catalunya Plural

Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una "dona viril" és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip.

Mary Wollstonecraft, George Sand o Simone de Beauvoir van fer saltar pels aires, cadascuna a la seva època, la concepció del "ser dona". Van ser brillants intel·lectuals, van estimar la literatura i el pensament, van buscar activament la independència econòmica, van explorar noves fórmules afectives fora del matrimoni, es van implicar apassionadament en la defensa de les dones i el canvi social i totes, invariablement, van ser acusades de comportar-se com "dones virils".

Al meu costat la Dra. Jean Shinoda Bolen em mira seriosament mentre preparo les meves notes i penso que ser una "dona viril" és una acusació que encara avui se sent freqüentment destinada a aquelles que no actuen com s'espera d'acord a l'estereotip. "Són com homes" -es diu d'elles, o bé "es masculinitzen". No obstant això, afortunadament per a les dones, el rang de possibles comportaments femenins és molt més ampli del que l’encotillat cànon designa per a nosaltres.

I aquest coneixement l'hi devem, principalment, a científiques feministes com la Dra. Jean Shinoda Bolen que va aprofundir ja en els anys noranta en els diversos models psicològics que conformen les personalitats femenines. En el seu llibre Les deesses de cada dona va proposar una nova psicologia de les dones basada en els patrons arquetípics que personificaven set deesses principals de la mitologia clàssica. La seva gran aportació va ser mostrar els models de dones dependents (aquells agradables per al patriarcat ja que els encarnen dones submises o vulnerables, dones que es defineixen en funció del seu vincle de parentiu -esposes, mares o filles-), i a més models alternatius de dones independents (existents també a la mitologIa grega), actives, rebels i no definides per les seves relacions masculines. D'aquesta manera, ampliava el camp d'actuació de totes aquelles dones perilloses o estranyes per als valors patriarcals alhora que els atorgava realitat, consistència i reconeixement.

Ara, més de vint anys després, Jean Shinoda Bolen arriba a Barcelona a presentar el seu nou llibre Artemisa, un dels mites que representa la personalitat de la dona rebel, l'activista, la que no es resigna i vol canviar el món, la que alberga al seu interior un "esperit indòmit". "Quan la passió i la perseverança es presenten juntes dia rere dia, la voluntat indòmita que sorgeix d'elles ens dota d'una energia que pot traspassar límits" -diu l'autora.

Quan li pregunto per què precisament ha escollit a aquest patró arquetípic per aprofundir-hi en aquests moments del segle XXI em contesta que té la intuïció que és el moment d'impulsar a totes aquelles dones que guarden alguna relació amb el mite d'Artemisa. "Ens trobem en la tercera onada del moviment feminista" -explica- "i aquesta és l'època en què totes les activistes han de prendre les regnes per eradicar d'una vegada el patriarcat i tot el dolor i violència que comporta". La Dra. Bolen creu que, aïlladament o de forma dispersa no serà possible canviar les situacions d'opressió i per això fa anys que promou els "cercles de dones" des de San Francisco, ciutat on viu, com a espais en els quals donar i prendre energia per continuar en la lluita personal i col·lectiva. És una ferma defensora que el canvi comença des de baix i progressivament ascendeix fins impregnar tots els estaments socials. El va descriure en el seu llibre El millonésimo círculo i creu que ara els cercles poden transcendir països i nacionalitats ja que a tot el món hi ha dones que estan defensant els seus drets i treballant per unes altres, qualitats típiques de la personalitat mítica d'Artemisa.

La seva proposta consisteix a encoratjar a les nenes aquests aspectes, sovint reprimits, que trenquen amb els mandats establerts i que cadascuna pugui trobar en si mateixa aquesta rebel·lia que la conduirà a la llibertat. "Els fills i filles de les feministes actuals protagonitzaran el canvi que estem esperant" afirma, mentre somriu confiadament. La miro i veig una dona d'aspecte fràgil però determinació indestructible, apassionada i perseverant, sens dubte, una Artemisa entre nosaltres.

Sara Berber, Premi Aspàsia 2014, en defensa de la Equitat de #Gènere

Sara Berbel, en recollir el premi.

La segona edició del Premi Aspàsia en defensa de l’equitat de gènere, concedit per la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) i l’Observatori del Tercer Sector, ha reconegut la “llarga trajectòria professional i docent en el desenvolupament de l’equitat entre dones i homes” de Sara Berbel, avui Responsable de la Línia d’Economia Social de Barcelona Activa després de 25 anys combinant responsabilitats en l’àmbit públic –com a presidenta de l’Institut Català de les Dones, directora d’Igualtat d’oportunitats en el treball de la Generalitat i Comissionada de l’Ajuntament de Barcelona per a les Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats, entre d’altres— amb projectes al tercer sector i la docència en diversos màsters i postgraus de la UB i la UAB vinculats a la temàtica de gènere. Berbel ha agraït el premi com un “reconeixement absolutament emocionant” per part del tercer sector, “baluard del que queda del paradigma de l’Estat de benestar”.

Ens hem trobat la Sara Berbel pel carrer i l'hem volgut preguntar per aquest premi....#Compartim! 

Sara Berbel Premi Aspàsia 2014 from Feministes de Catalunya on Vimeo.

#Vídeo Missatges de 4 dones Feministes #8M

#8Marzo 2014 Mensaje de Gemma Lienas, escritora y empresaria Feministes de Catalunya from Feministes de Catalunya on Vimeo.



#8Marzo 2014 Mensaje de Anna Mercadé Directora Odee Cambra de Comerç de Barcelona Feministes de Catalunya from Feministes de Catalunya on Vimeo.



#8Marzo 2014 Mensaje de Sara Berbel Dra en Psicología. Feministes de Catalunya from Feministes de Catalunya on Vimeo.



#8Marzo 2014 Mensaje de Marina Subirats, Catedrática Emérita de Sociología UAB Feministes de Catalunya from Feministes de Catalunya on Vimeo.

Aresta Dones. Presentació a Girona amb les autores, Marina Subirats i Sara Berbel

Presentació Col·lecció Aresta dones a #Tarragona

Recomanem aquesta Presentació de la Col·lecció Aresta Dones el proper dia 28 de Novembre a les 19h a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona. 

En aquest acte l'Alcalde de la ciutat, Felix Ballesteros acompanyarà a les autores Sara Berbel i Joana Gallego en la presentació dels seus llibres. La presentació de les autores la realitzaran Coral Cuadrado, Professora d'Història de les dones de la URV i Iolanda Tortajada, Cap del Departament  dels estudis de la Comunicació de la URV 

Presentació del llibre "Ideas que cambian el mundo"

Feministes de Catalunya us recomana aquest magnífic llibre "Ideas que cambian el mundo" de Ediciones Cátedra, escrit per tres dones, Maribel Cárdenas, Sara Berbel i Natalia Paleo.

El llibre aborda els valors que ha defensat l’esquerra democràtica en els darrers dos-cents anys, destacant la seva vigència en la convulsa època que estem vivint. 

Els capítols descriuen el difícil arrelament de la igualtat a Europa i a Espanya, així com les lluites per la justícia social, la llibertat, la fraternitat o l’internacionalisme. S’atreveix també a explorar la seva incidència a les vides privades, l’amor i altres relacions afectives. I ho fa rescatant veus de persones implicades en la seva defensa, especialment dones, moltes d’elles desconegudes, que van arribar en alguns casos a donar la seva vida pels valors en què creien.

Esperem que us interessi i que us arribi uma mica de la passió amb què l’hem escrit.

Us convidem a participar a l'Acte de Presentació del llibre que tindrà lloc el proper 14 de Novembre. Aquí teniu més informació:

"Las mujeres emprendedoras son valientes y decididas, además de innovadoras" Sara Berbel

Entrevista publicada en dDermis Magazine, una revista pensada para la mujer de hoy.

Sara Berbel es Doctora en Psicología social, profesora y experta en políticas de igualdad

Su carrera profesional está estrechamente vinculada a la mujer y a la igualdad, al desarrollo de  movimientos sociales y de estrategias para el cambio social. Doctora en Psicología Social y  licenciada en Filosofía y Letras (Psicología), Sara Berbel Sánchez en la actualidad compagina su  trabajo en la administración pública con la docencia universitaria de tercer ciclo; anteriormente, ha  sido Directora General de Igualdad de Oportunidades en el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, Presidenta del Instituto Catalán de las Mujeres y Comisionada de Políticas de Igualdad  en el Ayuntamiento de Barcelona. Autora de numerosos artículos y libros, acaba de publicar “Directivas y empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal”.

¿Cómo son las mujeres que emprenden? ¿Cómo lideran?
Las mujeres emprendedoras son valientes y decididas, además de innovadoras. Los datos de que  disponemos nos indican que el perfil de la emprendedora española es el de una mujer muy formada (una gran mayoría tiene nivel universitario completado con másters y postgrados) y con un alto  nivel en habilidades sociales y tecnológicas. Un reciente estudio realizado por la Universitat Oberta  de Cataluña muestra que más del 80% de ellas promueve el trabajo en equipo y fórmulas  innovadoras de gestión y organización. Con todo, sólo el 30% del total de personas que emprenden  son mujeres.

¿Cuáles son las cualidades y competencias necesarias para avanzar en la realización profesional de las mujeres, cuáles los obstáculos y dificultades para alcanzarla?
El primer requisito diría que es el deseo de realizarse profesionalmente y la pasión por el trabajo  realizado. A partir de aquí, las dificultades son muchas ya que el mundo empresarial todavía está  pensado con un modelo clásico masculino (que tampoco satisface a muchos hombres) y que implica  ciertas dificultades para muchas mujeres, sobre todo en su promoción profesional y en el acceso a  cargos de responsabilidad. En estos momentos sólo hay un 13% de mujeres en consejos de dirección  de las grandes empresas. El ejercicio del poder no está asociado todavía al género femenino, ni  siquiera por parte de las propias mujeres, y éste es uno de los factores que hay que cambiar para  lograr la igualdad. El poder significa capacidad de hacer, de transformar, de crear, y las mujeres son cada vez más conscientes de no querer renunciar a ello.

 “La igualdad en el mundo laboral y profesional sólo se logrará cuando exista una igualdad en el hogar”.

¿Las mujeres a veces se ponen su propio “techo”?
Sí, resulta inevitable cuando desde que nacen han estado orientadas hacia el ámbito privado, las responsabilidades domésticas, el cuidado de los hijos e hijas… Muchas mujeres no se sienten preparadas para puestos de responsabilidad (aunque lo estén sobradamente), sienten mucha inseguridad, no negocian sus salarios (las mujeres cobran un 20% menos que los hombres, también  las directivas) ni optan a puestos superiores porque creen que no les corresponde. En otros casos es la enorme culpa que sienten porque consideran que abandonan sus principales obligaciones (el  hogar y el cuidado de las criaturas) el motivo que impide que acepten puestos de dirección.

Respecto a este sentimiento de culpabilidad: ¿cómo sortear algo tan intrínseco en la mentalidad  social? 

La igualdad en el mundo laboral y profesional sólo se logrará cuando exista una igualdad en el hogar.  Es decir, niños y niñas deben ser educados desde que nacen para ocuparse de las responsabilidades domésticas y de personas dependientes cuando sean mayores.

¿Considera que la crisis ha supuesto dar pasos atrás en las políticas de igualdad que se habían  adquirido en los años anteriores?
Sin duda estamos en un momento de retroceso. Precisamente cuando más se debería reforzar la igualdad es cuando se olvida y deja de considerarse prioritaria. La crisis afecta específicamente a las  mujeres: la pobreza es mayoritariamente femenina, el paro de larga duración tiene como protagonistas a mayoría de mujeres, las directivas se han reducido a la mitad en nuestro país y España ha descendido en un año 14 puestos en el ránking internacional de igualdad. Un claro  retroceso que debemos ser capaces de revertir.

¿Qué se ha ganado y qué se tiene que ganar aún, para llegar a esta igualdad?
Hemos ganado en conciencia social y en la percepción entre las mujeres de que no puede darse  marcha atrás, sobre todo entre las jóvenes. Sin embargo, debemos estar alerta porque las políticas públicas deben seguir impulsando el cambio y las organizaciones feministas tienen que seguir liderando las reivindicaciones por la igualdad. En este camino no vale arrojar la toalla o desesperarse. Nuestras antecesoras hace siglos lucharon en condiciones mucho peores que las  nuestras y muchas de ellas pagaron con su vida la defensa de los derechos femeninos. Gracias a ellas  hoy estamos nosotras haciendo esta entrevista y muchas otras mujeres investigando, creando, liderando… No podemos retroceder; nuestra única posibilidad es avanzar.