Sara Berber, Premi Aspàsia 2014, en defensa de la Equitat de #Gènere

Sara Berbel, en recollir el premi.

La segona edició del Premi Aspàsia en defensa de l’equitat de gènere, concedit per la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) i l’Observatori del Tercer Sector, ha reconegut la “llarga trajectòria professional i docent en el desenvolupament de l’equitat entre dones i homes” de Sara Berbel, avui Responsable de la Línia d’Economia Social de Barcelona Activa després de 25 anys combinant responsabilitats en l’àmbit públic –com a presidenta de l’Institut Català de les Dones, directora d’Igualtat d’oportunitats en el treball de la Generalitat i Comissionada de l’Ajuntament de Barcelona per a les Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats, entre d’altres— amb projectes al tercer sector i la docència en diversos màsters i postgraus de la UB i la UAB vinculats a la temàtica de gènere. Berbel ha agraït el premi com un “reconeixement absolutament emocionant” per part del tercer sector, “baluard del que queda del paradigma de l’Estat de benestar”.

Ens hem trobat la Sara Berbel pel carrer i l'hem volgut preguntar per aquest premi....#Compartim! 

Sara Berbel Premi Aspàsia 2014 from Feministes de Catalunya on Vimeo.

Presentació #Llibre: "Els Viatges de Clotilde" d'Isabel Segura

Conferència Ciutat oberta (IX). #KamilaShamsie el 24 de Març "La ciutat sense mapa"

Kamila Shamsie

Aquesta conferència forma part del cicle "Ciutat oberta", en el qual també participen Evgeny Morozov, Josep Maria Benet i Jornet, Marta Segarra, Manuel Forcano, Bruce Bégout, Rafael Chirbes, Erri de Luca i Richard Sennett.

Dades sobre la conferència 

El 1947, amb la partició de l’Índia i el Pakistan, Karachi va perdre la meitat de la seva població, però va duplicar la seva mida, a causa dels refugiats i migrants que van travessar la nova frontera en totes dues direccions. La conseqüència en va ser una ciutat feta de nou de la nit al dia, sense planificació urbanística per poder fer front a aquells canvis. Durant dècades, repetides onades d’immigració han transformat la seva població, que ha crescut cada vegada més dividida per diferències ètniques i polítiques. L’absència de mapes que puguin permetre als ciutadans de Karachi orientar-se en aquesta ciutat en contínua transformació simbolitza la dificultat de concebre mentalment la ciutat sencera com una unitat. Aprendre a imaginar Karachi continua sent un repte per als seus ciutadans, incloent-hi els seus escriptors.

#Deliberaweb Parlament Ciutadà, Un projecte que es consolida...

Compartim aquest post publicat a la web de Parlament Ciutadà, com a conclusió i resultat de les II Jornades en les que vam participar per explicar les nostres iniciatives i reivindicacions.

Parlament Ciutadà tanca les seves Segones Jornades amb la satisfacció d’haver estat capaços de llençar una convocatòria a la que han respost membres d’una seixantena d’entitats i col·lectius de gairebé tots els àmbits, lluites i sectors.

Entitats i col·lectius que han pogut no només presentar les seves propostes per fer front a l’actual situació social, econòmica i política, sinó que a través de l’eina de deliberació Deliberaweb han pogut experimentar la possibilitat d’utilitzar una eina online per recollir adhesions i implicacions.

En la seva darrera sessió, el propi projecte de Parlament Ciutadà ha estat debatut i àmpliament aprovat per la immensa majoria de les persones assistents.

En els propers dies anirem incorporant al lloc web les conclusions i altre material generat al voltant de les jornades.

Des d’aquest moment ja teniu a la vostra disposició:

- Les propostes presentades per les entitats, col·lectius i moviments participants

- El Deliberaweb sobre aquestes propostes

- La presentació del projecte Parlament Ciutadà utilitzada a les Jornades

- El document d’objectius, funcionament i organització del Parlament Ciutadà

- Una galeria d’imatges de les Jornades

- l’Storify de les piulades relacionades amb les 2s Jornades

Esperem retrobar-vos en unes setmanes al Fòrum Social Català

"La comunicació és femenina..." Entrevista a Núria Antolí, Directora de l'Art Shifting Festival

Núria Antolí

Avui us presentem a Núria Antolí, Directora de l’ART SHIFTING FESTIVAL. El seu fort, segons diu, és la Comunicació Digital i la Creativitat Interactiva que neix del camp de la Comunicació Visual (disseny gràfic) i que es mou dins el món cultural que és el cor que fa sacsejar els canvis socials, com es proposa al Manifest Shifting  conclusions d'aquest interessant festival.

Aquí teniu un vídeo amb la síntesi de l'Entrevista:

L'entrevista de Feministes de Catalunya a Núria Antolí... from Feministes de Catalunya on Vimeo.

Entrevista íntegra:

1.-Com et defineixes a tu mateixa quan et presentes?

Creativa, Comunicadora visual, curiosa, apassionada de les noves tecnologies i amb un gran respecte per las coses fetes de forma artesanal.

2.-Quina pregunta t’agradaria que et fessin?

Quins són els meus orígens? Quin és el meu background?

3.-Explica’ns què és un pictograma...pel que sembla ets una experta, oi?

La Núria Antonlí té un estudi de comunicació visual, Shifting,  una de les seves habilitats és el disseny gràfic. 

Un pictograma és un símbol universal. Es una conceptualització gràfica d’alguna cosa i/o espai. Sense paraules s’ha d’entendre perfectament , a més ha de tenir aquest caràcter universal, és a dir que en qualsevol cultura s’ha d’entendre. (ex. Estacions tren, Aeroports, Autopistes, Espais públics..)

4.-Referents. Quins han estat els teus referents culturals, professionals o espirituals i filosòfics.

Doncs l’art, la música, la moda, el disseny. 

Exposicions de pintura contemporània, galeries d’art, exposicions fotogràfiques, exposicions dels grans pintors catalans, els surrealistes, els pensament que va contracorrent, el disseny (Esquenazi, Mariscal, Peret, Pati Nuñez, Tipografs, R.Rousselot, Balius). Revistes i llibres de disseny. Vinçon i la Sala VINÇON, un bon referent de disseny de producte.

El cinema d’assaig alternatiu (Filmoteca, Casablanca, Capsa, Verdi).

La Música en general: els festivals de música, els concerts en diferents sales barcelonines (des de la sala Bikini, Apolo, Razzmatazz al Pipa’s Club), el Jazz en directe i per descomptat, el Sónar, festival de música avançada al que hi vaig des de la 1a edició  per la seva aposta avantguardista. La proximitat i coneixement de la recerca científica a través dels meus amics íntims. Tecnològicament et diria que (ara que fa 30 anys que existeix) Apple, els macs i les eines de treball que ens ha subministrat a creatius i grafistes. Vaig mamar durant dos anys de la font d’Apple mentre estava a Berkeley. La poesia visual oriental tant plàstica com cinematogràfica.

5.-Què és el que més t’agrada fer? 

Crear. Qualsevol procés que impliqui uns procés creatiu visual, descriptiu, a través de l’escriptura o simplement d’un procés cognitiu amb fa sentir viva. Són moments en els que no em puc aturar, raja una energia de dintre que no puc aturar. Es una sensació molt agradable.

6.-Explica l’Storytelling d’ART SHIFTING FESTIVAL

Núria Antolí en mode Storytelling...

Va començar sent unes trobades que fèiem un petit grup (entre 15-30 persones) en la major part creatius de diferents sectors de la comunicació visual. Ens anomenàvem: Estrelles visuals. Es va anar afegint gent de diferents àmbits, a part del món purament del disseny gràfic: Comunity manager, mestres, copys, fotògrafs, filosofa, etc. Parlàvem de l’abús dels missatges visuals de la Publicitat. De l’abús del missatges sense valors I de com Internet estava fent canviar els nostres hàbits en la comunicació. Érem molt provocadors. Va anar agafant forma I despertant interès a persones molt relacionades en l’àmbit cultural. El Lluís Ayguadé , L’Enric López I jo varem començar a donar-li més forma per fer un esdeveniment que sacseges les bases dels dissenyadors gràfics. Més tard va entrar la Gemma Cernuda, Comunicadora I estratega . Ella ens va fer el guió de com teníem que donar-li forma, va extreure els nostres punts forts, la nostra essència I ens va fer una bona llista de coses per fer. Després va entrar en escena l’Eduard Viladot, no com a membre del grup sinó com assessor I amic. Ell va ser qui em va “liar” i em va convèncer perquè escrivís la Memòria del Projecte. LA resta: Anar presentant tota la documentació elaborada durant el 2012 I 2013 a institucions I marques per aconseguir finançament. Cobrir despeses d’organització I artistes convidats.

7.-Targets: A qui s’adreça el Festival?

Principalment a persones sensibles amb el mon de la creativitat, la comunicació i la cultura. Però està obert a tothom que tingui una actitud revisionista del que passa al nostre voltant tant a nivell estètic com de valors, com d’hàbits de consum, i sobre tot que deixi “espai” a la Dona.

8.-Missatge: Quin missatge volies llançar al món amb aquesta creació, des del teu talent i creativitat?

Potser sona molt ambiciós, però el missatge era de canvi. De crear un moviment de Shifting, una corrent de pensament diferent. De dir prou de moltes coses que no s’han fet bé, d’altres que són noves i cal revisar-les ara que encara som a temps. De provocació, de sacsejar conformismes. De que la Comunicació és FEMENINA, no masculina, que vol dir que escolta, empatitza i parla. De feminitat. D’una nova era de canvi, de comunicació digital on la dona té un paper molt important.

9.-Què has aprés d’aquesta experiència?

Que les persones evolucionen molt més ràpid que les institucions i l’economia que és de mena conservadora i no aposta per nous valors i molt menys de “canvi”.

10.-Quin paper jugar la comunicació i el disseny en l’expressivitat creativa, cultural?

La Comunicació és expressió creativa i cultural també. El disseny en forma part.

11.-Virtuts: Quines creus que han de ser les virtuts d’una creadora/emprenedora del segle XXI per tenir èxit?

Doncs a dia d’avui et diria: que cregui en els seus somnis (en el que creu en tant que individu), que innovi, que no tingui por  que també té la col·lectivitat al seu costat (som molts i moltes que estem ja dins d’aquesta nova corrent de Canvi) i qui sigui molt forta.

12.-Els greuges. Digues quins són, segons el teu criteri, els principals problemes de la creació cultural, de les persones creatives que avui tenen dificultats per poder desenvolupar-se com a tals

Els de sempre. Som innovadors, nous creadors i no se’ns escolta prou perquè encara no tenim “els padrins” que decideixen. Quan penso que això hauria de ser diferent. Principalment perquè els esdeveniments grans i reconeguts no haurien de tenir tant patrocini institucional, sinó més privat (marques). I més part del pressupost cultural institucional per ajudar a que aquestes iniciatives culturals vegin la llum. Això sí que seria una aposta avantguardista per part del nostre govern.

13.-Futur. Com veus el futur de la creació artística? Online Offline ? És cert això que diuen que les generacions futures ja no aniran al teatre, ni al cinema, perquè tot serà més interactiu/virtual...i menys presencial?

No sé, són canals d’expressió diferents. El virtual ja és en essència interactiu. El presencial té el calor humà que és i serà insubstituïble pels píxels. Són diferents tipus d’oci (tant en l’art, com en el teatre, com en la literatura) El presencial i el digital. No crec que siguin mai exclusius l’un de l’altre. A més pensa que Internet i tenir a l’abast molta informació –de tot tipus- també ens fa ser més cultes i més creatius. Més que de  generacions futures jo parlaria d’edats diferents.

14.-Xarxes socials. Quin nivell d’ús has fet de les xarxes socials per a promocionar i fer difusió de la teva obra? És important i necessari tenir un bloc, una Fan Page i un Twitter o d’altres canals digitals. Explica la teva experiència.

La difusió s’ha fet utilitzant les xarxes socials. Des del meu bloc personal, des de fb, twitter, linkedin, comunitat Inusual i finalment des de la pròpia web de l’art shifting festival. Altres canals han estat google + i l’email. Per mi són els actuals canals de difusió. Arribar a accedir a premsa, si no ets conegut, és bastant difícil, per tant el servei que ens donen les xarxes i Internet és molt democràtic; tothom les pot utilitzar per fer-ne difusió.

15.-Els creatius/es feu xarxa? Us ajudeu a crear, difondre... Practiqueu el Co-Creation?

Depèn. Si sumem àmbits diferents diria que sí. A mi per exemple, m’encanta sumar/afegir creatius diferents en un procés creatiu : disseny, il·lustració, musica.Com a exemple més clar (praxis) estan totes les  persones que han participat i han fet possible l’Art Shifting Day. Un tresor que guardo dins del meu cor.

16.-Què és per a tu el feminisme?

Ser DONA, sense tabús ni estigmes. Tenir presència, visibilitat i reconeixement.

17.-Missatge Final A Feministes de Catalunya som una xarxa de feministes intergeneracional i transversalment cultural...

Quin és el teu missatge per a nosaltres? Què ens vols dir? Missatge final de tancament.

Hem d'aconseguir el nostre espai, per la dona, per la dona creativa i la dona gestora, la dona comunicadora, la dona que creu en l’evolució de la societat i en una millora per tots i totes.

"Erradicación de las causas profundas de la violencia de género" Consuelo Barea

Consuelo Barea

Artículo de Consuelo Barea, publicado en Catalunya Plural

Lidia Falcón ha presentado su último libro “Los Nuevos Machismos” [1] que recomiendo encarecidamente por su lucidez y valentía para exponer lo acaecido al feminismo y a las mujeres en los últimos años. Uno de los puntos que desarrolla, clave para entender las verdaderas causas de la pervivencia de la violencia de género, es el hecho de que la estructura económica de la sociedad está basada en el modo de producción doméstico:

Sin que las mujeres reproduzcan hijos, los amamanten y limpien, alimenten, y cuiden a sus familiares, es imposible que el país se mantenga. Y con eso cuenta el capitalismo, que recibe la fuerza de trabajo en mejores condiciones y más barata, gracias al trabajo gratuito de las mujeres, que se convierten así en la clase económica y social más explotado.

Es urgente que los estados asuman la tarea de la socialización del trabajo doméstico, y esa socialización no es precisamente poner parches al problema con falsas soluciones como aumentar a cuatro meses los permisos de paternidad. Falcón explica la falacia de:

…que las empresas tendrían la misma motivación para contratar mujeres que hombres, dado que el inconveniente alegado por el empresario para no desea emplear mujeres, es el de que éstas abandonan el trabajo durante cuatro meses al dar a luz. Nadie en su sano juicio piensa que con cuatro meses se ha criado un hijo o una hija, y todo el mundo sabe que después de ese plazo quien va a llevarlo a la guardería, a la escuela, al pediatra, al dentista, al gimnasio, al hospital… será la madre, en los 15 años siguientes.

Pedir ese permiso de cuatro meses para el padre es privatizar la responsabilidad de proteger la maternidad y el trabajo de las mujeres:  

Socializar significa crear las instituciones públicas que tengan la responsabilidad de ocuparse de determinadas tareas imprescindibles para el mantenimiento de una sociedad moderna. Que los hombres se ocupen de tareas domésticas en el interior de sus casas no tienen nada que ver con la socialización del trabajo doméstico, como tampoco que las abuelas se ocupen de los nietos... El cumplimiento de estas tareas por parte de madres, padres, abuelos….en el hogar familiar, sigue perteneciendo al ámbito de lo privado, que es precisamente lo antitético de lo socializado.

No se trata de que cada familia administre su tiempo como pueda para cuidar a su niño o a su niño, se trata de que haya servicios colectivos atendidos por personal especializado y preparado para ello, hombres y mujeres que según los principios democráticos y laicos de nuestro ordenamiento legal, se ocupen de la socialización del niño desde el nacimiento hasta el final de su inscripción. De la misma forma que desde finales del siglo XIX se están reclamando que sean públicos muchos de los servicios que presta la familia: lavanderías, comedores populares, pediátricos, etcétera. Eso es la socialización del trabajo doméstico y no pagarles a los padres permisos de cuatro meses después del nacimiento del bebé. La socialización del individuo es tarea colectiva en instituciones colectivas, y lo demás es apoyar la ideología liberal de lo privado.

Al igual que Falcón, otra renombrada jurista americana, Martha Fineman, conocida internacionalmente por sus investigaciones Feminism and Legal Theory Project, aboga por un estado y un mercado más responsables de los dependientes y sus cuidadores. Introduce el concepto de vulnerabilidad universal. Explica cómo los teóricos liberales nos presentan como prototipo humano a alguien autosuficiente, ambicioso y competitivo, pero somos seres vulnerables y dependientes la mayor parte de nuestra existencia: de niños, de ancianos, cuando enfermamos, cuando somos pobres, cuando estamos sometidos a la violencia, a la soledad, al duelo, al abuso de poder… El liberalismo deja la solidaridad para el ámbito privado (familias y asociaciones cívicas y religiosas). No se contemplan los casos en que la solidaridad no existe o no es suficiente, ni el sacrificio sin compensación económica, lastre que los privilegiados no estarían dispuestos a asumir.

Existen unas dependencias inevitables por disminución de autonomía o de oportunidades (infancia, vejez, enfermedad, crisis económica, catástrofe…), o por discriminación o violencia (prejuícíos socíales, racíales, sexístas, relígiosos…). Y también existe una dependencia derivada de la tarea de cuidado, que recae casi siempre en las mujeres, actividad fundamental para el progreso de la sociedad. Las personas que cuidan a dependientes son a su vez dependientes de los recursos que permiten dispensar con éxito esa atención. Esta dependencia generalmente no la experimentan los hombres, evitan asumir la responsabilidad por el cuidado de niños, ancianos o enfermos. En ello influyen las normas patriarcales no escritas por las que el rol de cuidador (dependiente derivado), lo definen y asignan las estructuras culturales, ideológicas y jurídicas a aquellos que se supone deben asumir el trabajo de cuidar a los que no pueden cuidar de sí mismos. Ambas dependencias son relegadas a la familia y, por lo general dentro de la familia, a las mujeres en sus roles de madres, esposas, hijas, etc.

El estado necesita que las cargas y las responsabilidades asociadas con la dependencia sean asumidas por una familia auto-suficiente de estructura patriarcal, que cuide de sus personas dependientes, con un reparto ideal de las tareas al 50% en la pareja, y trabajando ambos (pero los hombres no hacen su 50%, hay divorcios , nacimientos fuera del matrimonio, los trabajos no están diseñados para dar cabida a la maternidad, las mujeres ganan menos y tienen menos oportunidades…).

La dependencia inevitable es ignorada de una forma o de otra por el Estado, se entiende como algo episódico, o como un cambio gradual en el curso de la vida de un individuo. En cuanto a la dependencia derivada, es convenientemente desestimada por el igualitarismo liberal por considerarse consecuencia de una elección individual y responsabilidad de la propia persona. Los que toman el papel cuidador han optado por hacerlo y no deben quejarse de su situación o esperar que otros subvencionen sus opciones. Esta reacción refleja la tradicional división entre lo público y privado, que ha permitido a muchos estudiosos importantes eludir cuestiones difíciles y potencialmente perjudiciales para su teoría. Por lo tanto mediante la familia, la dependencia se vuelve invisible, puede ser cómodamente privatizada y se asume erróneamente que es gestionada adecuadamente por la inmensa mayoría de la gente. [2]

Tanto el estado como el mercado laboral cosechan los beneficios que produce el trabajo de cuidado a dependientes (y no dependientes), en las formas de reproducción y regeneración de la sociedad. Los beneficios económicos de una institución o empresa son posibles gracias a una combinación de contribuciones: la familia y el trabajo de cuidadores, la productividad del trabajo y la inversión de capital.Hay responsabilidades derivadas de la obtención de beneficios como una distribución más equitativa de la responsabilidad de la dependencia, valorando el trabajo de los cuidadores y considerándolos como socios en la productividad y generadores de riqueza.

Las contribuciones de los trabajadores y cuidadores no sólo han sido seriamente infravaloradas, sino que también acumulan penalizaciones en un sistema que privilegia las contribuciones económicas por encima de las físicas, materiales, emocionales e intelectuales, un sistema queignora los costos añadidos al trabajo, así como los beneficios producidos por el trabajo no empresarial, tanto para las instituciones del Estado y como para las del mercado. [3]   

Debería aplicarse la justicia como solidaridad a la estructura básica de la sociedad. El discurso igualitario debe estar anclado en una auténtica comprensión de la condición humana, en la que todos somos vulnerables y dependientes, no en falsas suposiciones como que las capacidades son equivalentes y constantes entre los individuos. El Estado tiene la obligación de no privilegiar a ningún grupo de ciudadanos sobre los demás, de acometer una acción afirmativa que estructure las condiciones de igualdad, y no sólo evite la discriminación:

…Debe desmontar las relaciones institucionales que privilegian indebidamente las circunstancias de algunos trabajadores mientras toleran las desventajas estructurales con los que otros lidian a diario. Mi conclusión final es que los intentos de reforma hacia la igualdad de género en el ámbito familiar, fallarán sin las correspondientes adaptaciones, incluidos los ajustes estructurales complementarios, del estado y de las instituciones del mercado. [4]

Es imposible una igualdad de género en el ámbito familiar sin una socialización del trabajo doméstico y el cuidado a dependientes. La violencia de género es una violencia instrumental, que mantiene a la mujer asumiendo un trabajo que corresponde al estado y al mercado, beneficiarios ambos de la donación de la vida de las mujeres. Donación no tan libre como la ideología liberal nos quiere hacer ver.

Acabo observando la coincidencia fundamental entre las tesis de estas dos grandes pensadoras. Dice Falcón:

Ninguna de las medidas cautelares y educativas que tanto los profesores progresistas como la ley de violencia intentan implantar, erradica el problema. Éstas medidas están basadas en la penalización del delito y la prevención mediante la educación, lo que supone confiar en el cambio de actitudes y hábitos mediante la transformación de los individuos. Es decir, sin tomar en consideración las causas materiales de la violencia.

Es lógico que los estados, y todos son patriarcales, se nieguen a reconocer la explotación económica de las mujeres como causa fundamental de la violencia machista. Así como el burgués debe negar la existencia de la lucha de clases, el hombre debe negar el rendimiento económico que el trabajo gratuito de la mujer le proporciona. Las medidas, por tanto, que ese mismo estado debería aplicar para acabar con la explotación femenina constituye una transformación rotunda del mismo.

Mientras el modo de producción doméstico subsista como fundamento del capitalismo, el trabajo doméstico realizado en el seno de la familia sea imprescindible para el mantenimiento de la sociedad, las mujeres permanecerán adscritas al mismo, trabajen o no, además asalariadamente y destinadas, por su especialidad reproductora, no sólo a la fabricación de niños, sino también a su manutención y cuidado durante los años de juventud de su vida, de modo que les será imposible invertir en su propia formación profesional su mayor capacidad física y mental. Ello seguirá, inevitablemente, apartándolas del mercado de trabajo y de los puestos de poder tanto en la economía como en la política.

Y mientras la estructura familiar se mantenga en las mismas condiciones, como unidad económica en la cual la mujer es el sujeto trabajador, cuya actividad en el trabajo doméstico y en la reproducción proporciona un enorme beneficio social, sin que sea retribuido y ni siquiera reconocido, no debemos contar con que la violencia machista se erradique de nuestras sociedades.

El cambio que requiere nuestra sociedad es mucho más profundo que una ley, una asignatura o un permiso de paternidad. La socialización del trabajo doméstico y a dependientes, esa es la necesaria revolución feminista.

Post publicat a Dones en xarxa

"¡Las bofetadas se las dan a las mujeres...no al género!" Lidia Falcón,

Compartimos la entrevista que realizaron a Lidia Falcón en La Contra de La Vanguardia el pasado 11 de marzo. Esperamos que sea de vuestro interés.

#8M "Les dones: Tornar a començar"

Compartim aquest article de Ma Àngels Viladot, Directora de l'Editorial Aresta (Col·lecció Aresta Dones) publicat a l'Ara.cat 

#8M El nostre Manifest: "Exigències Bàsiques als partits polítics de Catalunya"

EXIGÈNCIES BÀSIQUES FORMULADES PER LES DONES

ALS PARTITS POLÍTICS PERQUÈ LES ASSUMEIXIN EN ELS SEUS

PROGRAMES ELECTORALS

Fòrum Feministes de Catalunya

Com a conseqüència de la greu crisi econòmica, política, social i cultural que estem vivint, les dones veiem com es va deteriorant cada dia la nostra situació col·lectiva, com s’intenten retallar els nostres drets i les nostres llibertats, com desapareixen els ajuts que s’havien aconseguit per retribuir el nostre treball de cura, com ens empobrim encara més ràpidament que el conjunt de la societat, com les nostres reivindicacions són oblidades i menystingudes. Com, en definitiva, s’instaura de manera creixent una violència que es manifesta no només en la violència de gènere sinó també en la corrupció i la inseguretat creada per uns sectors socials que han aconseguit dominar i pervertir els instruments de la democràcia. Violència que ens afecta de manera especial atès que encara no hem assolit, en la nostra societat, una situació totalment igualitària, i per tant som més sovint víctimes de tota mena d’abusos.

Davant aquesta realitat, hem decidit que no podem donar suport, a aquells partits que ens els seus programes electorals no es comprometin fermament en el compliment de les nostres reivindicacions més fonamentals, les quals considerem que compartim amb una gran majoria de dones i també amb molts homes. No es tracta d’unes reivindicacions exhaustives, sinó de no retrocedir en els drets ja reconeguts i en alguns aspectes que són indispensables per al bon funcionament de tota la societat, i als quals les dones som especialment sensibles.

 Exigim el compromís dels partits en els següents punts

1) Eliminar l’actual projecte de llei sobre l’avortament i tornar a la legislació vigent sobre la interrupció voluntària de l’embaràs, i alhora comprometre’s perquè aquesta esdevingui una prestació sanitària efectiva del Sistema Nacional de Salut de forma que es respecti el principi d’equitat entre les dones de totes les classes socials. Caldrà anar avançant més enllà i exigir el dret de les dones  sobre el propi cos.

2) Reactivar les polítiques de suport a les dones que pateixen maltractament, modificant alguns aspectes del marc legal, de manera que s’adoptin mesures que protegeixin eficaçment les dones de la violència masclista i que el delicte d’apologia de la violència, de la denigració de les dones i l’odi sexista sigui introduït en la legislació penal. Alhora, donar suport integral a les dones i als menors que han patit aquest tipus de violència.

3) Dur a terme mesures preventives de la violència de gènere mitjançant l’educació, de manera que en el sistema educatiu hi hagi un conjunt d’accions específiques contra el sexisme, la violència i la discriminació, i es posin en marxa totes les previsions de la Llei de 2004 contra la violència de gènere.

4) Garantir i defensar els drets sexuals i reproductius de les dones, amb els quals s’ha compromès l’Estat espanyol en diversos fòrums internacionals, i universalitzar l’educació afectiva i sexual per als nois i per a les noies a través del sistema educatiu. 

5) Crear les condicions necessàries perquè cap dona pugui ser obligada a prostituir-se, ser explotada sexualment o ser víctima de tràfic, així com la  necessitat de reforçar la persecució del proxenetisme i perquè s’eviti i s’eradiqui l’explotació sexual de les nenes i els nens.

6) Eradicar la pobresa en totes les seves formes. La pobresa afecta a sectors de tota la població, però molt especialment les criatures i les dones. Garantir la igualtat d’oportunitats, responsabilitats i salaris, i establir una renda mínima garantida, com estableix l’Estatut de Catalunya, per a totes les persones en risc d’exclusió, el 60% de les quals són dones.

7) Ampliar, consolidar i fer efectiva la Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia y a las familias, l’anomenada “llei de dependència”, que permet retribuir i posar en valor el treball de cura gairebé sempre dut a terme per les dones.  

8) Dur a terme polítiques que posin en valor els talents femenins i crear les condicions per arribar a una societat paritària en tots els àmbits, garantint, en primer lloc, la paritat en els àmbits públics i especialment en la representació política.

9) Promoure una nova organització social del temps que permeti que homes i dones puguin conciliar la feina remunerada amb la feina domèstica i el temps personal de manera que tots els temps es reparteixin de manera igualitària entre uns i altres. Repensar la ciutat amb criteris d’equitat, cap a una redistribució dels espais al territori que afavoreixi la gestió de la vida quotidiana, per a una major accessibilitat a tots els llocs i per a un ús equitatiu del espais públics per a totes les persones.

Demanem als partits polítics que assumeixin aquests punts i els incorporin als seus programes electorals, i els advertim que, en cas que no sigui així, actuarem per convèncer les dones de no votar cap d’aquells partits que no els acceptin.

Versió en Castellà

             

Persones que donen suport a aquests 9 punts, com exigències bàsiques:

-Rosa Abelló, Secretària de la dona Regional del Camp de Tarragona ERC
-Beatriu Acín, Executive assistant.
-Sofía Acosta, Estudiant de Dret

-Carmen Alcalde, Escriptora i Periodista

-Rafael Alonso, Professor de Psicologia Social UB

-Elvira Altés Antropòloga i Professora de Periodisme UAB

-Rosa Altimiras,Secretària de la dona Catalunya Central d’ERC

-M Rosa Amorós, Secretària de la Dona ERC i Diputada al Parlament de Catalunya

-Oriol Amorós, Professor i Diputat per ERC al Parlament de Catalunya

-Margarita Artal, Tecnica d'Educación en Consorci d'Educació de Barcelona

-Enric Banda, Professor, Investigador

-Rut Baqués, Directora Llar d’Infants

-Lina Barber, Periodista, Experta en Comunicació.

-Consuelo Barea, Metgessa i Matemàtica

-Carla Barneda, Psicòloga
-Eulàlia Barqué, Militant del PSC a Vilafranca
-Lluís Bassas, Enginyer Industrial

-Meritxell Benedí Consultora i membre de l'Executiva de dones d'Esquerra (ERC)

-Maria Rosa Benedicto, Metgessa de família

-Joan Josep Berbel, Director Internacionalització i Inversió Empresarial Acció

-Sara Berbel, Doctora en Psicologia i exDirectora General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball Generalitat

-Cristina Bigordà, Presidenta de Dones amb Iniciativa
-Anna Bofill, Arquitecta i Compositora

-Laura Bofill, Dissenyadora Gràfica i Producció

-Teresa Bofill, Historiadora

-Antònia Bogónez, Advocada
-Ester Boixadera Baulenas CCOO de Catalunya

-Laia Bonet, Jurista, Professora de Dret Administratiu i de la Comunicació a la URLL, UPF
-Sebastián Bonilla, Professor de Universitat

-Jordi Borja Sebastià, Geògraf, Urbanista. UOC

-Bárbara Brncic, Filòloga, Periodista, Escriptora i Editora

-Joan Botella, Professor Ciència Política UAB

-Aida Busquet, Politòloga

-Joan Busquet, Periodista

-Àngels Cabello, Advocada Vocal Junta Associació UNESCO del Masnou

-Dolors Camats, Coordinadora d'Iniciativa per Catalunya Verds

-Miquel Caminal Badia. Catedràtic de teoria política de la Universitat de Barcelona.

-Patricia Campana, Directora Editorial Àrea Infantil i Juvenil, Grup 62

-Victoria Camps, Filòsofa, Catedràtica de Filosofia moral i ètica de la UAB

-Ana Camps Mundó, Didàctica de la Llengua i Literatura UAB

-Dolors Calvet, Urbanista UPC

-Gemma Calvet, Advocada, Diputada per ERC al Parlament de Catalunya
-Mercè Capdevila, Compositora

-Esther Capella, Senadora d’ERC

-Jordi Capo, Catedràtic d’Universitat UB

-Maribel Cárdenas, Experta en gènere. Professora Universitària de tercer grau

-Maite Carranza, Escriptora

-Mercè Carreras, Professora Economia UB i Directora Barcelona-Shanghai Women Bridge.
-Montse Carreras, Periodista

-Muriel Casals, Professora Emèrita d’Economia a la UAB, i Presidenta d’Omnium Cultural
-Magda Casamitjana membre del Consell de Nova Esquerra catalana 

-Silvia Casola, Sociòloga, Secretària Nacional de la JERC

-Sessé Castells, Professora d’Institut Jubilada

-Maricel Chavarria, Periodista

-Mercè Claramunt, Advocada i Presidenta de l’Associació Dones Juristes

-Anna Climent, Tècnica de l’administració pública de Catalunya m’adhereixo al manifest.

-Agustí Colom  Dp. Teoria Econòmica UB
-Jaume Collboni, Advocat 

-Anna Comas, Periodista Jubilada

-Dolors Comas d'Argemir, Antropòloga a la URV

-Toni Comín, Filòsof i Professor de Ciències Socials a ESADE

-David Companyon, Diputat per ICV al Parlament de Catalunya

-Marta Corcoy,Periodista, Investigadora UAB

-Josefa Cotijoch, Escriptora

-Coral Cuadrada ph.d Marc_URV Medical Anthropology Research Center

-Concha Curto, Jubilada

-David Díaz, Banca Ètica

 -Antònia Domingo

-Trinidad Donoso, Dra Pedagogia en la UB
-Rosa Maria Dumenjo, sociologa

-Elvira Duran, Filòsofa
-Abel Escribà i Folch, Professor de Ciències Polítiques a la UPF

 -María Jesús Esteban

 -Ma Lluïsa Fabra, Filòloga, Dra en Ciències de la Educació UAB i Escriptora

 -Neus Farrell, Traductora

-Montserrat Fernández, Advocada i Mediadora de Família

 -Mariona Ferrer, Sociòloga i Politòloga UPF

 -Virginia Ferrer, Comissionada Participació Ocupabilitat i Emprenedoria Social de la UB

-Eva Fiter Membre de l'Executiva de dones d'Esquerra (ERC)
-Marta Flores i Coll, Professora Psicologia de l'Educació a la UAB 

-Francesca Fonsalba, Coordinador Programes a Tv3

-Isabel Franc, Escriptora i Còmica

-María Freiría, Consultora Social Media & e-Business

-Mercè Freiría, Advocada Col·lectiu Ronda

-Carme Freixa, Periodista i Psicòloga
-M.ª Ángeles García Asensio, Cap d'Unitat Dpt. Filologia Hispànica UB 
-Alba García Secretària de la Dona i Cohesió Social de CONC- CCOO

 -Antoni Garcia, Cap de llista d'ERC de L'Hospitalet

 -Mabel García

-Mila García, Metgessa

-Montse García, Psicòloga

-Cristina Gatell, Historiadora

-Marina Geli, Metgessa, Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya i exConsellera de Salut al Govern de la Generalitat

-Mónica Geronés, Directora d’Escola Concertada 0-18

-Isabel Giralt, Metgessa

-Victor Gómez, Professor Dret Penal a UB

 -Carmen González, Investigadora Química Analítica

-Itziar González, Arquitecta, impulsora Parlament Ciutadà

-Jordi Guiu, Sociòleg. UPF
-Julio Hardisson Guimerà,Diseñador web y doctorando en la UB

-Joan Herrera, Coordinador d'Iniciativa per Catalunya Verds

-Jordi Homs, President Associació Catalunya Socialisme i Llibertat

-Elisabet Huntiongford, Professora Universitat Rovira i Virgili

-Olga Jiménez, Regidora Drets Civils i Ciutadania Ajuntament de Sabadell

-Noelia Julian, Mestra d’educació infantil
-Brown, Alex J , Designer at Pentagram

-Gemma Lienas,  Escriptora i Empresària,
 -Anna López Samaniego, Professora de filologia hispànica UB.
-Marc López, Editor Agenda Pública 

-Julia López, Periodista, Membre Associació Mon Comunicació
-Rosa M. López Portilla, Filologa, ex-regidora del PSC en polítiques d'igualtat Ajuntament de Cambrils.

-Aïda Llauradó, Presidenta d’Iniciativa per Catalunya Verds de Badalona

-Joaquim Lleixa, Politòleg UB

-Rosa Llop, Guia Turisme

-Txell Llorens, Guionista

 -Mercè Lloveras Consultora
-Miquel Àngel Maestro, Professor de música.

 -Elisenda Malaret Catedràtica de Dret Administratiu Facultat de Dret UB

 -Laura Maña, Directora de Cine

 -Diana Mare, Professora a la UAB
-Lluïsa Marsal, directora del Máster en Ciutats Intel.ligents de la UDG 

 -Verònica Martínez Paris, secretaria de polítiques de les dones del PSC-BCN
-María Mas, Politòloga
-Marta Mas, Agent d'Igualtat jubilada

-Helena Massés López, responsable filial

 -Francesc Matas, Fundació Nin

-Anna Mercadé, Consultora d’empreses, Directora de l’Odee Cambra Comerç de Barcelona

-Montse Milà, Treballadora Social

-Fabian Mohedano  Treballòleg i promotor "Ara és l'Hora"

-Estrella Montolio, Catedràtica de la UB

-Imma Moraleda, Diplomada en Gestió i Administració pública, Regidora de l'Ajuntament de Barcelona

-Helena Morén, Periodista

-Montserrat Moreno, Catedràtica Emèrita de Psicologia UB

-Lourdes Muñoz, Presidenta Dones en Xarxa
-Esther Nin, Advocada

-Magda Oranich, Advocada

-Mercè Otero, Professora jubilada

-Mònica Palacín, Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Pineda

-Montserrat Palau, Professora de la Universitat Rovira i Virgili

-Emília Pallàs, Psicòloga, Master en Polítiques Públiques i Socials

-Marisa Panisello, Professora URV

-Antonia Pascual, Consellera Consellera d'ICV-EuiA Districte de St. Martí

-Josep Pascual, Corrector Editor jubilat

-Angels Pedrazuela, Bibliotecària

-Xavier Pegenaute, Pensionista

-Dolors Pena, Fotògrafa i Gerent a Moments

-María José Pérez, Mestra d’Educació infantil

-Miguel Pérez, Professor Dret Constitucional a UB

-Silvia Pérez, Psicòloga Clínica

-Maria del Carmen Pescador, Mestra d’Educació infantil

-Pau Planelles, Coordinador Nacional de Joves d'Esquerra Verda

-Carme Porta, Editora i Comunicadora
-Ester Pujol, Alcaldessa de Tiana

-Núria Pumar, Profesora Titular de Dret del Treball i Seguretat Social a la UB

-Argelia Queralt, Editora d’Agenda Pública i Professora de Dret a la UB

-Joan Queralt, Catedràtic de Dret Penal per la UB

-Esther Querol Dra en Pedagogia i Membre d’Omnium Cultural L’H

-Pilar Rahola, Periodista i Escriptora

-Lluis Reales, Periodista

-Pilar Rebaque, Advocada i Presidenta de la Comissió de Dones advocades del Col·legi de Barcelona

-Pilar Remirez

-Dolors Renau, Psicòloga i Pedagoga

-Marta Ribas, Diputada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA

-Rosa Ribas

-Lourdes Ribes, Empresària i Presidenta d’ASODAME

-Came Riera, Escriptora , Catedràtica de Literatura Española per la UAB i Membre de la Real Acadèmia Española

-Carme Rincón Secretària de la dona d'Esquerra Barcelona (ERC)

-Ana María Rodríguez, Metgessa

-Judit Terés Rodríguez, Responsable de Dones Joves i Gènere de Joves d'Esquerra Verda

-Oriol Romaní, Catedràtic d’Antropolia de la URV

-Laia Rosich, Psicòloga, i co-directora de “El Safareig”

-Marina Rossell, Cantant

-Anna Rovira, Coordinadora Nacional de Joves d'Esquerra Verda
-Marta Rovira, Advocada, Diputada al Parlament de Catalunya i Sec. General d'ERC

-Costi Rubio, Mestra Jubilada, Membre Secretariat Dones amb Iniciativa i Consell de dones del Baix Llobregat

-Isabel Rueda, Geògrafa

-Sergi Sabrià, Politòleg i Diputat per ERC al Parlament de Catalunya

-Vera Sacristán,  Matemàtica UPC
-Marc Sales i Aragonès.Regidor Ajuntament dels Guiamets (PSC).

-Anna Sallés, Historiadora.
-Marina Sánchez Casanovas,Treballadora Social. Nova Esquerra Catalana Barcelona

-Maite Sánchez Mora, Psicóloga Coach COPC

-Ramón Sánchez Tabarés,  Economista. UB

-Marc Sanglas, Advocat i Diputat per ERC al Parlament de Catalunya
-Montserrat Sanmartí, Professora titular d'universitat, del Departament d'Història i Història de l'Art , Facultat de Lletres de la URV

-Carme Sansa, Actriu

-Rosa Sans, Directora Fundació Cipriano García CCOO Catalunya

-Ana Sanz, Professora de Ciència Política i de l'Administració de la UB

-Genoveva Sastre, Professora Emèrita de Psicologia UB

-Jaume Saura Estapà, Professor Dret Internacional Públic UB

-Àngels Seix, Gestora Cultural i Gerent de Drac Màgic

-Marta Selva, Professora de Periodisme a la UB i Membre de l’Acadèmia del Cinema

-Gemma Sendra, Gestora de projectes Culturals

-Mar Serna, Magistrada i exConsellera de Treball de la Generalitat de Catalunya

-Isable-Clara Simó, Escriptora

-Anna Solà, Membra fundadora de l’Acadèmia del Cinema Català, Directora Mostra Films Dones

-Laura Solanilla Consultora,
-Carme Solé, Il·lustradora/Pintora

-Pere Soler Masó, Dept Pedagogia UDG 

-Patricia Soley-Beltran, Professora associada al Dept Humanitats UPF

-Vanessa Soria, Professora associada al Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació UB

-Verena Stolcke, Antropòloga

-Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política UAB

-Marina Subirats, Sociòloga i Catedràtica Emèrita Departament Sociologia UAB
-Núria Sucarrats Sánchez Secretària d'Igualtat d'ERC Terrassa
-Anna M. Tajàn. Politologa i sociologa,vocal de la Plataforma de suport al Lloby Europeo de Dones

-Amparo Tomé, Professora de Sociologia en l’Educació UAB

-Jordi Torquemada, Periodista

-Roger Torrent, Politòleg, Urbanista i Diputat per ERC al Parlemnt de Catalunya

-Laura Tremosa, Enginyera industrial

-Montserrat Tura, metgessa i exConsellera de Justícia al Govern Generalitat

-Ernest Urtasun, candidat a les eleccions europees per ICV

-M. Teresa Vadrí Fortuny, Professora Titular Dret Administratiu UB
-Tània Verge Professora de Ciències Polítiques i agent d'igualtat a la UPF

-Marika Vila, Il·lustradora

-Ma Àngels Viladot, Psicòloga, Directora Editorial Aresta i Col·lecció Aresta Dones

-Marta Vilalta, Periodista i Diputada per ERC al Parlament de Catalunya

-Maite Vilalta, Economista UB

-Josep Vallhonesta, conseller del Grup municipal d'ICV-EUiA Sant Martí

-Lali Vintró, Filologia Clàssica. UB

-Michael Weiss i Metz, Intèrpret llengua Anglesa
-Irene Yúfera Gómez, Professora associada UB

-Joana Zaragoza, Professora Filologia grega URV

-Julio Zino, Professor UB

Entitats, Associacions i Col·lectius que s’han adherit:

 Associació Dones Juristes

Associació Dones Periodistes de Catalunya

Associació Unesco del Masnou

Associació Socialisme, Catalunya i Llibertat

Barcelona-Shanghai Women Bridge.

Cima Asociación Mujeres cineastas

Col·lectiu Hypàtia de l’Aurora

Comissió Dones Advocades del Col·legi Oficial de Barcelona

Dones amb Iniciativa

Dones en Xarxa

Editorial Aresta Dones

ERC

Fòrum Feministes de Catalunya

Grup Promotor Parlament Ciutadà

JERC

JER Dones

Joves d’Esquerra Verda

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

Nova Esquerra Catalana (NECAT)

L’Aurora

Món Comunicació (AMC).

Projecte Ella

PSC

Sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC

Secretaria de Polítiques de les dones PSC

Secció de Psicologia de les Dones del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

Per Adherir-se 

Si et vols adherir al nostre manifest a títol individual o com a col·lectiu, envia'ns un mail al següent correu : feministesdecatalunya@gmail.com o un MD a @FeminitesCAT